Mor el polític i historiador Lluís Maria de Puig
Professor universitari d'història contemporània, exdiputat i exsenador socialista, havia presidit l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa i de la Unió Europea Occidental
L'exsenador i exdiputat del PSC i historiador Lluís Maria de Puig i Oliver va morir ahir al vespre a Girona, presumptament per una afecció cardíaca que a l'hora de tancar aquesta edició encara s'havia de confirmar. De Puig va ingressar ahir a la tarda a l'hospital Josep Trueta d'aquesta ciutat pel seu propi peu però ja no en va sortir amb vida. Només feia uns mesos que se li havia implant un marcapassos cardíac, però a banda d'una diabetis amb la qual convivia des de feia molts anys, no se li coneixien altres afeccions greus que fessin preveure aquest desenllaç.
Lluís Maria de Puig havia nascut a Bàscara el 29 de juliol del 1945 i era professor universitari d'història contemporània. Va escriure 18 llibres, dels quals 14 són d'història, i més de 150 articles acadèmics. Va ser diputat pel PSC per la demarcació de Girona entre el 1979 i el 2004 i senador des del 2004 fins al el febrer del 2011, quan renuncia al càrrec, i el substitueix Rafael Bruguera. També va ser primer secretari i president dels socialistes gironins, havia presidit el consell nacional del PSC i durant quinze anys va ser membre de l'executiva del partit.
De Puig era un militant històric del socialisme català, i un dels fundadors del PSC, ja que provenia de la històrica Convergència Socialista de Catalunya, fins que va confluir en el congrés dels socialistes catalans del PSC i del PSC-PSOE.
Sobre la seva dilatada carrera política, De Puig afirmava en una entrevista en aquest diari que li va fer Salvador Garcia que considerava el seu cas un cas excepcional, per la continuïtat parlamentària. Precisament, de totes les persones que han estat parlamentàries al Congrés i al Senat, només Alfonso Guerra el superava en permanència. La causa d'aquesta continuïtat en la política l'atribuïa a la seva dedicació europea. Quan podia tornar a la universitat o acceptar ofertes, el van enviar a Europa, on va tenir responsabilitats: la presidència de l'Assemblea de la Unió Europea Occidental (UEO), la presidència del Grup Socialista al Consell d'Europa, la presidència l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa.
Abans de dedicar-se plenament a la política, De Puig, era professor d'història contemporània a la de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), als anys setanta, a la seu del Col·legi Universitari de Girona quan encara la Universitat de Girona no existia. Durant aquells anys mantenia un bon ritme acadèmic, sobretot amb publicacions i recerca, tasca que va compaginar després amb la política en la mesura que li va ser possible.
Després de deixar el Senat a principi del 2011, De Puig es va anar retirant de les principals responsabilitats polítiques i havia declarat un cert cansament després d'un llarg temps al peu del canó: “Tinc un horitzó bastant ple de coses que no podré realitzar. Hauré de triar. Hi ha un cansament físic. El ritme dels quaranta no és el mateix que els dels setanta...”, havia declarat a aquest diari el 2010.
Les responsabilitats polítiques en els organismes i els fòrums europeus li van permetre una visió molt àmplia i oberta de la realitat catalana, espanyola i europea. Ell mateix ho explicava sovint. En aquest sentit, i en relació amb el catalanisme polític i l'independentisme, De Puig considerava que “el trencament amb Espanya faria impossible la independència”, que calia abordar “pacíficament i democràticament”, però també assegurava: “Si un dia el 60 o el 70 per cent dels catalans volen la independència, la tindran; jo treballaré perquè així sigui.”
Lluís Maria de Puig no pensava retirar-se de res en el sentit que no pretenia plegar ni de la política, ja que s'havia ofert al seu partit per aprofitar la seva experiència europea i en allò que calgués, ni tampoc de la docència universitària. També estava il·lusionat perquè tenia “ofertes molt engrescadores
Actualment tenia a punt un llibre sobre Europa i diversos sobre la guerra del Francès i l'ocupació napoleònica al nostre país. Precisament en la seva faceta d'historiador, s'havia especialitzat en la guerra del Francès. Un dels volums que havia acabat era sobre la guerra del Francès a Catalunya, amb les darreres recerques sobre la guerra napoleònica, un altre sobre els diputats catalans a les Corts de Cadis i un tercer sobre Álvarez de Castro.
Aquests darrers mesos vivia entre Girona i Vilopriu, on tenia una biblioteca espectacular i la seva zona de treball. Aquesta casa, però, un dies a l'any l'obria als companys de partit. Durant anys es va convertir en l'amfitrió de les trobades de Nou Cicle, un punt de trobada de la gent d'esquerres que volien mantenir viu el projecte d'un socialisme català.
De Puig, que havia estat company de partit des dels inicis del PSC d'Ernest Lluch, va ser un dels impulsors de la Fundació Ernest Lluch, de la qual va ser escollit president executiu el mes de març passat, en substitució del catedràtic d'economia Fabià Estapé. El nomenament es va fer a la seu de la fundació, a Vilassar de Mar –població natal d'Ernest Lluch– durant la reunió del ple del patronat, el màxim òrgan de l'entitat.
.
“Ha estat un referent per al catalanisme”
Geli, Nadal i Bruguera destaquen el compromís i l'honestedat de De Puig
Joan TrillasLa mort de Lluís Maria de Puig va ser rebuda ahir amb consternació per companys seus del partit socialista, que van destacar la seva honradesa, la senzillesa, el compromís amb els valors del socialisme i del projecte de construcció d'Europa, a més del seu gran nivell com a historiador.
Marina Geli va posar en relleu que De Puig havia estat el polític català que “més amunt ha arribat en el marc de les institucions europees”. Assolint, segons Geli, uns càrrecs que contrastaven amb el seu caràcter discret i gens populista:. “Ha estat un mestre per a mi i per a molts. Girona té un gran deute amb ell i potser, entre tots, no hem estat a l'altura de reconèixer el seu treball i la seva aportació”, va dir.
Joaquim Nadal va remarcar “el compromís amb la política, la societat i amb la gent” que converteixen De Puig en un dels polítics de primer nivell que ha tingut la demarcació de Girona: “És una pèrdua molt trista, molt lamentable. Ens dol molt. Ha estat un bon diputat; un gran defensor de les idees socialdemòcrates, un capdavanter d'Europa i, per tant, un diputat de primeríssima fila tant a l'escenari europeu com a l'espanyol. A més, hem perdut un molt bon historiador”, va dir. Nadal també va destacar la projecció internacional que va tenir De Puig i “la seva manera d'entendre la política que surt del territori mateix, a l'estil de l'Ernest Lluch, i que el va portar a projectar-se cap enfora, tant al Congrés, al Senat, com al cor de la vida europea”.
Rafel Bruguera el va substituir quan va plegar del Senat, el 2011. Bruguera recorda que tot i ja haver estat senador, va ser “un honor poder rellevar un gran mestre”. Per Bruguera, De Puig ha estat un referent del socialisme gironí, del catalanisme en general i també de la recerca història, que no va abandonar mai: “Ha estat un polític de llarguíssima durada, especialitzat en política europea, internacional i defensa. És una gran pèrdua per al conjunt del socialisme”, destaca Bruguera, que afegeix: “El coneixia feia molts i molts anys. Era un home compromès amb el partit, en el qual va ser president i primer secretari. Però m'agradaria destacar la seva gran humilitat, tot i haver tingut un càrrec assimilable a un cap d'estat.”