La Ramoneta metàl·lica

L'eventualitat de la independència s'albira més factible que mai, i abona debats especulatius sobre com hauria de ser el nou estat català. Poden girar entorn de quina lliga disputaria el Barça, o, com en les jornades que Justícia i Pau va muntar ahir i abans-d'ahir, entorn del model de defensa i seguretat d'una Catalunya independent. Ahir tancaven la trobada l'ecosocialista Jaume Bosch; Manel Pardo, per CiU, i per ERC, Ricard Martínez. El PP i el PSC van declinar la invitació.

Pardo, director general de Protecció Civil, arrencava advertint que, en el futur, els riscos de seguretat, més que no pas amb atacs clàssics, poden tenir a veure amb la manca, per accident o sabotatge, d'“infraestructures crítiques”, com ara la llum, l'aigua i internet. I després hi afegia que el model de seguretat no es pot seguir dissenyant en virtut dels interessos sindicals, i debatia amb el diputat Bosch la dialèctica entre seguretat pública i seguretat privada, i la pertinència dels sometents rurals. L'ecosocialista argumentava que, posats a definir la defensa del futur estat, caldria “repensar” conceptes que ara donem per fets i plantejar-se un model de seguretat més global que hauria d'incloure també els aspectes que incideixen en els accidents de trànsit, i defensava que és clau tenir una policia propera als ciutadans.

Però, i l'exèrcit? Poc a dir, i poc clar. Una indefinició marcada pels desajustos entre els apriorismes ideològics i el realisme polític. Bosch refermava l'antimilitarisme d'ICV, però avisava dels riscos del terrorisme internacional i les catàstrofes naturals, i admetia que l'exèrcit s'ha modernitzat i no és el de fa uns anys. I Pardo reconeixia que CiU encara no té una posició i que ell, tot i no haver-hi reflexionat gaire, es decanta per pagar per rebre serveis d'un exèrcit europeu conjunt abans que tenir-ne un de petit. Ah, i repetia que, en tot cas, “cal buscar consensos”. Un comodí que no falla mai. Al seu torn, Martínez, secretari nacional de política territorial d'ERC, recordava que el rebuig d'Esquerra a l'OTAN continua vigent, però també apuntava que difícilment un estat pot restar al marge dels sistemes de defensa i intel·ligència occidentals. “No tenir intel·ligència vol dir estar cec, i que si algú ens vol cardar una bomba al metro, només ho sabrem si als que se n'assabenten els convé avisar-nos. Si no, no.”

O sigui, que de moment no, però sí, però no. Parafrasejant allò de la puta i la Ramoneta amb què ens referíem a aquell model de relació ambivalent amb l'Estat dissenyat pels governs de Pujol –i que molts donen ara per liquidat–, d'això d'ahir se'n podria dir fer la puta i la metralleta. En fi, tenen temps, encara, per decidir-se.