Gol a la hisenda pròpia
Crítiques a la renovació per un mínim de tres anys del conveni que preveu que els registradors de la propietat, funcionaris de l'Estat, segueixin assumint tasques de l'Agència Tributària de Catalunya
El govern al·lega que és “el més pràctic”, si bé això dificulta el desenvolupament de l'ens i no casa amb l'acord amb les diputacions
Els registradorses queden entre l'1% i l'1,9% de les liquidacions, i un 25% de les sancions que cobren
Entre les estructures d'estat que es proposa crear des d'ara mateix el nou govern, és evident que una de les principals és la hisenda pròpia que tant va reclamar el president Mas, sense sort, la legislatura passada. Ara bé, un conveni signat el 30 d'octubre per delegar funcions en els registradors de la propietat, un col·lectiu que depèn del Ministeri de Justícia, pot haver posat paradoxalment una pedra més en el camí, i grossa, per poder desenvolupar del tot l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), l'ens predestinat a recaptar i gestionar en un futur gens llunyà tots els impostos que es generen al país. Per entendre-ho, la Generalitat s'hauria fet un autogol a la porteria de la sobirania fiscal.
Així ho han advertit en els últims dies sectors del món independentista, i ho han confirmat experts consultats per El Punt Avui, que han criticat la renovació per un període mínim de tres anys, prorrogables després de dos en dos, del conveni de col·laboració entre l'ATC i el Deganat Autonòmic dels Registradors de la Propietat, Mercantils i de Béns Mobles de Catalunya, que dilluns passat publicava el DOGC. Només “transcorregut el primer termini de vigència”, a partir del novembre del 2015, i avisant nou mesos abans, el text preveu l'opció que l'ATC en desisteixi “unilateralment” per assumir la gestió integral i directa de tots els tributs, cosa que el govern ha fet veure sempre que seria molt més ràpid. “Si dius que vols fer una hisenda pròpia, delegar tasques en un cos de funcionaris estatal és una contradicció política flagrant”, resumeix Elisenda Paluzié, degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona.
L'acord, de fet, és la renovació del que estava vigent des del novembre de 2003 –el qual ja havia tingut algun altre precedent–, que es va signar per cinc anys i es prorrogaria després dos cops en períodes de dos anys, fins que el 30 d'abril passat, sis mesos abans d'expirar, va ser denunciat pel govern per poder ser reeditat. Segons el text, la Generalitat manté la delegació en la cinquantena d'oficines que els registradors de la propietat tenen arreu del país les funcions de gestió, liquidació i recaptació dels tres grans impostos que té cedits o transferits: el de patrimoni, el de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, i el de successions i donacions, que tot just aquesta legislatura tornarà a tenir pes si es confirma el pacte d'estabilitat entre CiU i ERC. A més, el conveni deixa oberta la porta per cedir al col·lectiu la gestió d'“altres figures impositives”.
Els registradors s'han de fer càrrec de l'oficina i el personal, sotmetre's a les instruccions de l'agència, que les controla mitjançant un comitè de seguiment, i hi han de mantenir unificats horaris i sistemes informàtics. A manera d'honoraris, això sí, perceben entre l'1% i l'1,9% de les liquidacions que fan, i un 20,66% de les complementàries i sancions fermes que emeten (que amb l'IVA pugen al 25% que ja fixava l'anterior conveni). Tot plegat, una picossada que deixa de rebre la Generalitat...
El mateix conveni justifica la “voluntat de regular i enfortir les relacions entre l'agència i el col·lectiu de registradors”, que també actuen de liquidadors, en els seus “coneixements i experiència en la qualificació jurídica dels fets imposables i la connexió amb la institució registral, juntament amb el valor de la informació que poden subministrar”. Fonts consultades del govern, que han tret importància a les crítiques, hi afegeixen que tot plegat “és el més pràctic”, recorden que els registradors “ja treballen en nom de l'agència” i que “és la millor manera” d'assegurar-se, per exemple, que el contribuent pagui el cànon de l'impost de transmissions. A més, el mateix conveni faculta que se'n puguin renegociar els termes, de comú acord, en qualsevol moment, sempre que “circumstàncies objectives ho facin aconsellable” per millorar el servei.
Cal preparar un cos propi
Tot plegat no convenç els experts consultats, que es pregunten d'entrada com encaixa la renovació del conveni amb la declaració d'intencions que l'ATC va signar al setembre amb les quatre diputacions per aprofitar-ne el know-how i la densa xarxa d'oficines a tot el país, unes 150 en total. I és que si bé llavors ja es va avisar que fins al 2013 no es concretaria cap integració, Paluzié constata que “la falta de territorialitat de l'ATC ha de quedar compensada per les diputacions”. A més, lamenta que calgui pagar una comissió a tercers per fer una tasca per a la qual “el govern defensa que caldria tenir preparat, tan aviat com sigui possible, un cos propi de tècnics i funcionaris”. En aquesta línia, Xavier Martínez, treballador de l'agència, admet que ara no té prou recursos humans per absorbir feina al territori, però considera que “no té sentit potenciar la xarxa de registradors quan les diputacions ja tenen una estructura pròpia; és una duplicitat”. A més, lamenta que molts d'ells no són catalans, ja que en vénen de tot l'Estat, i no es controla la formació del seu personal.
El doctor en ciència política, i exdirigent d'ERC Joan Ridao admet que és “molt pràctic” delegar tasques en els liquidadors, però critica que un govern en funcions “hagi pres una decisió que no és purament tècnica, ja que en condiciona una de política que és d'especial transcendència”, com el desenvolupament de l'ATC o la creació d'un consorci amb l'agència estatal, previst en l'Estatut i a què encara no renuncia. Ridao, a més, “sospita” de la “coincidència” amb la proposta del ministeri per traspassar tasques dels jutjats als registradors, fet que, a més, du a una mercantilització.