Política

Joan Boada

Professor. Exsecretari d'Interior

“La gent tolera la corrupció, vota corruptes”

“Quan vaig entrar al govern em vaig sentir agredit”

“No la va portar el govern d'esquerres, és mundial”

EL FLAGELL DEL GOVERN
Nascut als Hostalets d'en Bas (1959), és llicenciat en geografia i història, està casat i té una filla. Ha presidit durant vint-i-dos anys Iniciativa per Catalunya a les comarques gironines. Va ser un any regidor de Girona i 17 anys diputat al Parlament, on va actuar com a portaveu d'ICV. Va ser secretari de Seguretat en el govern Montilla. Ara ha tornat a l'institut de Santa Coloma, el qual, quan n'era director, va voler batejar com a Serrallonga per a escàndol de les forces vives. Com a oposició va ser un maldecap per al govern denunciant casos de corrupció. Contundent i aspre, no va deixar de ser-ho quan va governar.
No m'espanta gens tornar a l'institut a fer de professor. Ser valent ara mateix és decidir dedicar-se a la política
En Felip Puig és un personatge que no pot ser polític. És un home dolent i les males persones no poden ser polítics

Manté el discurs contundent que l'ha fet famós. Quan era oposició, com a flagell del govern. I com a govern, flagell de qui se li oposés. Ha estat diputat per Barcelona i Girona per Iniciativa i a la llista del PSC, ICV i Ciutadans pel Canvi al 99 per Girona. Ara fa un pas enrere i se n'ha tornat a l'institut, però fidel a allò del mai no diguis mai, no descarta tornar al primer pla. Repassa la seva trajectòria i buida el pap.

Quants anys fa que està en el món de la política activa?
He estat president d'Iniciativa a les comarques gironines des de fa 22 anys i entro al Parlament fa disset anys, en el número 7 de Barcelona. Va ser una decisió encertada. Vaig sortir per Barcelona però era el diputat gironí. Des del 2003 hem tingut un diputat per Girona.
Vostè és un home d'esquerres però no ve del PSUC.
Entro en política amb la constitució d'Iniciativa el 1987, una confluència de gent del PSUC, de l'Entesa i d'independents. Jo milito a CCOO i entro per aquesta branca. A l'últim congrés del PSUC, hi vaig com a convidat.
I ara plega?
Faig un pas enrere. No deixo la política i m'agradaria tornar-hi algun dia. Torno a ser un ciutadà normal i corrent, però no abandono la política. Tinc 53 anys i una experiència i una saviesa que no tenia quan vaig començar i la vull posar al servei del país i d'Iniciativa.
Després de 17 anys espanta tornar a fer de professor?
No, si cal ser valent és per dedicar-se a la política. La política és l'activitat més noble que hi pot haver en una societat perquè dediques una bona part del teu temps d'oci o familiar a millorar la qualitat de vida dels ciutadans, a fer-los més feliços. Des de la teoria si estàs a l'oposició, però si estàs al govern transformes la vida de la gent. Després, si ho fas bé o malament és tota una altra cosa.
Com se sent tractat per la comunitat després de 17 anys?
Quan vaig començar, tot el meu entorn, tant si era ideològicament proper o no, estava orgullós de tenir un amic diputat. Ara no. Hi ha un canvi important quan entro al govern: em sento agredit. A Girona, per exemple. Hi va haver una maniobra molt barroera en relació amb el tema Pórtulas, amb el qual jo no tenia absolutament res a veure. Va ser una acció tècnica, policial. Encara no fa quinze dies un paio jove em va passar pel costat i em va dir repressor. I sobretot amb l'encerclament del Parlament em vaig sentir molt malament. Em van escopir, em van pintar, em van insultar. Em vaig espantar perquè vaig veure odi en moltes cares. I no dels de sempre, sinó de ciutadans normals i corrents. Em van insultar i perseguir a mi, que era portaveu de pressupostos i anava a defensar al Parlament el 90% del que defensaven ells al carrer. Va ser molt dur.
Es va trencar alguna cosa aquell dia?
Sí. Es va trencar la confiança que hi ha d'haver entre la ciutadania i alguns ciutadans que es dediquen a la política, perquè no tots som iguals. Vaig sentir que em posaven en un cistell on hi havia corruptes, gent dolenta, gent que havia robat. I m'hi posaven només pel fet de ser polític. I, amb els meus errors, jo no sóc un corrupte.
No tots els polítics són iguals.
És possible que no ho hàgim fet prou bé, però s'han trencat tots els lligams entre la política i la ciutadania. Els polítics som un reflex de la societat, no som uns extraterrestres, ni personatges ungits. Som gent normal. Però la ciutadania diu: no volem corruptes i ens acusa a tots de corrupció, però a l'hora de votar, la gent tolera aquesta corrupció perquè vota corruptes. Ja sap que no tots som iguals. Sap que a la llista d'ICV-EUiA no hi ha cap persona que hagi posat la mà al calaix. I hem governat a molts llocs. I jo al govern tenia un pressupost de 300 i 400 milions d'euros en un departament que compra molt. Si l'Oficina Antifrau fa una enquesta i diu que hi ha un 80% de ciutadans que creuen que hi ha corrupció i que no l'accepten, per què llavors voten a gent que saben que són uns corruptes? A la llista de Convergència i Unió n'hi ha. A Unió encara fa poc el PP els n'ha indultat dos pel cas Treball. Els de Ferrocarrils de la Generalitat, que jo vaig denunciar, ara estan a punt de demanar l'indult i encara han de tornar els tres milions d'euros que deuen perquè en Ticó, l'actual dirigent, no els hi ha exigit. Diner públic! Doncs per què la gent els vota? Aquesta és una pregunta que no puc respondre i tampoc no en puc assumir la responsabilitat.
I com s'arregla això?
Amb pedagogia, des de l'escola, des del treball, esperant que els partits polítics siguin més oberts i no que semblin petites sectes. I des del mitjans de comunicació, sobretot els públics. La política és l'oli de la societat, un Ferrari sense oli no funciona. I a la política no se li dóna la importància que hauria de tenir: perquè hi ha corruptes. Però la política, no els polítics, s'ha de preservar perquè és l'oli que fa que la societat no es mati només perquè pensem diferent.
S'ha sentit maltractat pels mitjans de comunicació?
Sí. Hi ha hagut mitjans que a Interior ens van fer una persecució estructurada, confabulada i discutida en despatxos no gaire democràtics.
Era un polític dur a l'oposició. Li ho van tornar?
En tot cas m'ho va tornar el que no hauria d'haver-ho fet. Jo he estat dur, molt dur, i he denunciat moltes coses i la meva denúncia ha fet que gent hagi anat a la presó, però era gent que havia actuat malament. Del partit que va governar 23 anys i va portar el país a on el va portar. Sempre he pensat que el pujolisme ha fet molt de mal, ha convertit un país que podia ser pròsper i obert en un país tancat, clientelar, on unes quantes famílies manen. En els anys 80 érem els primers, avançats en temes sanitaris, educatius, en moviments de renovació pedagògica, moviments veïnals. El país i la resta d'Europa s'emmirallaven en nosaltres. I tot això el pujolisme, i també el PSC, ho ha anat amagant perquè només els seus havien de portar les regnes d'aquest país.
Va fer alguna cosa bé el pujolisme?
El pujolisme va fer molt bé la immersió lingüística. I crear una televisió i una ràdio públiques en català. I crear el cànon de l'aigua.
Què li falta al país?
Amb això que he dit no es fa un país. Falten aquestes forces que el pujolisme veia com a enemics. Quan guanyem les esquerres i sobretot quan governa el president Montilla no ho entenen i no ho accepten i fan aquella agressió brutal, no des de l'oposició política, sinó d'alguns mitjans de comunicació, algunes entitats financeres, unes Cambres de Comerç, uns sectors que els dilluns al matí es reunien en un despatx conegut i tenien una mirada molt clara contra Iniciativa perquè tenia un departament clau com era el de Medi Ambient i Habitatge. A Salvador Milà, des del principi, el crucifiquen i van contra ell. S'inventen coses, li posen paranys, li aturen tot. I aquesta no és una decisió de CiU, és una decisió de classe, perquè nosaltres intentàvem que el territori, que és de tots, es respectés i no estigués al servei del mercat.
Abans del Parlament havia estat a l'Ajuntament de Girona.
Un any. Va ser un enfrontament important amb en Quim Nadal. El projecte de ciutat d'Iniciativa i el seu no s'assemblaven gens. Ells eren molts i jo tot sol. Va ser dur, l'enfrontament, però noble.
Per dur, vostè al Parlament.
Era el final del pujolisme i ja no podien amagar-se els casos de corrupció, irregularitats, amiguisme i era la nostra obligació. Es fa difícil quan has de denunciar: cas Treball, cas Pallerols, cas Turisme, cas Ferrocarrils de la Generalitat, un enfrontament gravíssim amb la Sindicatura de Comptes que els protegia. Però també hi ha coses positives. Vam fer la llei de foment de la pau amb Joan Surroca. Era l'últim any dels convergents i ens la van deixar fer. D'aquella llei va sortir l'Institut Català Internacional per la Pau, que té un prestigi internacional importantíssim.
I després Iniciativa entra al govern tripartit.
Mai no en dic tripartit perquè era una denominació mediàtica que denotava menysteniment. Prefereixo govern d'esquerres.
Els fan un gol amb Interior?
No. Hi va haver un exercici de valentia brutal. S'agafa Interior per fer polítiques de seguretat pública obertes, transparents. ERC volia càrrecs i el control de la televisió. Nosaltres teníem política d'Habitatge, de Medi Ambient, que vol dir aigua, residus, medi natural. Teníem Relacions Institucional i Participació, l'Estatut i el seu desenvolupament, la Memòria Democràtica i Interior, és a dir, la policia, els bombers, emergències i fins i tot la loteria. Vam fer feina: una llei de l'habitatge molt progressista, d'esquerres. Diuen, és ideologia. I tant que sí! Però molta gent va poder accedir a un habitatge públic. I vam capgirar emergències. Aquest conseller irresponsable d'en Puig deia que el 112 que vam fer a Reus era una obra faraònica. Ah, que és ignorant! Vam fer la gran obra que tenen els països europeus, un centre d'emergències on es poguessin coordinar tots els element que hi actuen. Abans tothom anava pel seu cantó. I vam fer una actuació dins de la policia importantíssima, vetllant per la seguretat dels ciutadans, posant càmeres...
L'ataquen per la gestió de les nevades.
Va ser escandalós. Jo m'equivoco en una cosa. A les set de la tarda quan surto de la reunió d'emergència, els de la Renfe, els d'ADIF i els de Carreteres em diuen que tot està controlat, que no hi ha gaire gent atrapada, i jo ho dic. Transmeto una cosa que no era certa tot i que acabo dient que era possible que en algunes carreteres encara hi hagués gent atrapada. Llavors cau la llum i Convergència es dedica a fer anar tots els seus alcaldes contra el govern. El mateix que amb el foc d'Horta de Sant Joan. Alguns periodistes senten que en Felip Puig diu a l'alcalde d'Horta que s'havia d'aprofitar la desgràcia per tapar el nou model de finançament que acabava de signar el govern d'esquerres, que era un gran model de finançament. I després s'hi va afegir La Vanguardia. Va ser una cosa inaudita, irresponsable. En Puig és un personatge que no pot ser polític. És un home dolent, és una mala persona i les males persones no poden ser polítics.
Ara s'hi troba ell.
S'hi troba perquè ha canviat les polítiques de seguretat. A nosaltres ens deien happy flowers i a ell el pinten amb el bat de beisbol. La policia ha der ser amable i ha de tenir unes línies vermelles que si les travessa ha de respondre. Al policia nosaltres li donem porra i pistola, però està al nostre servei. Si ho fa malament, el pes de la llei caurà sobre ell. Això ho sabien quan governàvem. Ara no, ara saben que els defensaran. Si Mas manté Puig a Interior serà un irresponsable. Amb el que ha passat amb els Mossos, qui hauria de dimitir no és el comissari sinó el director de la Policia, el cap polític, que és qui ha de passar informació al conseller. Tinc els meus dubtes que en Puig no mentís expressament.
Tenim bona policia, bombers...
Sí. Ara, si em preguntes si hi ha una bona política de seguretat, et diré que no. La inversió que vam fer nosaltres en policia, mossos i emergències no l'ha fet ningú. Diuen que va crear deute. Sí, i què? Era per la seguretat de les persones! Quantes escoles, quants mestres va posar el govern d'esquerres? Quants hospitals, CAP i metges? Quants mossos? Quants edificis de bombers? Podrien criticar si haguéssim malgastat com potser vam fer en aeroports i carreteres. Però en Educació, Salut, Seguretat, Serveis Socials? La crisi no la va fer el govern d'esquerres, és mundial.
Té futur l'esquerra?
És el futur. No hi ha cap més possibilitat que les forces d'esquerra, polítiques i socials, s'uneixin i tornin a governar. No només a Catalunya o Espanya, les del sud d'Europa. El problema són els dirigents actuals de la UE que ens porten la recessió i la depressió econòmica.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.