El govern s'avança i crea un impost de dipòsits bancaris
La Generalitat té previst recaptar 500 milions i passa al davant de la iniciativa de l'Estat d'imposar una càrrega estatal del 0%
Montoro reacciona amb virulència i anuncia que hi serà “molt contrari”
En la que podria ser l'última reunió del govern en funcions, el gabinet d'Artur Mas va emprendre un reguitzell de mesures amb el nou accent nacionalista republicà: l'aprovació de l'impost sobre els dipòsits bancaris, la presentació de tres recursos al Tribunal Constitucional (TC) per invasions de competències i un pronunciament rotund contra l'objectiu de dèficit fixat per a l'any vinent, d'un “impossible” 0,7% del PIB. El tribut sobre els dipòsits era un emblema dels republicans i suposa tot un desafiament al govern espanyol, que va anunciar la creació d'un tribut equivalent a tot l'Estat al tipus impositiu del 0% per desactivar la possibilitat que l'imposessin els territoris.
El tribut català entrarà en vigor de manera immediata, amb caràcter retroactiu a partir del 30 de novembre, i grava les entitats de crèdit amb seu central o sucursals a Catalunya. El govern assegura que controlarà que els perjudicats no acabin sent els ciutadans i preveu recaptar 500 milions.
Preparats per la batalla
En cas que no es pugui aplicar per la bel·ligerància de l'Estat, els de Mas demanaran ser compensats. La base imposable és dels 250 fins als 600 milions, amb tres tipus aplicables: del 0,3%, del 0,4% i del 0,5%. En un context de crisi com l'actual, el portaveu del govern en funcions, Francesc Homs, es va mostrar convençut que entitats com La Caixa o el Banc de Sabadell seran “molt respectuosos amb la voluntat popular”. L'alternativa a la recerca de noves vies d'ingressos és, tal com va constatar Homs, fer més retallades que afectin els serveis públics. D'aquesta forma, la Generalitat ha reaccionat a la decisió de l'Estat, anunciada la setmana passada, de crear un impost estatal del 0% sobre els dipòsits en els bancs.
La Generalitat i la Moncloa, a més, s'han embrancat ja en una batalla judicial per a la defensa de les pròpies competències. S'ha acabat la treva que s'havien donat els dos executius i, després que Madrid anunciés la impugnació al Tribunal Constitucional de l'euro per recepta i les taxes judicials catalanes, Homs va avançar que la Generalitat recorrerà a l'alt tribunal els reials decrets de les darreres tisorades en matèria de salut i ensenyament. També impugnarà un altre recurs en matèria cultural per una trepitjada en aquest àmbit i ha demanat al Consell de Garanties Estatutàries que dictamini si les noves taxes judicials espanyoles també són invasives. El govern, a més, rebutja revelar quants milions d'euros ha sol·licitat a l'Estat en forma de préstec a través del pla de liquiditat autonòmic de l'any vinent. Fer-ho, segons el portaveu del govern en funcions, implicaria acceptar el sever objectiu de dèficit del 2013. Un llindar “impossible de complir”. També pel dèficit CiU i ERC presentaran batalla a Madrid.
L'Estat, en contra
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va reaccionar de forma molt crítica a la creació de l'impost sobre els dipòsits bancaris. Segons Montoro, és un “anunci inoportú i una acció política no convenient” per tres raons: perquè “un impost no es crea mai per decret llei”, perquè “un govern en funcions no té legitimitat política per crear nous impostos”, i perquè “no es tracta de gravar dipòsits, sinó de fer l'esforç perquè torni a fluir el crèdit bancari per als emprenedors, les pimes, els autònoms”. La reacció del govern espanyol, va dir, serà “molt contrària”.
Rajoy no s'aparta ni un mil·límetre del guió
“No sé què farà la resta, però el meu objectiu és seguir treballant per un projecte compartit”; la predisposició al diàleg és “total”. Mariano Rajoy no es mou ni una esgruna de la seva posició de no contribuir a enrarir les relacions entre Catalunya i Espanya i segueix sense admetre públicament l'evidència que el sobiranisme és majoria al Parlament i que en qualsevol moment pot ressorgir la tensió, tal com li va apuntar ahir el portaveu de l'Entesa, José Montilla, en una intervenció al Senat. El president espanyol va reblar, doncs, que no “menysté” el resultat del 25-N, però va insistir a no respondre a una situació que no s'ha produït i, de fet, va aprofitar la pregunta del senador per animar-lo a treballar junts per plantar cara a l'independentisme. Més enllà d'això, Rajoy va deixar entreveure que no té intenció de pactar amb el PSOE cap modificació de la Constitució perquè Catalunya se senti “més còmode”, tal com li reclamava Montilla. Per Rajoy, l'actual model és tant o més descentralitzat que l'estructura federal que volen els socialistes i nega les acusacions que la crisi s'aprofita per recentralitzar.
Després de la campanya, ara toca recuperar la moderació. Dia darrera dia Rajoy repeteix el mateix argumentari: l'Estat farà el que convingui per no deixar caure Catalunya i les portes de La Moncloa estan obertes a Mas. El cap de l'executiu va insistir en l'oferta de “col·laboració constructiva” del govern espanyol al català, amb un únic horitzó: lluitar contra la crisi. Mentrestant, procurava fer-se l'orni davant les crítiques del portaveu de CiU al Senat, Jordi Vilajoana, que va denunciar l'actitud gens conciliadora del ministre d'Educació per l'escola catalana o que el PP actua amb deslleialtat institucional exigint a les comunitats que retallin més del que ho fa l'executiu espanyol i augmentant i només els tributs que recapta l'Estat, deixant els territoris sense marge. Vilajoana li va deixar clar: la Generalitat “buscarà oxigen on calgui”.