Obama apressa a concretar mesures contra les armes
El president nord-americà crea un equip liderat per Biden perquè defineixi propostes destinades a reduir els tiroteigs
Pressionarà el Congrés perquè aprovi les noves iniciatives i en parlarà en el discurs de l'estat de la Unió
S'han acabat les paraules. És d'hora de concretar accions per posar fi a la violència armada, una epidèmia que fereix cada any més de 100.000 persones als EUA i posa fi a la vida de 30.000 més. El president nord-americà, Barack Obama, ha escoltat les veus que criden a limitar el fàcil accés a armes de tot calibre després de la tragèdia de Newtown, i ha deixat enrere les excuses per fer front a un problema complex.
Des de Newtown, escenari del tiroteig que va posar fi a la vida de vint infants i sis dones, el president nord-americà va prometre que farà servir tots els poders que l'administració li permeti per evitar noves matances. Així, Obama ha creat un equip liderat pel vicepresident dels EUA, Joe Biden, amb la missió de concretar mesures i propostes per controlar l'accés a les armes i a la munició, en un pla que serà enviat al Congrés no més tard de gener.
“El fet que no puguem prevenir tot acte de violència no vol dir que no puguem lluitar per intentar reduir-la al màxim”, va dir el president en la seva tercera compareixença des del tiroteig de Newtown. Obama va detallar que Biden dirigirà un esforç coordinat per diverses agències que desenvoluparà les properes setmanes polítiques concretes per reduir l'alt nombre de morts per arma. Obama ha elegit Biden perquè el vicepresident va ser un dels principals redactors de la llei per controlar el crim violent, aprovada el 1994.
Tot i que Obama va tornar a esquivar detalls específics, la Casa Blanca està disposada, com a mínim, a millorar els controls de l'historial dels compradors de pistoles i a prohibir l'accés de civils a armes d'assalt. Els esforços de l'administració nord-americana, però, aniran més enllà de les armes, i és que el president està disposat a facilitar l'accés dels ciutadans a programes de salut mental. “Hem de treballar per fer que rebre atenció de salut mental sigui tan fàcil com accedir a les armes”, va afirmar Obama.
Finals de gener
El president dels EUA, doncs, sembla compromès a treballar per reduir la violència armada i a fer-ho de forma ràpida, al marge de comissions i informes que tarden mesos a ser redactats i que, un cop llegits, es converteixen en paper mullat. Obama pressionarà el Congrés per tirar endavant les propostes que surtin de l'administració, i en parlarà durant el discurs de l'estat de la Unió, que pronunciarà a finals de gener.
No serà una tasca fàcil. Enmig de les crides a actuar, el president no va evitar garantir la protecció de la segona esmena de la Constitució, que estableix el dret dels ciutadans a armar-se, ni assegurar que posseir pistoles és una tradició que ha passat de generació en generació. Alhora, caldrà tenir en compte la previsible pressió dels lobbies pro armes. L'Associació Nacional del Rifle (NRA) puntua els congressistes nord-americans segons la contribució al fàcil accés a les armes. Dels 535 membres del Congrés, fins a 288 han rebut la màxima nota, mostra de les dificultats que es trobarà Obama quan intenti aprovar les noves mesures. El dol, mentrestant, segueix a Newtown, on ahir es van enterrar cinc víctimes més.
LA XIFRA
Dimissions per l'assalt a Bengasi
Una comissió independent que investiga l'assalt al consolat nord-americà de Bengasi ha criticat durament el departament d'Estat dels EUA per “manca de lideratge, errors sistemàtics i per haver ignorat les peticions de l'ambaixada de Trípoli”, que volia augmentar la seguretat del personal diplomàtic desplegat a Líbia. Segons l'informe, ni l'ambaixada nord-americana a Trípoli ni el consolat de Bengasi disposaven de la seguretat necessària. Tal com detalla la comissió, el departament d'Estat va confiar la protecció dels edificis a milícies locals no qualificades. Els membres de la comissió culpen les oficines d'Afers del Pròxim Orient i de Seguretat diplomàtica del departament d'Estat per manca de coordinació i la falta d'un pla de seguretat adient.
La duresa i la concreció de les crítiques va tenir com a conseqüència la dimissió de fins a tres membres del departament d'Estat dels EUA, inclosos el secretari assistent de seguretat diplomàtica, Eric Boswell, i la vicesecretària assistent de seguretat diplomàtica, Charlene Lamb. Hillary Clinton, secretària d'Estat nord-americana, va acceptar les crítiques i va afirmar, a través d'una carta enviada al Congrés, que aplicarà les 29 recomanacions de la comissió per millorar la protecció de les ambaixades dels EUA arreu del món.