Política

Govern obert a ERC

Mas mantindrà l'oferta perquè Junqueras entri en el govern durant la legislatura

El líder de CiU pronuncia un discurs sobiranista de marcat to social per a la investidura

Mas retreu al PSC que s'abstingui sobre la consulta per comoditat

En el pròleg d'una complicada legislatura de confrontació amb Madrid, Artur Mas va voler deixar escrit que mantindrà el govern obert a Oriol Junqueras durant els pròxims quatre anys. Aquest va ser el missatge central d'un discurs d'investidura fet a mida del pacte amb els republicans: amb un marcat gir social, una dura denúncia dels objectius de dèficit que asfixien la Generalitat i un compromís inequívoc amb l'exercici del dret a l'autodeterminació, sense citar el 2014. Mas està convençut que l'afrontament de “l'operació política i de país” més ambiciosa d'ençà de la caiguda de Barcelona el 1714 requeria l'entrada dels republicans en el govern. Junqueras, escorredís, no ha descartat entrar a l'executiu més endavant. Però ahir no s'hi va referir: s'estrenava com a líder de l'oposició, tot i que l'apel·latiu va escandalitzar més d'un diputat sorollós a l'hemicicle. Tampoc no va convèncer Pere Navarro, entestat a exercir aquest paper encara que el PSC s'hagi convertit en tercera força.

Mas va dividir el discurs en quatre eixos: el dret a decidir, el sanejament del dèficit, la recuperació econòmica i el blindatge de l'estat del benestar, amenaçat per l'ofec financer. El procés cap a l'estat català estarà revestit d'un marcat caràcter social. Aquest va ser el compromís adquirit i segellat en l'acord dels nacionalistes i els republicans. Però la dificultat pràctica de l'empresa, i potser també les diferències que han mantingut durant dècades CiU i ERC, no van deixar espai a l'èpica. No hi va haver cap bri de romanticisme patriòtic en la primera exhibició de l'aliança de la federació i els republicans. Per contra, van manifestar la convicció compartida que necessitaran el suport de la resta de partits i de la societat civil perquè la que s'enceta sigui realment la darrera legislatura autonòmica.

A la recerca del consens

De fet, Mas no manté tan sols les portes obertes del govern a ERC sinó a totes les forces “compromeses amb l'exercici del dret a l'autodeterminació”. Junqueras ja va reduir el ventall dimecres a ICV-EUiA i la CUP. I el PSC? Navarro va anunciar que no obstaculitzarà el procés i s'abstindrà en totes les votacions que es facin en aquest sentit. Mas hi va veure una decisió “tèbia” i “sobretot còmoda” que evita que els socialistes hagin de “mullar-se”. En el complex joc d'equilibris interns del nou PSC, la presa de posició respecte del dret a decidir és una de les qüestions que han generat més discrepància interna. El president en funcions també va retreure a Navarro que, amb la defensa d'un referèndum acordat i ajustat a la legalitat espanyola, serveixi en safata tota la capacitat de decisió a la majoria absoluta de Mariano Rajoy.

“No tinc por”

Visiblement conscient del desgast personal i polític amb què podria pagar la reelecció, el líder de CiU va declarar que assumeix la responsabilitat “com un acte de servei en majúscules”. “Ser president de Catalunya suposa sempre un honor immens; en aquest moment també suposa una càrrega immensa”, va admetre. Des de la tribuna, l'observaven els expresidents Jordi Pujol i José Montilla. El govern espanyol ja ha anunciat que recorrerà a tots els mecanismes que té a l'abast per avortar el procés sobiranista. “No tinc por, però la situació del país em fa respecte”, hi va afegir.

Cimera pressupostària

Mas va avançar que convocarà una cimera abans de l'aprovació dels pressupostos per traçar els “límits infranquejables” de l'estat del benestar. El propòsit és que s'hi faci “un esforç d'objectivitat per determinar allò que és imprescindible i intocable d'allò que no ho és tant”. Fruit de la sintonia amb ERC, s'elaborarà igualment un contracte programa perquè quan es disposi de majors ingressos es destinin a polítiques socials i de forment del creixement econòmic.

En el capítol de les estructures d'estat, que els nacionalistes i els republicans volen construir en paral·lel a l'intent de negociar amb Madrid per la consulta, Mas va citar la construcció de la hisenda pròpia, la construcció de l'Institut Català de Finances en un banc públic i l'adaptació del cos de Mossos d'Esquadra perquè actuï com a policia integral, entre d'altres. El líder de CiU, a més, va defensar la imposició de nous impostos, com el que grava els dipòsits bancaris, per la situació financera “gairebé diabòlica” que pateix l'executiu. El fiscal ha estat el principal front de discrepàncies entre CDC i UDC amb el pacte amb ERC. Ahir, Josep Antoni Duran i Lleida es va traslladar al Parlament per escoltar el líder convergent.

Un mar d'inclemències

La metàfora marinera emergia al final del discurs de Mas com un sine qua non inevitable: “Sé que hem de salpar, sé que trobarem moltes inclemències en la travessia i sé que el vaixell no està en les millors condicions.” CiU ha confiat en els republicans per emprendre el viatge polític més ambiciós. El líder d'ERC va lloar que les dues forces, que “representen models socials i econòmics alternatius”, s'hagin posat d'acord per intentar assolir el triple objectiu de la reactivació econòmica, la defensa de l'estat del benestar i la convocatòria de la consulta. La complexa gestió diària posarà a prova la cohesió de la tripulació. Per començar, Mas serà investit avui president amb el suport dels republicans.

La població ens va demanar lideratges compartits i transversals. També ens va demanar responsabilitats compartides. Una cosa porta l'altra
Encetem una legislatura [...] que en el meu ànim té vocació de permanència i estabilitat i que, per tant, hauria de finalitzar d'aquí a quatre anys, el 2016
Vaig oferir després de les eleccions un govern de més ampli espectre. [...] L'oferiment segueix en ferm i seguirà en ferm durant tota la legislatura
Aspirem a ser un país normal, com tants d'altres hi ha en el món. Si miren el mapa de la Unió Europea, veuran que [...] s'ha passat de 15 països a 27, 28 l'any que ve

Catalunya, l'Estat i el país, al centre de tot

Una hora de discurs i “Catalunya” al centre de tot. Aquesta és la paraula que més va repetir ahir Artur Mas, que avui serà reelegit com a president de la Generalitat gràcies a l'acord de governabilitat entre CiU i ERC. Mas va dividir el seu discurs bàsicament en quatre parts: la necessitat que Catalunya exerceixi el dret a decidir, sanejament del dèficit, recuperació econòmica i conservació de l'estat del benestar. I els mots que més va fer servir el president en funcions tenen molt a veure amb les seccions. Enllaçant amb la consulta que, segons l'acord entre la federació i els republicans s'ha de convocar el 2014, apareix l'“Estat”, com a horitzó del procés iniciat i que preveu una consulta el 2014 –Mas no va citar la data ni un cop– i també per la necessitat d'anar dotant Catalunya de les tan anomenades estructures d'estat. Mas es va referir, igualment, en nombroses ocasions al “país”.

Amb un discurs que alguns, fins i tot, van veure escorat a l'esquerra, el president en funcions va donar molta importància a les “polítiques”, en especial a les socials, i es va comprometre a no passar la tisora, o a fer-ho tan poc com es pugui, en tot allò que afecti els sectors més desafavorits de la societat. Aquest últim és justament un altre dels mots més pronunciats si s'analitzen les cent paraules més utilitzades per Mas.

Entre els mots, molts verbs. “Fer”, “dir”, “ser“, “decidir”. Infinitius tots ells representatius del nou rumb pres cap a l'estat propi i que refermen la voluntat de ser de Catalunya. Una altra de les paraules més emprades per Mas va ser “govern” i “econòmica”, en les seves referències a la greu crisi que, com Europa, està passant Catalunya. L'anàlisi també constata absències, i de nou la del mot “independència”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.