“En el meu vocabulari no tinc la paraula ‹independència›”

La legislatura serà històrica, en la lluita contra la crisi i en la recerca d'un nou horitzó nacional, però també serà molt complicada, amb un Parlament encara més dividit que fa dos anys.

L'última resolució aprovada per majoria molt qualificada al Parlament va ser per dur a terme prioritàriament una consulta aquesta legislatura. Per tant, als que em critiquen, els recordo aquesta resolució. Fins i tot el programa electoral del partit de Pere Navarro porta el reclam del dret a decidir. No és una posició partidista. I, si ho és, també ho és parlar, com vaig fer, de la importància de lluitar contra la crisi com a prioritat.

Sortiran qüestions que poden generar molta polèmica i enfrontament. Però el Parlament està per a això, per debatre, amb llibertat d'expressió. Hi haurà una dialèctica més dura, però hi ha un reglament i tot està marcat. Si he d'estar més atenta per evitar sortides de to, ho estaré. Ja vam tenir un Parlament mogut en l'última legislatura i això em va servir per aprendre molt. Hi havia grups més petits que es podien sentir més lliures a l'hora de discutir i criticar.

Sempre s'ha de millorar. He après la importància d'arribar a consensos abans d'anar al ple. Intentaré que els grups tinguin bona relació malgrat ideologies i projectes de país diferents. Es pot discutir sense insultar.

La mesa és prou plural amb cinc partits. Ciutadans no hi és perquè és el joc de les majories i de les minories. Una cosa és buscar consens i una altra és no tenir en compte que un grup té 50 diputats i un altre, només nou. A la Junta de Portaveus s'imposaran les majories, però com passava amb el govern tripartit. El PSC, ERC i ICV eren una pinya i sovint deixaven de banda el principal partit de l'oposició.

Això no ho sé. Puc ser la presidenta del Parlament que demani d'acord amb els grups la petició a les Corts per fer un referèndum o la llei de consultes catalana. Però d'aquí al que vostè diu ho veig llarg i complicat. A dos anys de distància jo no ho veig, i a quatre... Tot i això, espero ser el dia que es faci la consulta.

En principi, no la veig. Si res no ha funcionat, per què ha de funcionar una declaració d'independència? L'endemà d'aquesta declaració, què faríem? Altres països ho han fet però el context era diferent. Hem de fer els tràmits necessaris per omplir-nos de raó i seguir el camí de la legalitat. A Escòcia ha estat possible i aquí podria passar el mateix. I si Rajoy s'adona que això és el millor?

Sí. M'he anat convertint en sobiranista a partir de l'experiència. Abans optava per un encaix de Catalunya a Espanya. Però la frustració ha estat gran. Ha arribat el moment en què, com a mínim, necessitem un pacte fiscal, una sobirania cultural i una veu de Catalunya a l'exterior. Això és el mínim.

La paraula independència no la tinc en el meu vocabulari. Independència, com a tal, no. Però estat propi, sí. L'estat català pot ser federal, confederal o independent. El que és clar és que no podem seguir com estem. Però podria tornar-me a favor de la independència si veig que el tracte segueix sent contrari i negatiu per Catalunya.