Política

NÚRIA DE GISPERT

PRESIDENTA DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

“En el meu vocabulari no tinc la paraula ‹independència›”

“No veig una declaració d'independència unilateral del Parlament. Si res no ha funcionat, per què ha de funcionar una declaració d'independència?”

·

“Ho veig llarg i complicat. A dos anys de distància no ho veig”

L'advocada Núria de Gispert (Barcelona, 1949) va començar a treballar en la funció pública ja l'any 1974 –un abans de la mort de Franco– a la Diputació de Barcelona i va entrar a la Generalitat amb l'arribada de CiU. Té una dilatada trajectòria política: va ser consellera de Justícia, de Governació i Relacions Institucionals i d'Interior en diversos governs de Jordi Pujol. És militant d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) des del 1986.
Ja vam tenir un Parlament mogut en l'última legislatura i això em va servir per aprendre molt

La primera dona que ha presidit el Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, espera després de més de trenta anys de trajectòria política jubilar-se al càrrec.

Veu Catalunya a la cruïlla?
La legislatura serà històrica, en la lluita contra la crisi i en la recerca d'un nou horitzó nacional, però també serà molt complicada, amb un Parlament encara més dividit que fa dos anys.
Va rebre crítiques del PSC i el PP per “partidisme”en defensar el dret a decidir com a objectiu.
L'última resolució aprovada per majoria molt qualificada al Parlament va ser per dur a terme prioritàriament una consulta aquesta legislatura. Per tant, als que em critiquen, els recordo aquesta resolució. Fins i tot el programa electoral del partit de Pere Navarro porta el reclam del dret a decidir. No és una posició partidista. I, si ho és, també ho és parlar, com vaig fer, de la importància de lluitar contra la crisi com a prioritat.
El Parlament és el més plural i amb majoria exigua de CiU. Preveu més tensions que mai?
Sortiran qüestions que poden generar molta polèmica i enfrontament. Però el Parlament està per a això, per debatre, amb llibertat d'expressió. Hi haurà una dialèctica més dura, però hi ha un reglament i tot està marcat. Si he d'estar més atenta per evitar sortides de to, ho estaré. Ja vam tenir un Parlament mogut en l'última legislatura i això em va servir per aprendre molt. Hi havia grups més petits que es podien sentir més lliures a l'hora de discutir i criticar.
Reconeix errors en aquells dos primers anys tan moguts?
Sempre s'ha de millorar. He après la importància d'arribar a consensos abans d'anar al ple. Intentaré que els grups tinguin bona relació malgrat ideologies i projectes de país diferents. Es pot discutir sense insultar.
Hi ha queixes per poca democràcia a la mesa del Parlament –Ciutadans se'n sent exclòs– i de la Junta de Portaveus –on CiU i ERC imposen majoria.
La mesa és prou plural amb cinc partits. Ciutadans no hi és perquè és el joc de les majories i de les minories. Una cosa és buscar consens i una altra és no tenir en compte que un grup té 50 diputats i un altre, només nou. A la Junta de Portaveus s'imposaran les majories, però com passava amb el govern tripartit. El PSC, ERC i ICV eren una pinya i sovint deixaven de banda el principal partit de l'oposició.
Es veu com la presidenta del Parlament que declari la independència el 2014?
Això no ho sé. Puc ser la presidenta del Parlament que demani d'acord amb els grups la petició a les Corts per fer un referèndum o la llei de consultes catalana. Però d'aquí al que vostè diu ho veig llarg i complicat. A dos anys de distància jo no ho veig, i a quatre... Tot i això, espero ser el dia que es faci la consulta.
Si el TC declara la consulta inconstitucional i, al final, no es pot fer, vostè creu que el Parlament podria votar una declaració unilateral d'independència?
En principi, no la veig. Si res no ha funcionat, per què ha de funcionar una declaració d'independència? L'endemà d'aquesta declaració, què faríem? Altres països ho han fet però el context era diferent. Hem de fer els tràmits necessaris per omplir-nos de raó i seguir el camí de la legalitat. A Escòcia ha estat possible i aquí podria passar el mateix. I si Rajoy s'adona que això és el millor?
Vostè es defineix com a partidària de l'estat propi?
Sí. M'he anat convertint en sobiranista a partir de l'experiència. Abans optava per un encaix de Catalunya a Espanya. Però la frustració ha estat gran. Ha arribat el moment en què, com a mínim, necessitem un pacte fiscal, una sobirania cultural i una veu de Catalunya a l'exterior. Això és el mínim.
Però és independentista?
La paraula independència no la tinc en el meu vocabulari. Independència, com a tal, no. Però estat propi, sí. L'estat català pot ser federal, confederal o independent. El que és clar és que no podem seguir com estem. Però podria tornar-me a favor de la independència si veig que el tracte segueix sent contrari i negatiu per Catalunya.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.