L'estaca federal
El secretari d'acció política, Antoni Balmón, defensa per “coherència” l'abstenció dels socialistes en el dret a decidir i sentencia que no volen ser “notaris d'una barbaritat”
Després d'un cap de setmana de converses amb responsables del PSOE, el dirigent del PSC treu importància a les discrepàncies amb els de Rubalcaba i promet debat i diàleg
En l'estira-i-arronsa, el PSC s'erigeix com l'estaca que ha de sustentar la casa del federalisme
Malgrat les discrepàncies que són evidents, no hi mancarà diàleg i debat per part del PSC. Aquestes seran les conseqüències de l'abstenció socialista en tot allò que faci referència al dret a decidir, però la posició prefixada anunciada per Pere Navarro, primer secretari i president del grup parlamentari del PSC, dijous passat en el ple d'investidura d'Artur Mas, no ha estat gaire ben rebuda ni a l'interior ni a l'exterior de Catalunya.
Dins del país, la classe política demana al socialisme català més implicació en el que serà un dels eixos de la desena legislatura tenint en compte el que el partit va acordar en l'última sessió a la cambra catalana i que després va acabar de matisar en el programa electoral, on només es donava suport a la via del referèndum en detriment de la consulta. De cara enfora, el seu partit germà, el PSOE, aposta per mantenir-se completament contrari al dret a decidir. Davant d'aquest estira-i-arronsa, el socialisme català s'erigeix com l'estaca que ha de sustentar la casa del federalisme, malgrat el risc de ser tombada amb una estrebada.
A hores d'ara el PSC diu que se sent exclòs del debat, però el cert és que recela, i molt, del traçat que ha dissenyat el president de la Generalitat en col·laboració amb el líder d'ERC, Oriol Junqueras. “No volem ser notaris d'una barbaritat”, sentencia de manera contundent el secretari d'acció política del PSC, Antoni Balmón. Els homes de Navarro es mostren contraris a les formes amb què CiU i ERC han centrat l'acord de governabilitat en el dret a decidir i consideren, a més, que l'abstenció respon, per coherència, al que defensa el socialisme català, un referèndum acordat i legal amb el govern espanyol que, de cap de les maneres, podria arribar a convocar-se el 2014 –tal com pretenen nacionalistes i republicans–, en només un any de negociacions amb l'executiu de Mariano Rajoy. L'alcalde de Lleida i diputat del PSC, Àngel Ros, una de les veus de l'ala sobiranista del partit, que sempre s'ha mostrat favorable al dret a decidir, també ha defensat l'abstenció del grup en tot allò que faci referència al dret a decidir sempre que “el debat quedi circumscrit a dues forces polítiques”, matisa. Ros és molt crític amb la manera com, segons ell, es “trivialitzen” els afers polítics.
“Un frau al poble”, adverteix Ros
L'alcalde de Lleida va ser una de les persones que van ser consultades per Navarro abans de comunicar l'abstenció en l'hemicicle de la cambra catalana i que va deixar absort més d'un diputat de totes les bancades. Al llarg dels darrers dies s'ha anat matisant una abstenció que es preveu que podria estar condicionada a la feina que es faci al Parlament. “Si es constitueix una comissió anirem a dir-hi la nostra”, explica Balmón, si bé assegura que el PSC “no participarà ni compartirà els instruments” que hagin estat prefixats pels dos partits independentistes. “No es pot privatitzar el dret a decidir”, lamenta Ros. Segons els socialistes, és impossible que en un any es pugui arribar a convocar una consulta que gaudeixi de totes les garanties jurídiques i, per tant, pot succeir, sempre segons els dirigents, que el dret a decidir quedi fora de l'ordenament jurídic i sigui el més semblant a “una enquesta”. “Això seria un frau al poble”, reitera Ros. Per la seva banda, Navarro va aclarir dilluns passat que l'abstenció no vol dir que els socialistes “no estiguin atents” al desenvolupament del procés per tal que “no es produeixin il·legalitats”.
Pedagogia amb el PSOE
“Discrepem, però no passa res, les relacions són bones”, assegura Balmón, el número dos del PSC, que dissabte passat va estar en converses telefòniques amb la seva homòloga al PSOE, la vicesecretària general Elena Valenciano, a qui va explicar el sentit de l'abstenció del socialisme català vers el dret a decidir. “És un desastre per a Catalunya i per a Espanya”, va dir Valenciano. Balmón, per la seva banda, defensa l'intent de totes dues formacions per buscar “camins de reforma en les relacions entre Catalunya i Espanya”. “No podem canviar cinc-cents anys d'història en un any”, manté Ros, que aposta per fer “pedagogia” amb el PSOE però “també amb el PP” perquè acabin acceptant el dret a decidir. El diputat i fundador del corrent socialista Avancem, Joan Ignasi Elena, dels primers a defensar el dret a decidir dins el PSC, també apunta que ara toca “convèncer com més gent millor, especialment en l'àmbit de l'esquerra a Espanya, que el dret a decidir és un dret democràtic que ha de poder exercir el poble de Catalunya”, va confirmar en una entrevista a La Xarxa. En tot cas, per tots tres dirigents queda clar que el PSOE té una posició i “nosaltres en tenim una altra”, reflex del “sobiranisme d'ambdues formacions”, apunta Ros. Què passaria, però, si finalment es traslladés un possible acord del Parlament al Congrés? Balmón rebutja fixar posicions sobre el que considera hipòtesis. Entre els temes a tractar entre el PSOE i el PSC encara queda pendent assolir la veu pròpia dels diputats socialistes catalans a Madrid en una pròxima reunió encara sense data.