Temptejos i fintes verbals
diàleg Mas i Rajoy s'insten ara a celebrar una altra cimera, encara sense data, tot i mantenir les respectives posicions com a inamovibles psoe Rubalcaba descarta trencar amb el PSC i diu que el sobiranista és “un full de ruta impossible”
Duran considera que és a l'executiu espanyol a qui li toca “moure fitxa”
Homs s'ofereix a fer “el primer pas sense renunciar a ser el que som”
Artur Mas ja va avisar dijous en l'acte de la presa de possessió dels consellers que integren el nou govern: per molt malmeses que estiguin les relacions amb el govern estatal, i les seves amb Mariano Rajoy, serà imprescindible dialogar-hi. La data encara no està definida, però ahir tant l'executiu català com l'espanyol ja van parlar de la necessitat de fixar un primer encontre no gaire enllà. A aquestes altures, però, les apel·lacions al diàleg semblen més una formalitat o una manera de guanyar temps que no pas sincers oferiments de col·laboració. Perquè les posicions d'uns i altres continuen sent les mateixes, i uns i altres, alhora que apel·len al diàleg, s'ocupen de deixar-ho ben clar.
El conseller de Presidència, Francesc Homs, va ser el primer que s'hi va referir ahir en sengles entrevistes a Catalunya Ràdio i RAC-1, en què es va oferir “a fer el primer pas per al diàleg”, això sí, deixant clar immediatament després que no renunciaran a cap punt del guió sobiranista pactat amb Esquerra. O, en les seves paraules, “sense renunciar a ser el que som com a país”. “Cada cop que ens posen un obstacle, busquem una manera de saltar-lo”, va insistir, fent referència a l'aposta per la projecció internacional del debat sobre l'encaix de Catalunya en l'Estat.
El president espanyol, en ser preguntat per la qüestió en la roda de premsa de balanç del primer any del seu govern, també va oferir-se a tornar a trobar-se amb Mas quan el president català ho vulgui, i va insistir que manté “l'oferiment de consens” i la disposició a “acomodar millor les demandes de la diversitat” i a “dialogar tot allò que sigui dialogable”, però també immediatament després va matisar que tot això serà “amb lleialtat recíproca”, “sempre que es respectin les regles i els procediments” i “dins del marc de la Constitució”, on ara per ara no té cabuda un referèndum com el que vol impulsar la Generalitat.
Tot plegat sona a escenificació estèril. L'última trobada entre Mas i Rajoy, en què es va donar per iniciada i clausurada la negociació per un nou model de fiscalitat similar al concert econòmic, va anar malament –tal com ja es preveia en el guió dels convergents des que la manifestació massiva de l'11-S va enterrar l'aposta pel pacte fiscal–, i Rajoy no vol tornar a quedar com el que trenca la baralla, com li va passar llavors. El que es dirimirà a partir d'ara amb aquesta escenificació a còpia de declaracions sobre portes obertes i oferiments de diàleg és la bona imatge, la legitimitat que a ulls del públic atorga ser el rebutjat, i que uns i altres consideren tan important a l'hora d'arrossegar cap al seu bàndol la comunitat internacional.
El líder d'Unió i president del grup de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, també va parlar ahir d'aquesta pròxima trobada entre Mas i Rajoy, i també ho va fer en la mateixa clau. Duran va considerar “normal i lògic” que es produeixi un encontre que va desitjar que se celebri “com més aviat millor”. Ara bé, pel líder democratacristià, és a l'executiu espanyol a qui correspon “moure fitxa”, perquè les intencions del govern català ja són prou conegudes. O, dit d'una altra manera: “Apostem pel diàleg, però no n'hi ha prou amb CiU; l'altra part ha de tenir voluntat, també.” Una voluntat que Duran va posar en dubte, en acusar els de Rajoy d'“insensibilitat” no només respecte a la crisi, sinó també respecte a les demandes catalanes. Duran, que es va mostrar especialment esquerp en ser preguntat pel full de ruta sobiranista, es va negar, però, a afirmar si Mas hauria de plantejar-li a Rajoy la celebració de la consulta d'autodeterminació en aquesta primera trobada del nou període legislatiu. “[Mas] Plantejarà el que cregui convenient. El contingut de l'agenda no seré jo qui el marqui públicament”, es va limitar a dir.
“Full de ruta impossible”
Al seu torn, el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, que també compareixia ahir per fer balanç del primer any del govern de Rajoy, va descartar la possibilitat d'una ruptura amb el PSC fruit de les discrepàncies entorn d'una consulta que els socialistes espanyols rebutgen rotundament i els catalans avalarien si es troba la manera de fer-la de forma legal. Rubalcaba, que va insistir que hi ha més coses que uneixen el PSOE i el PSC que no pas divergències, va qualificar l'aposta sobiranista de Mas de “full de ruta impossible i inassumible per la resta d'Espanya” i va expressar un desig: “Que entre tots siguem capaços d'impedir-lo”, segons informa Efe. Rubalcaba va admetre que en aquest punt coincideix amb Rajoy, però va voler marcar distàncies amb els populars. L'apel·lació al diàleg tampoc no va faltar en el cas del líder socialista, que va advocar per “fer coses” per evitar la fractura territorial: des de parlar “amb poques restriccions” tant amb el PP com amb la resta de partits –i també amb el govern català–, fins a retocar una Constitució que, va dir, “no cal sacralitzar”.
Cospedal, contra la conselleria d'afers exteriors
La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va considerar ahir que la Generalitat “no té cap necessitat de tenir un servei exterior”, segons informa l'ACN. Per Cospedal, “no pot ser que el senyor Mas estigui demanant diners al Fons de Liquiditat Autonòmic i digui que no pot pagar els deutes, i després munti conselleries dedicades a afers exteriors”. La popular no només troba que no és necessari que el govern català assumeixi funcions d'aquest tipus, sinó que creu que la creació de l'eventual conselleria d'afers exteriors podria entrar en un conflicte de competències amb el ministeri del mateix nom, tot i que va puntualitzar que, en tot cas, “això ho ha de decidir el Tribunal Constitucional”.
L'atzagaiada ve motivada perquè, inicialment, el govern va anunciar que Francesc Homs seria el nou conseller de presidència i afers exteriors, tot i que al final el càrrec s'ha fet constar oficialment al DOGC sense la segona part. En tot cas, el Departament de Presidència, que ja existia –només s'ha creat el càrrec– , seguirà assumint, com fins ara, les relacions exteriors del govern català.
