Incompliment addicional

La disposició addicional tercera de l'Estatut aprovat el 2006, que obligava a equiparar durant set anys el volum d'inversió estatal al pes del PIB català, entra en el darrer any d'aplicació amb un balanç desastrós en les xifres que ja s'han liquidat, i unes expectatives encara pitjors en les que falten per conèixer. I és que, amb els quatre primers exercicis tancats, el deute de l'Estat amb Catalunya per inversions no realitzades puja ja a 1.689 milions d'euros, segons confirma un estudi dels professors Joan Ridao i M. Àngels Cabasés per a la Fundació Catdem, afí a CDC. Serien ni més ni menys que els 759 milions que la Generalitat reclama del 2008 –el deute del 2007 s'havia incorporat al pressupost següent–, els 211 del 2009 i els 719 del 2010, si bé la Cambra de Comerç de Barcelona ja augmentava a final del 2012 fins als 2.658 milions, segons els seus càlculs, el deute acumulat.

La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut el 2010, és cert, relativitza la norma –que després també va ser inclosa, per cert, en els estatuts andalús, aragonès i balear– perquè “no vincula l'Estat en la seva política d'inversions”, però de la mateixa manera aclareix que no és que no les hagi de dotar, sinó que ho ha de fer en el marc d'un acord previ amb el govern català. I aquest acord ja havia arribat en la comissió bilateral d'octubre del 2007, quan es va pactar que, si no arribava al llistó fixat, l'Estat hauria d'abonar a la Generalitat el deute generat en cada exercici, d'acord amb les xifres de la liquidació definitiva que, dos anys després, publica la Intervenció General de l'Estat.

Els 1.689 milions, en tot cas, previsiblement es multiplicaran en els tres anys que falten oficialment per liquidar si s'atenen dos fets objectius: el nivell d'execució pressupostària del 2011 (que va ser del 35% a Catalunya, el més baix de totes les comunitats) i l'escassa dotació prevista en els pressupostos generals de l'Estat del 2012 i el 2013, que amb prou feines supera l'11% del total d'inversió, quan s'hauria d'haver aproximat al 19%. Enguany, per exemple, l'Estat ha pressupostat obres per valor de 1.262 milions a Catalunya (un 11,9%), d'un total de 10.643 milions. És a dir, 728 milions menys dels 1.990 que li pertocarien aplicant el 18,7% que representa del PIB estatal.

El que havia de ser, doncs, una clàusula per corregir l'històric dèficit inversor de l'Estat en infraestructures ha quedat en paper mullat, vist l'incompliment tant del govern del PSOE com del PP. Si bé les quantitats assignades, així, han estat sempre molt inferiors a les que correspondrien, és entre el 2007 i el 2010 quan s'hi acosten una mica més, i es liquida una inversió total de 15.284 milions. Res fa pensar que aquest atansament persisteixi en els tres anys següents, quan les previsions cauen en picat. Fins al punt, segons la Catdem, que la inversió a Catalunya baixa dels 338 euros per càpita liquidats el 2010 als només 192 pressupostats el 2012, molt per sota de la mitjana de l'Estat (de 415 i 276 euros respectivament), on passa, a més, de la vuitena a la catorzena posició en el rànquing de comunitats.

El mateix estudi, això sí, admet que la inversió estatal, fins i tot si es complís, incidiria poc en la millora de la balança fiscal, així que recomana negociar un nou pacte amb una major quota de “corresponsabilitat fiscal” i redefinir una política d'inversió pública “amb vocació de permanència i criteris d'eficiència”. En canvi, el PSC i la mateixa diputada Carme Chacón han demanat compensar l'incompliment allargant dos anys, fins al 2015, la vigència de l'addicional tercera.