L'extra de cobrar la doble

El sector dels funcionaris ha estat, sobretot els dos darrers anys, un dels que més han patit les retallades, primer del govern català i després de l'espanyol. L'última patacada econòmica va ser la que el mes de juliol va anunciar el president de l'executiu espanyol, Mariano Rajoy, en el sentit que s'eliminava la paga extra de Nadal als que cobressin més de 962 euros mensuals. Una prohibició, segons Madrid, obligada per la conjuntura econòmica i per controlar el dèficit que hauria de ser compensada a partir del 2015 amb aportacions al fons de pensions dels funcionaris. El problema és que els principals perjudicats són els treballadors del món local, ja que només una seixantena d'ajuntaments catalans tenen contractat un pla de pensions, mentre que els de l'Estat i la Generalitat en tenen tots. Per tant, és una incògnita com els serà compensada als empleats de corporacions locals.

La teoria ha estat una, però la pràctica, una altra. Nombroses administracions han buscat algun tipus d'argúcia per passar per alt la prohibició de Rajoy i abonar als seus treballadors la paga extra de Nadal. Això, tot i l'avís explícit del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, que amenaça de controlar qualsevol traspàs econòmic al capítol de personal. No obstant això, alguns ajuntaments han desafiat la prohibició. El de Barcelona és el que ho ha fet d'una manera més òbvia. L'equip de govern i els sindicats han pactat una doble fórmula per sargir la retallada de sou als funcionaris. Per una banda, se'ls ha avançat a aquest mateix mes el cobrament de la paga extra de l'estiu. Alhora, però, el consistori ha introduït una nova gratificació en concepte de productivitat per als 9.200 treballadors que en depenen directament, una mesura que ha estat decisiva per aconseguir l'aprovació del nou catàleg de llocs de treball de la corporació i prorrogar la vigència del conveni col·lectiu fins al 2015. Aquesta nova prima, que el PP considera que entra en col·lisió amb les restriccions del govern estatal, suposarà un cost de 7 milions per a les arques municipals, i un ingrés extra per a cada empleat d'un 30% de la seva nòmina.

Altres ajuntaments també han optat per la fórmula dels avançaments. El de Tarragona ha ofert als seus treballadors la possibilitat d'alleugerir la desaparició de la paga amb el cobrament avançat de part d'altres pagues extres. Els funcionaris podien sol·licitar cobrar durant aquest Nadal part de la pròxima paga extra de juny o fins i tot un avançament a costa de la paga extra que s'hauria de cobrar el desembre vinent. En cas, però, que es repetís la situació de l'any passat i el govern tornés a eliminar alguna d'aquestes pagues extres, l'avançament passaria a fer-se a compte del salari mensual del treballador en qüestió. El mateix ha fet Sant Climent de Llobregat, que ha abonat una bestreta de la paga per al mes de gener. Una opció similar a la que han decidit Cerdanyola del Vallès i Roses, que va oferir als empleats que ho desitgin l'equivalent de la paga de Nadal en forma de bestreta. Això sí, els beneficiaris de la mesura hauran de retornar la quantitat en els quatre anys vinents a raó d'un 12,5% anual.

El cas de Terrassa és diferent. Segons han explicat fonts sindicals, cada any es concedia una paga de productivitat a l'estiu a aquells treballadors que complien un seguit de requisits. Ara s'ha universalitzat per endavant, de manera que tothom l'hauria de cobrar. Municipis com ara Vic i Lleida, en canvi, han optat per una solució a mitges: la paga doble de juny dividida en dues, entre ara i a l'estiu. El decret del govern de Rajoy no ha agafat tothom en la mateixa situació. La supressió de la paga ha estat un alleujament per a les arques d'alguns ajuntaments, però d'altres, en disposició de fer efectiu el pagament, s'han queixat. Conxita Campoy, alcaldessa de Malgrat de Mar, va arribar a enviar una carta a Rajoy en la qual, entre altres coses, li deia que no entén “per què, disposant d'una Hisenda sanejada”, no pot “complir els compromisos contractuals amb els treballadors municipals”.