Rajoy avisa que res farà que fracassi la unitat d'Espanya
El president de l'executiu augura la continuïtat del “projecte comú” i somia que l'Estat sigui líder a Europa
El ministre d'Exteriors vaticina un fracàs de les tesis sobiranistes, com ja va passar abans
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va aprofitar ahir un acte a Santiago de Compostel·la per llançar un missatge clar a les aspiracions sobiranistes de Catalunya: la unitat d'Espanya no està en perill. Un missatge que no és nou i que el president espanyol aprofita cada cop que pot per minar la voluntat del govern de CiU a la Generalitat, que, amb el pacte amb ERC, explicita la convocatòria del referèndum per decidir la marxa de Catalunya d'Espanya.
Ahir va tornar-ho a fer durant la condecoració de l'expresident gallec Gerardo Fernández Albor amb la gran creu de l'orde d'Isabel la Catòlica. “Res farà que el projecte comú d'Espanya no continuï”, va avisar. En aquest sentit, va apel·lar a les virtuts de Fernández Albor i els polítics de la seva generació –ara té més de 90 anys– per recordar “com Espanya va saber convertir-se sense traumes en un país d'avantguarda i com Europa va saber tancar les seves ferides”. El ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, va ser present a l'acte d'homenatge i va fer seves les tesis de Rajoy. També va augurar la continuïtat de la “pàtria comuna, ja que, si abans van fracassar els secessionistes, ara fracassaran més”.
El president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, va seguir el guió i es va referir, sense fer-ho directament, a les aspiracions nacionals de Catalunya. Ho va fer refermant el seu compromís amb “l'únic camí possible per a consolidar l'avui convuls Estat de les autonomies: diversitat amb cooperació, autonomisme amb solidaritat i galleguisme com a forma de ser espanyol”.
Rajoy va continuar el seu discurs dient que ara més que mai Europa està cridada a “estrènyer la seva integració en tots els sentits” i a caminar per un espai comú que l'Estat “vol encapçalar”. Segons ell, Europa és “indissociable” de la seva condició de valedora de pobles, democràcia i llibertat. Tot i creure això, pel seu executiu la convocatòria de la consulta seria il·legal, i Catalunya seria expulsada de la Unió Europea.