Objectiu: la Catalunya indecisa
front
Partits i entitats sobiranistes prioritzaran les estratègies per fer arribar el discurs de l'estat propi als indrets amb menys convençuts del país
El Consell de Transició Nacional ajudarà a coordinar esforços
L'ANC i Òmnium concentren els esforços en una tasca de formiga
CiU combatrà el discurs de la por i es mira l'exemple de ‘Yes Scotland'
S'ha iniciat el compte enrere. Les perspectives que l'any vinent tingui lloc una consulta per a l'autodeterminació de Catalunya han activat les estratègies dels partits independentistes majoritaris, CiU i ERC, i d'entitats de la societat civil com l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, que advoquen per l'estat propi. Tots tenen clar on han de centrar més que mai a partir d'ara, si no ho feien ja, el focus de la seva campanya, que admeten que cada cop haurà de ser més coordinada: la Catalunya indecisa. És a dir, els territoris on el suport a les opcions sobiranistes va ser menor en les eleccions del 25 de novembre, d'on surt una fotografia molt exacta, amb el rècord de participació assolit (vegeu el mapa), sobre els llocs on cal picar més pedra per convèncer els que veuen amb recança la Catalunya independent.
S'han acabat els intents de fer pedagogia més enllà de la Sénia: ara toca al Principat, on es multipliquen les possibilitats de vèncer prejudicis i que arribi el missatge que un estat català serà millor per a la vida de tots els ciutadans. I ja han posat fil a l'agulla. No és que el sobiranisme oblidi els indrets on és més fort, on seguirà treballant per sumar adhesions. Però concentrarà esforços, i pressupost, en altres llocs. Vaja, que hi haurà menys activitat a Osona i més al Baix Llobregat, per dir-ho clar. I el discurs, sent el mateix arreu en essència, s'adaptarà a cada realitat per tenir més possibilitats de penetrar-hi.
Les tres àrees de CiU
Després del 25-N, CiU ja ha identificat i dividit el país en tres zones, de manera molt precisa, ja que fins i tot ha diferenciat entre barris d'una mateixa ciutat: allà on el suport a l'estat propi està consolidat (per exemple, comarques de Lleida i Girona), on ho està menys (el Penedès i l'Anoia) i on guanya l'unionisme: àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona i alguns municipis costaners del Baix Penedès i fins i tot la Selva. I, és clar, l'objectiu prioritari serà el tercer grup.
El partit ha redactat en els darrers mesos detallats argumentaris interns i aquest gener explicarà el pla d'acció a tots els seus militants, als quals formarà perquè tinguin més elements pedagògics i puguin respondre amb més precisió a qüestions que generen dubtes com ara les pensions i la pertinença a la Unió Europea. “Caldrà fer un discurs molt adaptat a aquests territoris, en llengua i continguts, contra el de la por, que arrela molt més aquí que en altres llocs”, explica el secretari d'organització de CDC, Josep Rull. I això implica, segons ell, fer servir un llenguatge “molt directe” per explicar, per un cantó, els avantatges de l'estat propi, vincular-lo a la justícia social i fer veure que l'estat del benestar serà més difícil de mantenir dins d'Espanya. I per l'altre, per matisar qüestions identitàries i fer èmfasi que “res de posar fronteres”, i que emocionalment seguiran identificats als seus territoris d'origen, ja que ningú els obligarà a triar entre ser catalans o espanyols, i no perdran la nacionalitat.
Consell a l'escocesa
Per CiU, això sí, tota aquesta labor no ha de ser d'un sol partit, ni tan sols d'un govern, sinó que és “una obra mancomunada amb la societat civil i les entitats que donen suport al procés, perquè l'espai a pentinar és amplíssim”. “Ens ho imaginem com la campanya de Yes Scotland, una feina molt conjunta, perquè no tindria sentit que cadascú faci la guerra pel seu compte”, exposa Rull. Per això creu que serà molt important la tasca que farà el Consell de Transició Nacional, inclòs en el pacte de govern entre CiU i ERC, que ha de començar a caminar aquests dies i que tindrà un paper molt rellevant per maximitzar energies, definir els instruments a emprar i coordinar els discursos.
El mirall de Sant Vicenç
En tot cas, ERC, dins de les seves possibilitats, recorda que ja s'hi va posar fa temps, arran del congrés de Vilafranca el 1996, i avisa que “no és una estratègia que tingui fruits a curt termini, perquè la feina no es fa en un any, és més de sedimentació”. Ho explica la seva portaveu i exregidora a l'Hospitalet, Anna Simó, que amb el temps ha notat un canvi de mentalitat de gent “que a poc a poc” arriba a tesis sobiranistes des del punt de vista del guany econòmic i l'estat del benestar. ERC, això sí, s'enorgulleix de fer “el mateix discurs a tot arreu, sense diferenciacions i amb la màxima normalitat”, en una estratègia que vol reforçar ara per “ampliar el perímetre” cap als que no estan convençuts, sigui on sigui, en una tasca en què també atorga un paper clau a l'ANC i Òmnium, amb les quals ja s'ha reunit. En tot cas, els republicans tenen un referent molt clar a Sant Vicenç dels Horts, la població d'on és alcalde el seu líder, Oriol Junqueras, i on ERC va guanyar el 25-N i va atreure persones d'entrada molt allunyades del catalanisme. “Com que és un municipi més petit, hi ha l'avantatge que és més fàcil arribar a tothom, però això és el reflex que posar al davant gent eficient és un pas importantíssim per a l'independentisme”, constata Simó, que també està convençuda que, més enllà del balanç final, els set anys de tripartit van ser determinants per enviar un “senyal” de normalitat de l'independentisme a feus metropolitans històricament espanyolistes.
I a la feina de CiU i ERC cal afegir el forat que ha obert la presència de la CUP en ajuntaments com ara Molins de Rei, i una estratègia d'aliances amb grups independents alternatius que li permeten ser en altres tradicionalment complicats com el de Santa Coloma de Gramenet.
La muntanya, a Mahoma
Sense la pota de la societat civil, però, tot plegat apuntaria al fracàs. Ferran Civit, del comitè executiu de l'ANC, lamenta: “A vegades sembla que hem viscut d'esquena, i en aquests barris no són extraterrestres: parlant-hi de tu a tu i actuant sense complexos els pots acabar convencent.” I com que “si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya ha d'anar a Mahoma”, l'estratègia de l'entitat, que de fet ja hi treballa des de fa mesos, se centra a fer campanyes de proximitat i trepitjar molt carrer, anant porta a porta si cal. “Fem una tasca de formiga, editem material en diverses llengües i cada setmana muntem desenes d'actes oberts, paradetes en mercats, xerrades en centres cívics i casals de jubilats... I no només a l'àrea metropolitana, que a Vic, Plataforma és la segona força”, recorda Civit.
L'ANC, això sí, incidirà en les zones amb més indecisos, on intensificarà la presència el 2013 i hi organitzarà preferentment les reunions del secretariat. A més, si convé ja hi mobilitza voluntaris d'àrees on té més gent com a suport logístic. “Internalització i internacionalització, és el que toca ara”, conclou Civit, que també cita el col·lectiu de nous immigrants entre els seus objectius, ja que confia que podran votar en la consulta del 2014.
Incentivar el debat
Una estratègia similar ha pensat Òmnium Cultural, que, tot i que avisa que seguirà amatent per fer complir el calendari pactat, ja es prepara per promoure un debat que afavoreixi “no només el sí, sinó també la necessitat de la consulta en els àmbits menys receptius”, segons fonts internes. L'entitat, que és partidària “d'adaptar el discurs de manera asimètrica” perquè “potser tocarà anar a dues velocitats”, reforçarà la presència on ara és més limitada: diversos municipis del Barcelonès i el Baix Llobregat, i àrees tan denses com ara el Camp de Tarragona i el gran Penedès. L'acció consistirà a crear “el màxim de debat i empatia” pel projecte d'estat propi, ja sigui a través del treball directiu en altes instàncies o de l'activació del voluntariat, que també està formant, per aprofitar les relacions que ja hi ha fetes en l'àmbit del carrer. “Es tracta de visitar llocs i persones per obrir espais de debat que no s'obririen automàticament”, raona.
El vaixell ha llevat l'àncora. Però no podrà salpar si no hi puja tot el país.
L'argumentari per convèncer els més reticents
Economia.
Estat del benestar.
Drets lingüístics.
Identitat.