El govern dubta que pugui ingressar 1.000 milions a còpia de nous impostos
Mas-Colell admet la dificultat d'assolir l'anunciada xifra amb les mesures fiscals pactades amb ERC
Confia que Europa forci l'Estat a cedir en l'objectiu de dèficit
El govern va admetre ahir, a través del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que “serà difícil” que la bateria de nous impostos pactada amb ERC per relativitzar l'impacte de la retallada en el pressupost permeti ingressar els 1.000 milions que Esquerra calculava. Que aquest any no es podrà assolir aquesta xifra és sabut des que es va anunciar que el govern estatal recorrerà al Tribunal Constitucional contra l'impost als dipòsits bancaris ja aprovat per la Generalitat i que, sempre segons els càlculs dels republicans, impulsors de la mesura, havia de suposar uns ingressos de 500 milions, ara congelats fins que es resolgui el contenciós judicial. Però fins ahir el govern no havia qüestionat la xifra dels 1.000 milions, una part dels quals han de sortir també de nous impostos per a camions de gran tonatge –la coneguda com a eurovinyeta–, sobre emissions contaminants, pisos buits o refrescos amb excés de sucre, així com de la modificació de l'impost de patrimoni i la recuperació del tram alt de l'impost de successions.
Mas-Colell va lamentar, a més, que en l'escenari actual la Generalitat es vegi abocada a una política fiscal que no deixa cap marge per “opcions ideològiques” i en què l'únic criteri a l'hora de dissenyar-la és la capacitat recaptatòria. Ho va fer en una entrevista a Catalunya Ràdio que va tenir lloc l'endemà d'haver publicat un article a La Vanguardia en què qualificava l'objectiu de dèficit del 0,7% que l'Estat imposa a les autonomies per aquest 2013 d'“intel·lectualment dèbil, políticament miop i moralment obtús”, i el mateix dia que CiU i ERC començaven a concretar conjuntament l'estratègia per aconseguir rebaixar les imposicions de l'executiu de Mariano Rajoy en aquest àmbit.
El govern aspira encara a aconseguir que finalment l'objectiu de dèficit autonòmic es fixi en un mínim d'1,5, cosa que suposaria haver de retallar 1.600 milions menys dels més de 4.000 que preveu, i confia en Europa per assolir-ho. La tesi de l'executiu, que Mas-Colell va insistir que està en la línia del que expressen tant l'FMI com nombrosos “experts i organismes internacionals”, és que continuar escanyant els comptes és contraproduent, que cal un estímul per revifar l'economia i que millor si s'assoleix l'equilibri fiscal de manera “racional i sostenible” i amb l'horitzó de l'any 2020, que és el que marca la llei d'estabilitat europea.
A banda d'una eventual pressió de les autoritats continentals en sintonia amb els interessos de l'administració catalana –i d'altres autonomies que comparteixen el plantejament–, l'altre eix de l'estratègia dels d'Artur Mas per fer recular Rajoy és remetre's a la mateixa llei estatal d'estabilitat pressupostària. El govern de Mas entén que l'objectiu del 0,7% incompleix el principi de proporcionalitat entre administracions que marca la llei, que, com Europa, fixa el termini per eliminar el dèficit estructural en el 2020. I que, per tant, hi ha marge.
Herrera demana valentia amb l'objectiu de dèficit
El secretari general d'ICV, Joan Herrera, va esmenar ahir la plana a Mas-Colell. Herrera creu que les noves retallades que preveu aplicar el govern català no permetran reduir el dèficit, i va demanar al conseller que assumeixi la necessitat de “renegociar el deute, plantejar escenaris de quita i canviar l'ordre en els pagaments”.
Per Herrera, si Mas-Colell “de veritat es creu allò que ara diu i no s'ha instal·lat en un simple bla-bla-bla”, el que ha de fer és reformar la llei d'estabilitat pressupostària catalana: “No pot ser que el govern digui que és valent amb el dret a decidir i sigui tan covard amb els objectius de dèficit que estan degradant la vida dels catalans.”
