Contra l'ofec

CiU i ERC estan decidits a fer un casus belli de la flexibilització del dèficit: reclamen que l'Estat rebaixi el llistó per a enguany del 0,7% a l'1,5% del PIB perquè es redueixi la magnitud de la tisorada en el pròxim pressupost. Aquest s'ha convertit en el primer front de batalla dels nacionalistes i els republicans amb el govern de Mariano Rajoy mentre enfilen, en paral·lel, el full de ruta nacional, començant per la declaració sobiranista, que es podria aprovar en el ple el dia 23. La mesa del Parlament n'ha de fixar demà la data definitiva. La primera reunió oficial de seguiment de l'acord de govern va traçar ahir les prioritats dels dos partits. Els contactes entre les dues formacions han estat continus, però en les properes setmanes s'acabaran de constituir els òrgans formals de seguiment del pacte. L'anomenada comissió de coordinació parlamentària va començar a funcionar a la cambra catalana amb la patata calenta del dèficit damunt la taula.

Els nacionalistes i els republicans volen fer front comú perquè l'Estat rebaixi el nivell d'exigència de l'austeritat i impulsaran iniciatives parlamentàries perquè la resta de partits s'impliquin en la demanda. Volen que la reclamació sigui el màxim de transversal possible. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha multiplicat les aparicions públiques com a capdavanter de la petició. ERC també demana que Catalunya traslladi el greuge a Europa. Els republicans consideren que Brussel·les no pot quedar impassible veient un repartiment injust que, al capdavall, consideren que “afecta l'estat del benestar dels 27”. Un altre front de batalla que planteja ERC és que els eurodiputats també pressionin les institucions europees. “L'actitud de l'Estat genera un agreujament de la crisi i centrifuga el deute”, va remarcar la portaveu del partit, Anna Simó.

CiU creu que la Comissió Europea donarà més marge al govern espanyol enguany i pressiona perquè els territoris també en surtin beneficiats. Aquest és un dels temes en què CDC va centrar l'executiva d'ahir, en què es va incorporar el nou secretari del govern, Jordi Baiget. El partit que encapçala Oriol Pujol insisteix, però, que el govern haurà de complir amb l'objectiu que es fixi obligatòriament. Mas-Colell avisa que, amb els mercats tancats, no podria finançar la despesa extra.

La Generalitat està ara en pròrroga pressupostària i l'elaboració dels nous comptes és prioritària. És per això que els representants dels dos partits que es van trobar –encapçalats pels portaveus Jordi Turull i Marta Rovira– van acordar que el grup de treball del pressupost sigui el pròxim a crear-se. La comissió parlamentària, que es reunirà tots els dilluns, n'acordarà els integrants la setmana vinent perquè comenci a funcionar amb celeritat. El més probable, però, és que en formin part pràcticament els matei-xos integrants de l'antiga comissió econòmica del pacte de governabilitat, amb algunes excepcions: hi haurà membres del govern i dos o tres integrants de cada partit. Aleshores hi havia el mateix Mas-Colell i republicans com ara Pere Aragonès i Albert Castellanos.

El PSC i ICV-EUiA rebutgen frontalment les exigències d'austeritat de Rajoy, així que previsiblement s'afegiran a la demanda de CiU i ERC. Fins i tot Alícia Sánchez-Camacho es va mostrar partidària de flexibilitzar els objectius de dèficit a les comunitats autònomes. És més, va oferir el PP català com a mediador davant del govern espanyol. La líder catalana dels populars, però, va posar una condició política molt clara: “No ho permetrem si el govern de la Generalitat s'ho gasta a crear estructures d'estat, i no a pagar deutes i proveïdors.” Sánchez-Camacho va tornar a demanar lleialtat a Mas i el va criticar perquè “no està traslladant un missatge d'austeritat en els seus actes”.