Maria Antonieta i Juan Carlos el Borbó

Fa poc m'he llegit el llibre “Maria Antonieta” d'Stefan Zweig. És una excel·lent biografia de l'arxiduquessa d'Àustria de la casa dels Ausburgs, que, quan encara era una nena es casada amb el futur rei de França Lluis XVI. Li ho donen tot fet i comença una cursa desenfrenada de malbaratament, amb el palau de Trianón, Versalles, vestits, joies, balls, festes, carnestoltes, com si la vida fos una festa permanent.

El 1789 la Revolució francesa va limitar el poder de la monarquia perquè el poble no fos un convidat de pedra dels destarifos monàrquics. Però aquests monàrquics es resistiren. Alguns exaltats “revolucionaris” pensaren que per a cimentar la República calia suprimir físicament els monarques i les seues llavors i així ho feren, tallant-li el cap al rei i a la reina francesa, amb acusacions que tenien ‘fonament' però no estava provades del tot. Per tant, fou un judici injust i una sentència a mort, robant-los primer els propis fills, de manera molt cruel i inhumana. Sense compassió. Al meu parer, fou una mostra de feblesa de la República francesa. Haguera sigut més adient defensar els drets humans també per als monarques, fer-los dimitir i que es dedicaren a un altre ofici guanyant-se la vida amb el treball. No calia matar els reis per assentar la República. Cal només fer-los fora. Pacíficament i democràticament, això sí exigint-los que tornen tot el que han robat al poble. I exigint-los responsabilitats, cosa que el monarca espanyol actual està exempt de qualsevol responsabilitat. Podria assassinar a la seua dona i, segurament, d'acord amb la Constitució espanyola medieval no el podrien tancar a la presó. Com si tinguera dret de cuixa. Com els reis anteriors a la Revolució francesa.

Tot i que es diga que estem a un sistema democràtic, no hi som. Inclús hi ha lleis espanyoles i tribunals que accepten imputar un programa d'humor, de TV3, on s'ha posat una diana amb la cara del monarca i d'altres personatges públics. Al marge de bon o del mal gust de la qüestió, però si era un programa d'humor… No l'he vist aquest programa, però em sembla que això sembla una novel·la de Kafka que acusen a K de manera absurda i inintel·ligible. Se'ls exigeix respecte i acatament als subdits vers als monarques, com si estiguérem al Marroc. Com una monarquia bananera o africana.

Zweig a “Maria Antonieta” narra el pas d'una adolescent despreocupada, irreflexiva, alegre i feliç, que no volia avorrir-se ni un instant, ni volia cap tipus de maldecap ni preocupació, a una “regina” que al final de la seua vida, forçada a preocupar-se per ella mateix, treu forces d'on no hi havia i aconsegueix la dignitat de governar-se a si mateix. Al remat, assoleix el domini i la dignitat de si mateix davant algunes acusacions forassenyades d'uns “revolucionaris” beats i puritans, que l'assetgen i martiritzen acusant-la de les masturbacions del seu fill de huit anys, l'imputen d'incest amb el seu propi fill menor d'edat, l'acusen de lesbianisme, de tenir amants i d'altres atrocitats i perversions fora de lloc. Totalment inventades, la major part d'elles. No obstant algunes certes: soscavar la revolució, demanar ajuda a les monarquies europees enemigues de França, voler dirigir els exèrcits estrangers contra França, etc. tot i que quan l'executaren no hi havia proves en contra d'això. Només sospites. I el fet que tinguera un amant no és motiu per condemnar a ningú.

Les relacions sexuals de monarques, aristòcrates, burgesos o plebeus, sempre són agradoses, si hi ha llibertat i voluntarietat. I no són forçades.

Per tant, que el monarca espanyol tinga amants, des de fa més de trenta anys o abans, tant si la seua dona està d'acord com si no, tan si ho tenen així pactat com si no, ens importa un rave. Eixe no és el problema. El problema és que les amants del monarca espanyol les paguen els catalans del Principat, de les Illes o del País Valencià i des de la Casa Monàrquica fan tot el possible per desfer la llengua separant i distingint el català del valencià i el monarca fa servir el mot “Espanya” i “espanyol” per atacar —brutalment— els sobiranistes i els independentistes, insultant-los, dient-los “intransigents” des de la més absoluta intransigència o manca de respecte en un privilegiat monarca que ara diu que “ha patit molt”…. És molt senzill deixar de patir: que dimitisca i es pose a treballar.

Aquest monarca tracta als catalans, com si al seu regne fórem subdits del monarca, i haguérem de pensar —políticament i nacionalment— com els monarques medievals que ens envolten, com els del Marroc o Espanya, que estan en contra del dret a l'autodeterminació d'El Sàhara o de Catalunya. Inclós el senyor rei d'Espanya també. O en contra de l'homosexualitat, la senyora regina, segons el llibre d'una entrevistadora de dretes, anomenada Pilar Urbano. Quan podria tenir una mica de respecte als drets dels homosexuals, la regina d'Espanya, acatant la Constitució que diuen que observen, perquè ningú ha de ser discriminat per la seua opció sexual. A més a més, el seu fill podria ser-ho, no? Tots ho sabem que això és possible. I més senyora i més, com deia l'Ovidi.