Rajoy vetlla les armes
Escruta la declaració de sobirania i durà al TC tota “il·legalitat”
Santamaría: “Si fos una aturada a Catalunya no entendria que s'hi malgastin diners i temps”
Creu que els catalans ja van parlar en el referèndum constitucional i el 25-N
Mariano Rajoy havia citat els seus ministres a les deu del matí al Palau de La Moncloa, però ja abans d'enfilar l'escalinata la majoria havien llegit –en algun cas rellegit– la declaració de sobirania del poble català que CiU i ERC portaran al Parlament el 23 de gener. “Jo he llegit aquesta declaració”, confessava sense dissimular la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, que en va recitar de memòria algun fragment. Després de fer notar que és “inconsistent i incoherent”, Sáenz de Santamaría va invocar l'amenaça de recórrer al Tribunal Constitucional contra “totes les actuacions que no respectin la legalitat” per “complir i fer complir la Constitució i les lleis”.
En la compareixença posterior al Consell de Ministres i acompanyada pel ministre de Justícia i alhora notari major del regne, Alberto Ruiz-Gallardón, la vicepresidenta espanyola va resoldre sis preguntes sobre el camí sobiranista combinant l'estilet verbal i l'ambigüitat de l'arsenal a la reserva. Al quilòmetre zero, l'últim record d'un “desafiament sobiranista” és el pla Ibarretxe, que va ser tombat al Congrés el 2005 quan va arribar en forma de projecte de llei de reforma de l'Estatut de Gernika perquè el País Basc figurés en la Constitució amb un estatus de lliure associació. Ara, però, la perplexitat regna a La Moncloa perquè es desconeix el format en què s'acabarà plasmant l'aventura catalana. “Per ara el que tenim és un acte declaratiu, com una proposició no de llei que no obliga a res”, reconeixia ahir Ruiz-Gallardón per aclarir que no es pot recórrer al TC contra el text actual.
En vista de les pressions per actuar contra el text català i sense saber encara el format de l'amenaça, Sáenz de Santamaría es va vantar de “conèixer perfectament quins són els mecanismes i els instruments en cada cas” per fer avortar el dret a decidir del poble català. “En democràcia no existeix legitimitat sense respecte a la legalitat”, va dir. I va afegir: “Cap llei ni cap tractat internacional avalen declaracions de sobirania.”
“Estat processal”
A mesura que se li tornava a preguntar per l'afer català, Santamaría elevava el to, i fins i tot impregnava de terminologia judicial el xoc de trens, com si es tractés d'un judici. “En aquest estat processal fem una crida a la serenitat i a la reflexió”, va deixar anar. I el moment processal de recórrer al TC serà quan el Parlament hagi votat?, se li va preguntar. “Caldrà veure quin és el resultat final de la declaració el dia 23 i els efectes que té, però aquelles decisions que afectin el nostre ordenament constitucional tindran la resposta jurídica oportuna i si la Constitució i la llei ens diuen que s'hi pot recórrer, s'hi recorrerà”, va aventurar.
Dit això, i aparcada la terminologia judicial, la vicepresidenta va reinterpretar el dret a decidir invocant el referèndum constitucional del 6 de desembre de 1978, en què l'embrió del PP (Alianza Popular) va demanar el sí, però dels seus setze diputats cinc hi van votar en contra i dos es van abstenir, i que a Catalunya rebia un 90% dels vots a favor (61% del cens) i una abstenció del 32%. “El poble de Catalunya ha parlat algun cop, potser la vegada que ha parlat més clar va ser en el referèndum d'aprovació de la Constitució, i si l'últim cop que ha parlat són les últimes eleccions, el que ha dit és que no li mereix tanta confiança en vots ni en escons qui és el principal promotor d'aquesta declaració”, va analitzar, lligant el 25-N i el càstig a Artur Mas, però obviant l'ascens d'ERC. Quan en privat es recorda a un alt càrrec del gabinet de Rajoy que CiU i ERC sumen majoria al Parlament amb 71 escons sobre 135, la rèplica és invariable: “Sumen menys que abans.”
Atesa la insistència perquè revelés alguns dels “mecanismes i instruments” per frenar el dret a decidir, Santamaría va posar com a exemple que precisament ahir “amb tota la normalitat” el Consell de Ministres havia interposat un recurs d'inconstitucionalitat contra l'euro per recepta del govern madrileny i de l'impost als dipòsits bancaris d'Astúries. I es va permetre recordar que, gràcies a l'article 161.2 de la carta magna, un recurs de l'Estat contra una norma autonòmica en comporta la immediata suspensió.
‘Primum vivere!'
El simbolisme de portar la declaració de sobirania al primer ple, al seu torn, va servir a la vicepresidenta espanyola per lligar el dret a decidir a l'oblit de sortir de la crisi, com ja va fer mesos enrere instant Artur Mas a centrar-se “en les coses de menjar”. Ahir hi va aprofundir rubricant una dura sentència en què ella s'identificava amb una aturada exvotant de CiU. “Algú haurà d'explicar als catalans que estan a l'atur per què les primeres iniciatives, en lloc de ser mesures contra la crisi i contra l'atur, tenen a veure amb tot això. Perquè si jo estigués a l'atur a Catalunya i veiés que la preocupació és una altra, pensaria que potser, si he deixat de votar segons qui, és que l'he encertat”, va deixar anar a Mas. Encara dins la pell d'una aturada catalana, Santamaría va acusar el president català de “malgastar diners i temps dels catalans”. “Primum vivere!”, va ordenar amb gest seriós. “Primer viure i primer preocupem-nos de la gent!”, va alliçonar a la Generalitat.
LA DATA
Rubalcaba i Cayo Lara eleven el to
La lectura de la declaració de sobirania en què el poble català és consagrat “subjecte polític i jurídic” va conduir ahir l'esquerra espanyola a elevar el to contra el dret a decidir. El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, opina que el text
és “una via sense sortida” i “demostra que Mas ha anat una mica més enllà” d'esbossar un ultimàtum al govern de Mariano Rajoy per obtenir-ne concessions.
Hores abans d'adreçar-se avui a les nou del matí al comitè federal del PSOE amb la presència de Pere Navarro, Rubalcaba va avisar que el que ve de Catalunya és “seriós”. “Cal seure a dialogar i trencar malentesos, perquè entre Catalunya i Espanya s'han produït malentesos els últims anys que han provocat desavinences”, va dir.
Des d'IU, una coalició que històricament ha avalat el dret a decidir, Cayo Lara va censurar durament “aquesta idea de bogeria d'intentar anar cap a un estat propi a Catalunya” adduint que “és dolenta per a Catalunya i també per a tot l'Estat”.
