El TC pot tombar la declaració?
La Generalitat creu que no és un conflicte “jurídic” sinó “polític”
Experts auguren que l'alt tribunal s'hi podria oposar, encara que no tindrà rang de llei
El Parlament n'ha aprovat de similars
La llei del TC diu que elgovern espanyol pot impugnar disposicions i resolucions de les comunitats
Primer de tot, un avís als navegants: la pregunta no té una resposta senzilla. El Tribunal Constitucional podria invalidar la declaració sobiranista, que no tindrà rang de llei? Mentre el mateix govern espanyol dubta si la seva amenaça velada a dur la resolució parlamentària a l'alt tribunal hi podria prosperar, alguns experts convenen que el TC pot arribar-la a tombar en vista de l'experiència de l'Estatut i del pla Ibarretxe. I el govern català, què diu? Rebutja entrar en el debat jurídic i defensa que som davant d'un conflicte “polític”. El Parlament ha aprovat diverses iniciatives similars des de l'any 1989 que no han estat qüestionades. Però fins ara no hi havia una majoria decidida a exercir el dret a l'autodeterminació. CiU i ERC s'aventuren ja en el terreny desconegut. La voluntat d'un poble o la cotilla constitucional?
L'aval de les urnes
Fonts del Palau de la Generalitat recorden que la declaració de sobirania era una de les promeses electorals d'Artur Mas. I que, per tant, té l'aval dels ciutadans expressat a les urnes. La promouen, a més, la primera i la segona força del país. “Expressarem la voluntat política dels que van guanyar les eleccions”, defensen des del govern. La tesi del gabinet de Mas és que som davant d'un debat “polític” i no “jurídic” perquè entrar en aquest terreny, diuen, implicaria tornar als temps de l'Estatut: “La batalla és la de la democràcia.”
Saltar la paret
El govern espanyol, però, s'aferra a la carta magna. I si s'entra justament en el ring jurídic, alguns experts alerten ja del perill que el TC dinamiti el primer gest parlamentari amb vista a la celebració de la consulta d'autodeterminació. És el cas d'Hèctor López Bofill, professor de dret constitucional de la UPF. “Els recursos es presenten a normes amb rang de llei”, recorda d'entrada. Ara bé, López Bofill assenyala que el preàmbul de l'Estatut tampoc no tenia valor normatiu i en canvi l'alt tribunal s'hi va ficar per controlar la definició de Catalunya com a nació. El professor de la UPF alerta que el govern espanyol podria al·legar que el que s'intenta al Parlament és, al capdavall, emprendre una reforma encoberta de la Constitució i el TC s'hi hauria de pronunciar. El Constitucional, remarca López Bofill, ja va ser molt sever amb la llei basca que regulava la convocatòria de la consulta de Juan José Ibarretxe perquè, entre altres raons, considerava que aquella crida a les urnes era una reforma constitucional.
Xavier Bernadí, professor de dret de la mateixa Universitat i secretari de la comissió mixta de transferències competencials entre l'Estat i la Generalitat, subratlla la importància del precedent que suposa el projecte de llei del pla Ibarretxe. A través de Twitter, Bernadí va recordar, a més, que la Constitució (article 161.2) recull que el govern espanyol “podrà impugnar” al TC les “disposicions i resolucions adoptades pels òrgans de les comunitats autònomes”. Això n'implicaria la “suspensió”, que l'alt tribunal hauria de ratificar o aixecar en un màxim de cinc mesos. També fa notar que la llei orgànica del TC (articles 76 i 77) estableix que l'executiu podrà “impugnar” a l'alt tribunal les “disposicions normatives sense força de llei i resolucions emanades de qualsevol òrgan de les comunitats”.
Un “dret irrenunciable”
El Parlament ha aprovat diverses iniciatives en què es proclamava el dret d'autodeterminació del poble català. La primera és del 1989 i va prosperar en comissió. N'hi va haver una altra el 1998 que va tirar endavant amb els suports de CiU, ERC, PI, Els Verds i EUiA. El PSC i IC es van abstenir i el PP s'hi va pronunciar en contra. El 2010 es va fer reviure, de nou, la vigència d'aquest dret en la comissió d'Afers Institucionals. El 2011 la cambra catalana el va qualificar d'“irrenunciable” en una moció promoguda per SI. El setembre passat el ple va instar el govern a fer una consulta “prioritàriament” en la pròxima legislatura. Aquí és on som.