PSOE: “mai” al dret a decidir

“Amb Catalunya, singularitats, sí; privilegis, no”, diu el líder del PSOE

El català Pere Navarro i el cantàbric Alfredo Pérez Rubalcaba han convertit la seva discrepància sobre el dret a decidir en un duel tan públic que l'audiència socialista presencia la pugna pendent de detalls com ara els tons i les modulacions per avaluar-ne el marcador. En un comitè federal que el PSOE presenta com el de la seva refundació a un any de perdre La Moncloa, Rubalcaba va aprofitar la presència de Navarro a la seu madrilenya del carrer Ferraz per solemnitzar, a porta tancada, un rotund cop de porta a la consulta vinculant i acordada amb Madrid que anhela el PSC. “La resta d'Espanya mai acceptarà que una part decideixi sobre una cosa que afecta el tot. El PSOE tampoc”, va sentenciar.

Si dilluns en l'executiva federal els catalans amb cadira –José Zaragoza i Esperança Esteve– en van tenir un tast, ahir la plana major del PSOE va assistir al xoc de visions amb la declaració de sobirania de CiU i ERC com a teló de fons. Obria el foc a les nou del matí el secretari general del PSOE, que acompanyava la negativa al dret a decidir incloent-hi l'adverbi “mai” per primer cop. “Si el debat se centra en el dret a decidir, no hi haurà sortida. No trobarem una solució, no es pot. Això és un sí o un no”, va insistir apel·lant a Navarro i als dirigents del PSC com ara Antoni Balmón i Núria Marín. A canvi de l'avís d'oposició eterna a la consulta, Pérez Rubalcaba va oferir –“des del PSOE al PSC i a Catalunya”– una reforma de la Constitució en clau federal sobre quatre punts: reforma del Senat, limitació de competències de l'Estat, mecanismes de cooperació i lleialtat institucional. “Amb Catalunya, singularitats, sí; privilegis, no”, va sentenciar.

La diatriba va obrir un torn de 47 intervencions que es va allargar més de vuit hores. Precedit per l'andalús Mario Jiménez, el segon torn va ser per a Navarro, que va defensar l'aposta per una consulta “legal i vinculant”, sabent que la seva prèdica no era compartida. “Rubalcaba i jo havíem expressat aquesta discrepància, públicament i fins i tot en actes conjunts; existeix i no la neguem”, s'esforçava a desdramatitzar ja fora de la reunió. “Però també m'agradaria destacar que avui el PSOE, tot ell, ha parlat d'una reforma de la Constitució per avançar cap a estructures federals de l'Estat espanyol. Fa poc temps això no era en l'agenda del PSOE i semblava que fos impossible”, va voler subratllar. “Hi ha coses que semblen impossibles i que hauran de ser possibles”, afegia confiant a dissoldre el “mai” al referèndum algun dia. I estenia l'optimisme al PP: “A la reforma de la Constitució, ens sembla impossible que el PP s'hi pugui sumar, i jo estic convençut que s'hi acabarà sumant.”

El desenllaç del duel dialèctic entre Rubalcaba i Navarro va acontentar els barons més centralistes. “Rubalcaba ha estat rotund i a més ho ha dit en veu baixa, com s'ha de dir, perquè si ho dius cridant sembla que no t'ho creus”, va lloar el líder manxec Emiliano García-Page. “El dret a decidir és de tots els espanyols, que ho sigui d'una part del territori ho podrà defensar algú, però ja serà fora del PSOE”, va deixar anar. Alhora, l'extremeny Guillermo Fernández Vara animava a adonar-se que “el més important que té el partit en aquest moment històric és la E d'Espanya a la sigla”. A mig camí se situa el basc Patxi López, que promou un gir cap a l'acceptació del dret a decidir seguint el model d'Escòcia sempre que sigui amb un acord previ amb Madrid. “Però CiU i ERC han recarregat el dret a decidir i la consulta i han decidit ells per tots els ciutadans de Catalunya, i han decidit independència”, sosté López.

Després de vuit hores en què es van escoltar tots els accents de la pell de brau, la número dos del PSOE, Elena Valenciano, aclaria: “No s'ha dit al PSC que renunciï al dret a decidir, se li ha dit que la posició del PSOE és no compartir-lo.” I negava friccions. “Tots els esments al PSC han estat afectuosos, i no dic des de l'afecte, dic afectuosos!”, insistia per anul·lar dobles lectures de malfiança.

Rubalcaba es va anotar l'èxit d'ajornar al 2014 el debat sobre les primàries a candidat a La Moncloa –a les quals no ha dit mai si hi concorreria– i va traçar un calendari de debats que acaba amb el consell territorial extraordinari del juliol, que ha de fixar el nou model federal del refundat PSOE.