Ampliar el consens
Duran reclama “començar de nou” la declaració sobiranista per eixamplar-ne els suports
El govern i ERC es comprometen a negociar perquè el PSC, ICV i la CUP s'hi afegeixin
Iniciativa presenta un text alternatiu
El propòsit de sumar suports en el procés cap a l'estat propi viu la primera prova de foc amb la declaració de sobirania, pactada entre CiU i ERC, i que es votarà, previsiblement, en el ple de la setmana vinent –23 i 24 de gener–. El text no només ha aixecat el recel de la majoria de l'oposició, sinó que també ha obert una escletxa entre els socis de la federació nacionalista. El president del comitè de govern d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, apostava ahir en un apunt en el seu bloc per fer un reset, “començar de nou” i redactar la declaració entre totes les forces favorables a la consulta. “No es pot permetre, pensant en Catalunya i la nostra concepció del procés, que sigui només la meitat de la cambra la que doni suport al primer pas del procés d'exercici del dret a decidir. Seria un gravíssim error”, alertava Duran i Lleida. Vol que el PSC i ICV en siguin “copartícips” i “des del primer moment”.
El líder d'Unió no vol que el simbòlic primer pas cap al dret a decidir se sustenti només amb els vots de CiU i ERC. De fet, l'eixamplament del consens sobre la declaració de sobirania ha estat un dels objectius del govern i dels republicans des del primer moment, amb la mirada posada en ICV-EUiA, la CUP i també en el PSC. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, els pressionava ahir, i es mostrava convençut que les formacions “de llarga trajectòria democràtica sabran trobar la manera d'arribar a un acord”. Igualment, el portaveu adjunt dels republicans al Parlament, Oriol Amorós, garantia que negociaran amb els altres partits “fins a l'últim segon”.
La proposta que, a hores d'ara, hi ha damunt de la taula, declara Catalunya “subjecte polític i jurídic sobirà” i fixa l'estat propi com a horitzó del procés. A més de les formes –un pacte bilateral CiU-ERC–, és l'explicitació de l'estadi final el que ha molestat la resta de forces susceptibles de votar-hi favorablement. I ha provocat que treballin en textos alternatius. El d'ICV-EUiA, que ahir va presentar Dolors Camats, elimina la referència a l'estat propi i obre l'exercici del dret a decidir a totes les opcions que es presentin en la consulta, i atorga al Parlament el paper central del procés, ja que hi preveu la creació d'una comissió sobre el dret de l'autodeterminació. Camats està segura que arribaran a un acord amb CiU i ERC perquè “s'han avingut a corregir-hi alguns errors”, entre els quals va citar la referència a l'estat propi.
Des de la federació, el seu portaveu parlamentari, Jordi Turull, obria la porta a modificar la resolució i garantia “ajuda” al PSC perquè s'hi pugui afegir. Els socialistes ja han dit que, amb l'actual redactat, el seu vot és un rotund “no”, perquè s'assimila l'exercici del dret a decidir amb la independència. En l'executiva d'avui estudiaran si presenten un text alternatiu com ha fet EUiA i com demà farà la CUP. En tot cas, el seu primer secretari, Pere Navarro, ja ha deixat clar des del primer dia –ahir hi tornava a l'ACN–que, si bé no posarien pals a les rodes a una consulta “legal i acordada” sobre la independència de Catalunya, els socialistes optarien per la papereta del “no”.
El dinar amb Junqueras, anul·lat
Josep Antoni Duran i Lleida va rebutjar dinar dimarts passat amb Oriol Junqueras després que els republicans demanessin la seva dimissió arran de la sentència de conformitat del cas Pallerols. El líder dels socialcristians ho explicava ahir en el seu bloc a internet. “Dimarts tenia un dinar amb el president Mas i Junqueras, i personalment vaig dir que l'anul·laria. Jo no m'assec amb algú que demana la meva dimissió.” En resposta a alguns comentaris del seu lloc web, Duran i Lleida també insistia que Esquerra no és el seu “soci”, sinó que CiU hi té “un pacte d'estabilitat parlamentària”. El líder dels socialcristians està molt molest amb la reacció de les forces pel desenllaç del cas, moltes de les quals li han reclamat que plegui com a líder d'UDC, però també de president de la comissió bilateral Estat-Generalitat.
El líder d'UDC també revela que no és favorable al fet que la consulta tingui dues úniques respostes. És a dir, que en un eventual referèndum sobre la independència, ell obriria el ventall a altres possibilitats a més de les habituals respostes de “sí” o “no”.
