Europeus per l'autodeterminació

“La injustícia a qualsevol lloc és una amenaça per la justícia a tot arreu.” Aquesta denúncia, popularitzada per Martin Luther King als anys seixanta, és avui una oportunitat si som capaços d'entendre l'enunciat no com una sentència sinó com una crida a l'esmena.

La denúncia del senyor Luther King és una perfecta síntesi del que han argumentat en els últims anys amb una sola veu els moviments socials escocès, català, flamenc i basc a escala internacional amb relació a l'exercici del dret universal d'autodeterminació a Europa: “El fet que milions de ciutadans europeus, com ho som els catalans i els bascos, no puguem exercir el dret universal d'autodeterminació sense dificultats ni amenaces, no és un fet que ens concerneix només als ciutadans europeus que patim aquest dèficit democràtic, sinó que concerneix i afecta tots els ciutadans europeus, també l'alemany i el finlandès, perquè és en territori euro-peu que aquest dret és vulnerat'” (European Partnership for Independence - EPI).

La justícia és un valor fundacional de la UE, com ho són també els principis democràtics d'igualtat i llibertat, i es fonamenta en
un cos legal internacional marcat per, entre d'altres tractats, la Carta de les Nacions Unides, el Pacte Internacional dels Drets Civils i
Polítics i en Economia i Drets Socials i Culturals del desembre del 1966, l'Acta Final de la Conferència de Seguretat i Cooperació a Europa (Hèlsinki, 1975) i en el dictamen sobre Kosova del Tribunal Internacional de Justícia del 22
de juliol del 2010.

Subscriure els drets humans per part de les institucions europees i recollir-los, com han fet, en els mateixos articulats del tractat de la UE significa reconèixer i assumir el deure polític que possibilita el seu exercici. El reconeixement del dret d'autodeterminació per part de les institucions no es limita a tenir-lo redactat i emmarcat en parets oficials, sinó que comporta una responsabilitat política que obliga a crear els mecanismes necessaris que possibiliten el marc adequat per exercir-los. El reconeixement europeu, doncs, ha de sortir fora l'estètica dels endogàmics afalagaments institucionals i s'ha de poder tocar, utilitzar, per aquesta sempre tercera persona dels discursos polítics: la gent, nosaltres, els ciutadans anònims.

Per intentar reduir la determinació dels catalans pel procés d'independència, els unionistes utilitzen la ridícula amenaça de la pèrdua de la ciutadania europea. Una amenaça que cau pel seu propi pes a ulls d'un demòcrata que, a més de conèixer el pragmatisme europeu en qüestions socioeconòmiques, entén l'essencial significació de la democràcia i la impossibilitat de compaginar-la amb coercitives expulsions. A diferència del feixisme, que malauradament pot viure de postulats teòrics, la democràcia només existeix quan s'exerceix, es construeix en la pràctica i el seu exercici natural no pot promocionar la pèrdua de drets. Cap ciutadà europeu deixarà de ser-ho pel fet de votar democràticament qualsevol cosa que no sigui precisament deixar de ser ciutadà europeu. En qualsevol referèndum, sigui quin sigui el resultat, és la democràcia qui sempre guanya i aquesta mai pot comportar unes conseqüències que puguin ser enteses per la ciutadania com un “càstig”.

Europa crearà els procediments de transició necessaris, perquè reconèixer políticament el dret d'autodeterminació significa precisament això: acompanyar el procés, que neix de la mateixa sobirania dels pobles, garantint les passes que fan possible l'exercici d'aquest dret amb la introducció dels tecnicismes necessaris. Només hi ha una manera d'intentar parar la independència de Catalunya, i aquesta és creant el dubte, fent por, intentant que els catalans interioritzin la necessitat de marcs polítics estatals favorables que o bé són impossibles o bé ens faran perdre un temps que no tenim.

La història ens ha ensenyat que quan es vol es pot i que, podent, un poble té el dret i el deure de guanyar, sense dilacions.

Edmund Burke deia que “per tal que el mal triomfi, l'únic que
cal és que la bona gent no faci res”. Positivant aquesta frase, “per tal que la injustícia fracassi, l'únic que cal és que la bona gent s'impliqui”; escocesos, catalans, flamencs i bascos cridem a l'esmena i ho fem promocionant la
recollida d'un milió de signatures europees que testimoniïn la voluntat dels ciutadans europeus perquè les institucions garanteixin l'exercici del referèndum d'autodeterminació de les nacions històriques amb una majoria social i/o política que així ho demani.

Deu mil ciutadans catalans vàrem trucar a la porta del Parlament de Catalunya el maig del 2009 amb una iniciativa legislati-va popular (ILP) per iniciar el procés oficial d'autodeterminació;
el desembre passat, juntament amb ciutadans d'altres nacions, vam trucar també a la porta de les institucions europees per presentar una petició formulada per experts jurídics internacionals per acomodar el dret d'autodeterminació dins la UE.

De la mateixa manera que el moviment social català amb el massiu procés de la consulta popular per la independència ha aconseguit que el procés d'autodeterminació s'oficialitzi, els ciutadans europeus també farem el procés necessari perquè les institucions europees visquin, en primera persona, el clam de les nacions sense estat a Europa per acomodar formalment aquest dret humà i universal. Un dret universal que, com tots els drets universals i essent conseqüent amb el seu nom, té efecte erga omnes, que vol dir d'aplicació en tots els temps (no prescriu), arreu i sense limitacions competencials.

Les institucions europees poden decidir entre variades formes legals: dictàmens, lleis, declaracions... No recau en la ciutadania marcar la manera, aquesta és la seva responsabilitat política; la nostra és implicar-nos per fer de la denúncia de la injustícia l'oportunitat de la justícia!

European Citizens Decide és el nom de la campanya internacional amb què recollirem durant aquest 2013 més d'un milió de signatures, una acció internacional organitzada per la International Commission of European Citizens, on se sumen, a més dels moviments socials europeus, tots aquells ciutadans que lluiten per una Unió Europea fidel als seus valors fundacionals de democràcia, llibertat, justícia, igualtat i pau.

Com deia Václav Havel: “L'esperança no és la convicció que això sortirà bé sinó la certesa que això té sentit, surti com surti.” Tots junts farem que surti bé!