Girona es defensa de l'atac estatal pels trens de la Diada
L'Estat sosté que es van noliejar per una qüestió “política” fora de les competències del consistori gironí
L'alcalde i l'advocat de l'Ajuntament afirmen que es va atendre una demanda ciutadana
El jutjat del contenciós número 1 de Girona va celebrar ahir la vista per la denúncia que l'Estat va interposar contra l'Ajuntament de Girona per haver noliejat dos trens per la Diada perquè els ciutadans poguessin anar a la manifestació de l'11-S. L'alcalde gironí, Carles Puigdemont, acompanyat de quatre dels seus regidors, va assistir a la vista, en la qual l'advocat de l'Ajuntament, Lluís Pau, va respondre a les acusacions de l'advocada de l'Estat. Tot i que la contractació va ser acordada pels ajuntaments de Girona i Figueres, el contracte efectiu el va signar el primer i, per tant, la denúncia només va dirigida a l'Ajuntament de la capital de la demarcació.
Segons la denúncia, el consistori s'havia excedit en les seves competències a l'hora de contractar dos trens “per raons polítiques” i sense existir una demanda social prèvia justificada. L'advocat de l'Ajuntament va desmentir les acusacions.
Lluís Pau va assegurar que el consistori “és competent” per contractar serveis ferroviaris si respon a la necessitat d'oferir un servei als ciutadans: “Si no s'haguessin contractat els trens, un miler de persones haurien agafat els seus vehicles per anar aquell dia a Barcelona.” En aquest sentit, va considerar que era “clara” la intencionalitat social de la contractació dels trens.
El fet que no suposés cap cost per a les arques públiques –el balanç final de l'operació va ser positiu, amb un superàvit de 2.500 euros que es van entregar al Banc dels Aliments– va ser un altre dels arguments que va adduir l'advocat per defensar la legitimitat de l'operació.
A part de veure motivacions “més polítiques que jurídiques” en la demanda, el lletrat de l'Ajuntament va detectar diverses irregularitats formals en la denúncia. Una és el fet que no s'hi inclou el decret d'alcaldia que donava curs a la contractació del servei ferroviari, sinó un esborrany previ sense cap validesa administrativa. Pel que fa a aquesta qüestió, Pau va dir que el consistori es reserva el dret d'emprendre les accions legals que es considerin oportunes quan se sàpiga de quina manera l'Estat va obtenir aquest document.
El lloguer dels dos trens va costar 7.329 euros. En cas que la sentència sigui favorable a l'Estat –cosa que l'advocat municipal considera improbable–, l'Ajuntament de Girona no hauria de pagar cap multa: “El decret quedaria sense validesa, però es produiria un efecte pervers”, assegura el lletrat. “El Banc dels Aliments hauria de retornar els 2.500 euros que se li van donar.” Pau té confiança, però, que “la raó imperarà”. La sentència es podria donar a conèixer aquesta mateixa setmana.
LA XIFRA
LA FRASE
LA DATA
Puigdemont veu “lamentable” el paper de l'Estat
Abans de donar per tancada la vista, l'alcalde va fer una declaració davant del jutge en la qual va considerar que era “lamentable” que l'Estat gasti diners públics en demandes “de tipus ideològic i polític”. L'alcalde va respondre a les acusacions sobre la competència del consistori a l'hora de contractar els trens dient que els ajuntaments assumeixen “moltes competències que no els pertoquen” i en aquests casos l'Estat “no diu res”. Va considerar que si són il·legals els trens noliejats, també ho haurien de ser els busos de nit que es contracten cada any durant les Fires de Girona, per evitar que els joves d'altres municipis agafin el cotxe. Puigdemont va assegurar que continuaran amb la mateixa política de contractar trens o autobusos quan ho considerin necessari. En els mateixos termes es va manifestar fa uns dies l'exalcalde de Figueres i actual conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila. Les costes judicials vinculades a la demanda de l'Estat podrien ser d'entre 3.000 i 6.000 euros.