Alentint el pas
CiU i ERC rebaixen el to de la declaració sobiranista per buscar el consens
Renuncien a posar com a horitzó final l'estat propi
Les negociacions continuaran
El text potencia els conceptes
de sobirania i
dret a decidir
CiU i ERC han mogut fitxa per intentar arribar a un consens per aprovar la declaració de sobirania i n'han rebaixat el contingut independentista. Consideren que seria un error que el procés català comencés coix i amb només el suport de dos partits. El nou text, que ha d'entrar avui al registre del Parlament, obvia l'horitzó final de l'estat propi i se centra a desenvolupar més els conceptes del dret a decidir i del poble català com a subjecte polític i jurídic.
Amb aquest moviment, nacionalistes i republicans confien a sumar-hi ICV, el PSC i les CUP perquè es visualitzi una majoria clara de 107 diputats a favor de l'autodeterminació en el ple del dia 23, quan es votarà la resolució. Els pròxims dies continuaran les negociacions per provar de fer un redactat conjunt a cinc bandes.
Des que la setmana passada es va filtrar el primer document de treball entre CiU i ERC, les dues formacions han rebut crítiques per part de tots els grups. Se'ls ha acusat d'haver-se apropiat el dret a decidir i d'haver elaborat una proposta amb un clar biaix independentista.
El punt més problemàtic és el que es referia a fer “efectiva la voluntat de constituir Catalunya en un nou estat dins del marc europeu”.
En vista d'aquest panorama, els equips negociadors de CiU i Esquerra van iniciar converses amb la resta de forces i ahir, en la reunió setmanal que tenen al Parlament, van decidir alentir el pas i desvincular el dret a decidir de l'estat propi. També incorporaran altres iniciatives dels partits en un text que acabaran de polir aquest matí. “Estem disposats a modular-lo, tot i que tard o d'hora tothom s'haurà de mullar”, assenyalava la portaveu dels republicans, Anna Simó.
ERC destaca que aquesta modificació no s'ha d'interpretar com un pas enrere en els seus objectius independentistes, sinó com un gest per aconseguir un acord ampli. Recorden que el camí cap a l'estat propi només acaba de començar i que ja hi haurà temps de definir les posicions.
El text inicial tampoc no acabava de convèncer Unió, que apostava per desinflar les ànsies sobiranistes i així fer una picada d'ullet als socialistes. Fins i tot, la seva portaveu, Marta Llorens, amenaçava ahir d'endarrerir-ne l'aprovació si no hi havia un consens fort, cosa que els d'Oriol Junqueras mai no han previst.
Textos per separat
Avui es preveu que es registri la proposta de CiU i ERC a la seu del legislatiu per tal que la junta de portaveus la pugui incloure en l'ordre del pròxim ple. A partir de llavors començarà una nova ronda de negociacions en què tots els grups intercanviaran esmenes per provar d'arribar a una entesa –només en quedaran exclosos el PP i Ciutadans–. Amb aquests canvis, fonts d'Iniciativa confirmen que el pacte és més a prop que mai.
De moment, però, els de Joan Herrera oficialitzaran avui el seu document alternatiu, en què només parlen de dret a decidir i no d'independència i demanen que tot el procés el lideri el Parlament a través d'una comissió. ERC és contrària a aquest aspecte, perquè manté que el millor organisme de treball és el consell de transició nacional, que incorporarà partits, experts i representants de la societat civil.
Dos anys de termini
El PSC també ha redactat la seva proposta pròpia, que es mostra oberta al dret a decidir i a un referèndum legal i pactat amb l'Estat, tot i que evita parlar de la sobirania que recau en els ciutadans catalans. En aquest sentit, es marca un termini de dos anys perquè la Generalitat i l'Estat acordin les “reformes legals necessàries” per tal que els ciutadans puguin exercir aquest dret sobre el “futur de les relacions Catalunya-Espanya”. També insisteix en la necessitat d'impulsar la reforma de la Constitució per tal d'assolir un estat federal que garanteixi “el màxim autogovern per a Catalunya”.
La CUP pretén que hi hagi més modificacions en la declaració sobiranista de CiU i ERC i proposen que s'ampliï el marc identitari català als Països Catalans i posen en dubte la pertinença a la UE en la resolució que ahir van entrar al Parlament.
Per la seva part, l'aparell de l'Estat sembla que no quedarà quiet en vista d'aquest escenari i el fiscal general, Eduardo Torres-Dulce, remarca que si el document té “alguna incidència entre els delictes del Codi Penal”, la fiscalia hi actuaria. I la presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho, va instar Duran i Lleida que, si realment no és independentista, “aturi la resolució fent-hi votar en contra els tretze diputats d'UDC”.
Esquerra desmenteix Duran
La relació entre ERC i Josep Antoni Duran i Lleida és molt tensa i ha anat en augment després que els republicans exigissin la dimissió del líder socialcristià per la seva implicació en el cas Pallerols. Duran va assegurar que havia anul·lat un dinar previst per dimarts passat amb el president d'ERC, Oriol Junqueras, per aquesta situació, però els republicans neguen que hi hagués cap trobada convocada. La portaveu d'ERC, Anna Simó, manté que Junqueras no tenia cap dinar “fixat” per dimarts i, a més, les “dates no quadren”. Segons Simó, els primers retrets d'ERC per l'afer Pallerols van ser dimarts al vespre –unes piulades de Junqueras i de la secretària general, Marta Rovira– i l'endemà van continuar a través de Junqueras i Oriol Amorós. Per tant, afegeix Simó, dimarts al migdia encara no havia esclatat el cas.
