CiU i ERC mantenen que el poble català és l'únic sobirà
El govern demana ara “gestos” al PSC després d'haver retirat les referències a l'estat propi
ICV i la CUP inicien els contactes bilaterals al Parlament, però demanen una reunió a cinc bandes
Article 1.2 de la Constitució Espanyola: “La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l'Estat.” Primer punt de la proposta de declaració de sobirania, autoesmenada per CiU i ERC: “El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.” Aquí està el quid de la negociació entre els partidaris del dret a decidir (CiU i ERC, i amb diferències per arreglar ICV-EUiA i la CUP) i el PSC de Pere Navarro. Tots els partits es van instar ahir a negociar fins al dia 23, data del ple en què s'hauria d'aprovar el text.
CiU i ERC van retirar de la seva declaració de sobirania la intenció de “constituir Catalunya en un nou estat”, ja que admeten que aquest no era el text per reivindicar la independència. Tanmateix, CiU i ERC mantenen que el poble català és l'únic sobirà a l'hora d'exercir el dret a decidir. Això, segons Alfredo Pérez Rubalcaba, ni el PSOE ni la resta de l'Estat espanyol “mai” ho acceptarà. Paper difícil, doncs, per al PSC. El seu portaveu, Maurici Lucena, ja va deixar clar ahir que no avalaran cap declaració que superi la “legalitat” actual i, segons ell, la proposta té punts que “topen frontalment” amb la llei. Justament va lamentar que CiU i ERC parlin de subjecte jurídic i polític sense negociar primer amb la resta de grups. Els socialistes afirmen que s'obren a negociar, tot i que continuen reivindicant la seva proposta, que no diu que el poble català és l'únic sobirà i que deixa clar que la consulta ha de ser “legal” i “acordada” amb l'Estat.
Ahir ja hi va haver diversos contactes bilaterals informals i discrets entre CiU i ERC i ICV-EUiA i la CUP. Avui, però, comença la negociació en tota regla amb una sèrie de reunions bilaterals al Parlament. Tot i això, tant ICV com la CUP han demanat públicament una trobada a cinc bandes, per incloure-hi el PSC. De moment, segons fonts coneixedores de la negociació, CiU i ERC rebutgen fer aquesta trobada.
El govern va assegurar ahir que la nova declaració posa l'accent en el “dret a decidir” i, com a novetat respecte a l'esborrany, defensa una reivindicació històrica de les esquerres: “Es garantirà la cohesió social del país i la voluntat de mantenir Catalunya com un sol poble.” Per tot això el conseller de la Presidència, Francesc Homs, va demanar “gestos” al PSC per arribar a un acord en els pròxims vuit dies. “Veiem gestos generosos i amb voluntat de diàleg. Els han fet ICV, CiU, ERC i la CUP, i aquests gestos els ha de fer també el PSC”, ha afirmat Homs. Tot i això, Homs va evitar posar llenya al foc negociador i va evitar qualsevol conflicte. “No diré jo el que ha de fer el PSC”, va concloure.
ICV-EUiA va insistir en la idea de sumar a la declaració de sobirania el PSC. “Seria un error com a país”, segons la portaveu Dolors Camats, deixar fora els socialistes. L'única via de consens seria, per ella, la proposta “intermèdia” dels ecosocialistes.
Chacón creu que el PSC no pot donar-hi suport
Els canvis introduïts per CiU i ERC en la declaració sobiranista, encaminats a sumar el suport del PSC, ICV-EUiA i la CUP i consistents bàsicament a eliminar les referències a l'estat propi, no han satisfet l'exministra de Defensa. La socialista Carme Chacón els troba insuficients i considera que “ara mateix” el PSC no hauria de donar suport al text que es votarà en el ple de la setmana vinent.
Abans que ningú de la direcció del carrer Nicaragua –seu del PSC– s'hi pronunciés, Chacón ja va alertar, des de Madrid, que els socialistes no seguiran “per aquest camí”, marcat per la federació i els republicans. Una via –hi va afegir– que persegueix la “supervivència política” d'Artur Mas i “la ruptura” amb l'Estat que promouen des d'ERC. El PSC, entén Chacón, no hi pot estar d'acord.
L'exministra va apostar per la proposta socialista de reformar la Constitució per anar cap a un estat federal
i va evitar pronunciar-se sobre si dóna suport o no al dret a decidir, que el PSC defensa i, en canvi, el PSOE rebutja. Chacón es va limitar a advocar per la “convivència” en un estat federal.