El laberint malià
L'ONU oficialitza el suport a la intervenció militar francesa a Mali i París anuncia l'enviament de fins a 2.500 soldats
Ni els EUA ni cap membre rellevant de la UE van més enllà d'una ajuda logística i diplomàtica a Hollande
Del beneplàcit a la incertesa. De l'assumpció del relat oficial al plantejament de dubtes. Aquest és el trànsit que comença a fer l'aventura africana de François Hollande menys d'una setmana després d'haver enviat les tropes a frenar l'ofensiva islamista a Mali. Tot i que el suport popular a la intervenció continua estable i, fins i tot, creixent en els sondejos, amb una aprovació propera al 75%, el que és cert és que comencen a sentir-se veus receloses davant la intervenció. I és que, caducat el discurs oficial que alimentava els editorialistes, els dies de reflexió fan aflorar les contraindicacions d'aquesta croada militar.
Per començar, les pors a possibles atemptats. “França ha atacat l'islam, ara atacarem el cor de França”, proferia dilluns Abou Dardar, un dels líders del Moviment per la Unitat i la Gihad a l'Àfrica Occidental. El pla d'alerta antiterrorista a França està només a un graó del màxim nivell i la presència militar es multiplica a les estacions de metro de París i a les principals ciutats. Només a la capital, 700 agents patrullen metralleta en mà per, com a mínim, transmetre tranquil·litat davant una amenaça “molt forta i permanent”, en paraules del ministre d'Interior, Manuel Valls.
Vuit ostatges més
Les pors també s'alimenten en el continent africà, on hi ha vuit ostatges francesos, la majoria al Sahel, que poden jugar un paper emocional molt rellevant a l'hora de determinar l'estat de l'opinió pública. El primer ministre, Jean-Marc Ayrault, preparava ahir el terreny en aquest sentit, assumint el risc que pesa sobre els ostatges arran de l'operació a Mali, però declarant que “no fer res i deixar que Mali es convertís en un santuari per als grups terroristes no hagués contribuït [al seu] alliberament”. Des de l'àmbit polític, tot i la unitat inicial, comencen a obrir-se petites fissures. L'exprimer ministre Dominique de Villepin ha publicat una carta en la qual es pronuncia en contra de l'acció i demana que es repassin les “lliçons de la dècada de les guerres perdudes, a l'Afganistan, a l'Iraq i a Líbia”. Un diputat ecologista també s'hi ha pronunciat en contra i ha titllat Hollande de “propagandista”, mentre les bases de l'esquerra comencen a murmurejar de colonialismes i la dreta comença a preguntar quina és la data de sortida. Això a escala estatal. A la internacional, una de freda i una de calenta. La bona nova per a Hollande és que l'ONU va oficialitzar ahir el suport a l'operació, un aval que esperava per anunciar que amplia el seu contingent de 750 a 2.500 soldats en sòl africà en les properes setmanes. La mala notícia, en canvi, és que hi seran sols. Ni els EUA ni cap membre rellevant de la Unió Europea ha anat més enllà d'un suport logístic i diplomàtic. El laberint zigzagueja cada cop més.
LA FRASE
Les dues guerres del president francès
X.O
De divendres a diumenge, s'han obert dos melons polítics que determinaran el record per a la història de François Hollande. El president s'ha enfangat en dues guerres, una contra el gihadistes africans, l'altra contra els catòlics francesos, que per ara ja han enterrat definitivament la seva imatge de president tou i feble.
Espasa de Dàmocles
El perill per a Hollande és que a més d'enterrar la seva feblesa acabin enterrant el seu crèdit. En la batalla militar, la fantasia del president és una guerra ràpida i eficaç que desdibuixi les forces rebels, retorni l'ordre a Mali i ell pugui desfilar (imaginàriament) pels Camps Elisis. El problema és que “aquesta guerra exigeix una implicació a llarg termini”, segons la cúpula militar, fet que converteix l'affaire malià en una espasa de Dàmocles que penja sobre el cap del president francès.
Matrimoni gai
El segon front amb la base catòlica i la dreta gira al voltant de la concessió del dret al matrimoni i l'adopció a les parelles homosexuals. El desgast estava calculat, però la massiva manifestació de París amenaça de donar munició a l'oposició per fer trontollar una mica més el cap de l'estat.
