El caminant votaria “sí”

A Jordi Pujol no li agrada dir que és “independentista”. Però constatat el fracàs de l'intent autonòmic afirma “amb tota la rotunditat” que votaria “sí” en un referèndum “tant si es guanya com si es perd”. Els empresaris, ahir, en prenien nota. L'expresident de la Generalitat va presentar El caminant davant del congost (Proa) al Cercle d'Economia, de bracet de Josep Piqué. L'entitat no va avalar a l'estiu un pacte fiscal equivalent al concert econòmic, com reclamava el govern d'Artur Mas. Ara que l'executiu ja ha girat full de la proposta i se centra en l'exercici del dret a decidir, alguns sectors econòmics pressionen perquè els governs espanyol i català arribin a un acord de finançament que rebaixi la tensió creixent. “Es posa de moda en alguns llocs que no s'ha de parlar d'independència, que s'ha de parlar de pacte fiscal”, va constatar Pujol, plenament convençut que sobre la reclamació del concert econòmic també el Cercle “hi haurà de pensar molt”.

L'expresident es va estendre en el perquè de la seva evolució política: com un bridge builder –parafrasejant un periodista del Financial Times– ha arribat a defensar la constitució d'un estat per garantir la viabilitat de Catalunya en tots els àmbits; també el manteniment de les polítiques públiques de l'estat del benestar. Aquest és, al capdavall, el fil argumental del llibre, un compendi de discursos que il·lustren l'evolució pujoliana. Després de dècades d'una “agradable” travessa autonòmica, el camí es torna pedregós i Pujol es troba en un congost. Aleshores, el dilema: si tornes enrere, diu, “seràs maltractat” però tirar endavant és “arriscat” i l'immobilisme és “perillós”. Per l'expresident, el congost és el procés cap a la independència. Després, el futur econòmic del país l'entreveu garantit. “Si Eslovàquia és viable, no serà viable Catalunya?” El que és “altament perillós” és passar el congost. ¿Com s'hauria d'avançar? “Pacíficament, democràticament i amb cura i respecte a la gent diversa”, sosté: només així es podrà oferir als ciutadans “un país que valgui la pena”. ¿I si Madrid fa una contraoferta d'encaix ambiciosa? Cap empresari va formular la pregunta. Caldrà esperar.