Política

XAVIER TRIAS

ALCALDE DE BARCELONA (CIU) ALCALDE DE BARCELONA

“Barcelona capital d'un estat propi? Per què no?”

“No hauria de ser tan difícil entendre'ns sobre com i on destinar 350 milions”

“El que no farà el govern és aturar-se”

UN POLÍTIC DE LLARG RECORREGUT
Xavier Trias i Vidal de Llobatera (Barcelona, 1946) és llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona, concretament en l'especialitat de pediatria. La seva trajectòria política és tan dilatada com intensa, i sempre ha anat estretament vinculada a la figura del president Jordi Pujol. Va ser conseller de Sanitat i Presidència, i en els anys més rocosos de l'aznarisme va exercir d'interlocutor de primera mà entre els governs català i espanyol. Un període del qual guarda nombrosos contactes i amistats –com ara els ministres Ana Pastor i Cristóbal Montoro–, amb els quals ara ha de batallar periòdicament des que el 2011 va ser escollit alcalde.
Si he de canviar les meves prioritats en inversions, o com a mínim discutir-les, ja hi estic disposat
Per què no hem d'aspirar al fet que Barcelona sigui un dia la capital d'un estat propi?
L'últim baròmetre municipal indica que el fet de fer oposició només per fer oposició no porta enlloc
L'actitud d'ERC de donar suport a Mas ha estat molt positiva. El més fàcil era fer l'orni
És curiós, però hi ha partits que
ara voten en contra de projectes urbanístics que ells van començar
Sense pressupost, part de la inversió no es podrà executar. I això no és xantatge; és la realitat
Duran i Lleida no ha posat en dubte
la consulta. Ell, després, pot ser partidari de votar una cosa o una altra

Tots els intents, fins ara, han estat en va.

L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias (CiU), ha topat amb la impossibilitat d'aprovar el pressupost municipal per al 2013 per la falta de suports del PSC i el PP. Malgrat tot, fa un enèsim oferiment a l'oposició per seure a negociar una fórmula, la que calgui, que permeti desencallar l'aprovació dels comptes o, si es dóna el cas, fins i tot teixir un suport polític més estable.

Almenys d'entrada, ni el PSC ni el PP semblen receptius a la seva proposta per aprovar el pressupost o un acord de més abast. Hi insistirà?
Era previsible. L'oposició fa d'oposició, i que canviï el xip i passi a tenir una actitud més constructiva no s'aconsegueix en quatre dies. Continuem mantenint l'oferta i hi insistirem, perquè no tenir pressupost no és positiu per a Barcelona. Estem discutint unes inversions d'uns 350 milions d'euros, i no tindria lògica que no les poguéssim pactar.
Sosté, per tant, que l'acord no és possible perquè l'oposició no té actitud constructiva?
Fan d'oposició, i hi ha qui entén que això implica negar-se a tot. A poc a poc, però, la gent pot assumir que aquesta actitud pot ser diferent. Jo estic agraït, per exemple, a ERC, que ha dit que vol ajudar. I amb altres grups, amb els quals no hauríem d'estar tan allunyats en polítiques d'inversió, el més lògic és que siguem capaços de trobar la fórmula. No demanem ni el vot favorable, ja que amb una abstenció ja fem. Hi ha qui emfatitza que aquest escenari demostra que no tinc majoria. Però això ja era clar, no és cap descobriment! Tots hem de trobar el nostre paper.
Vostè planteja des d'un acord pressupostari fins a un pacte de més recorregut. La geometria variable que ha aplicat fins ara ja no dóna per a més?
Si hem optat per aquesta fórmula d'acords puntuals, no és per diversió. Vam obtenir catorze regidors i no hem trobat ningú, o la manera, per fer un acord estable. És cert que el PP ens va votar el pressupost del 2012 i ens va demanar d'entrar al govern, però no hauria tingut sentit de la manera en què estan les coses. Hauria estat una gran incongruència. Ara bé, insisteixo, no hauria de ser tan difícil entendre'ns sobre com i on destinar aquests 350 milions.
Se sent atrapat per aquesta situació?
S'ha d'encaixar amb molta paciència. Jo sóc optimista i crec que ens en sortirem. He estat en escenaris més difícils i els hem sabut resoldre. Aquest procés, però, s'ha de fer amb calma, paciència i sentit de l'oportunitat. El moment polític és complicat, i tothom necessita aclarir-se i saber què vol fer a la vida. Les presses són males conselleres i ara el que hem de fer és parlar amb els grups i trobar punts d'acord.
Fan autocrítica sobre com ha conduït el govern les negociacions?
Faig autocrítica cada dia, perquè el gran problema és haver obtingut només catorze regidors [somriu]. Tot i això, has de tenir iniciativa i ser capaç de buscar el màxim consens possible. Durant un any, això ens ha funcionat. Però és cert que ara el moment és complicat per la qüestió del pressupost i perquè el país està en un període d'excitació.
Però aquest bloqueig no transmet imatge de paràlisi?
Aquesta és la sensació que vol transmetre l'oposició. Però nosaltres anem fent. I algunes coses les hem de canviar o ajustar, però això no està malament. Com més consens, millor. Si he de fer marxa enrere amb les noves tarifes del Bicing, doncs ho fem i no s'acaba el món. Estem treballant en molts fronts, que aniran donant els seus fruits. Tenim en marxa la millora del passeig de Gràcia i el Paral·lel, i estem a sobre del pla de Montjuïc, entre altres projectes. Estem a favor d'entendre'ns, amb qui vulgui, però el que no farem és aturar-nos. El resultat final és el que veurem d'aquí a dos anys i mig. No avancem esdeveniments. Fa res, per exemple, ens trobàvem limitats per contractar més Guàrdia Urbana. I, gràcies al suport del PP, ho hem pogut desbloquejar.
Vostè ha alertat que, si no hi ha acord, es poden perdre 200 milions en inversions. Això no és fer xantatge?
No, és la realitat. Si no m'aproven el pressupost, hi ha una part de la inversió que l'interventor no em deixa executar. Es poden buscar solucions, però en un context de pròrroga hi ha coses que no es poden fer. I això genera una pressió, perquè hi ha gent de la ciutat que no entén que no es puguin tirar endavant certes coses per culpa d'aquesta situació.
Assumeix aquest escenari com un fracàs personal?
El que governa no sempre pot fer el que vol. Ja he dit que a mi el PP em va ajudar amb el pressupost anterior, i sempre li estaré agraït. I ara em trobo que res de res. La meva teoria és que, en moments així, el millor és no excitar gaire l'oposició. El que cal és trobar mecanismes d'acostament. Ja estic d'acord que potser hauré de modificar inversions i no fer totes les que jo voldria. I si he de canviar les meves prioritats, o com a mínim discutir-les, doncs ja hi estic disposat. Entre altres coses, perquè aquestes prioritats canvien. Jo, ara, em trobo que inauguraré el Dhub i els Encants, que han costat un munt de diners. I en un moment de crisi com l'actual, no tindria cap sentit començar nous projectes d'aquesta magnitud.
L'últim baròmetre municipal, però, revela un cert desgast del seu govern. A què ho atribueix?
Els resultats estan molt afectats per les últimes eleccions. Ara bé, també diu que nosaltres aguantem tot i ser la força que governa a l'Ajuntament, i que per tant està sotmesa a més desgast, i a la Generalitat. El més sorprenent, però, és que a alguns partits que són a l'oposició els va fatal. I això indica, probablement, que el fet de fer d'oposició només per fer d'oposició no porta enlloc.
També creix el descontentament envers els polítics...
Hem de ser conscients que, malgrat que Barcelona és una ciutat d'èxit i que manté molta capacitat d'atreure inversió, la percepció de la gent és que la situació està molt malament. I qui no se n'adoni, s'equivoca. El context ens afecta, perquè les úniques notícies que rebo de les altres administracions és que reduiran d'aquí i d'allà. És desesperant.
La seva política urbanística ha generat crítiques polítiques i veïnals. Hi haurà cop de timó?
Les transformacions generen debat. I quan no tens majoria, encara més. Tothom vol influir i generar opinió. I això no és dolent. El més important és poder quadrar els temes, sabent, però, que no podràs fer content tothom. És curiós, però, que hi hagi partits que ara voten que no a projectes que ells han començat. I resulta que jo sóc el dolent de la pel·lícula. Cal ser seriosos. Per exemple, amb el Blau@Ictinea he hagut de sentir que és un disbarat, i fa pocs dies s'ha posat la primera pedra de la terminal de Grimaldi. I qui cregui que això no és fer ciutat, està equivocat. Seria molt més lògic pactar com ha de ser el futur d'aquests molls. La meva obligació és que Barcelona vagi endavant.
El dia 28 es veurà amb el president Mas. Serà exigent amb el compliment del deute de la Generalitat amb la ciutat?
Primer m'ha d'explicar quina és la situació en què es troba la Generalitat, i quines coses es poden fer i quines no. I a partir d'aquí, com ens podem ajudar mútuament. Hi ha convenis signats de fa anys sobre equipaments que ja haurien d'estar inaugurats, i la majoria ni s'han començat. Hem de ser capaços de posar-nos d'acord sobre el que es pot fer amb els diners que hi hagi. Durant molt temps, vivíem enganyats. Hi ha hagut enfocaments, com ara que pagaríem la Sagrera amb plusvàlues, que no eren certs. Hem d'entendre que els governs de la Generalitat i l'Estat estan en una situació catastròfica.
I a quant puja aquest deute?
Fa poc era de 155 milions, però ja deu estar pels 200. El problema és com ens els tornen. I que quedi clar que nosaltres no deixem diners. És la Generalitat que no ens paga el que ens deu.
En aquest context, la situació en què es troba TMB fa sostenible la continuïtat del metro nocturn?
A TMB s'ha fet un plantejament equivocat durant molts anys, de no entendre que una entitat no es pot anar endeutant. La política de dir “no augmentem tarifes, no hi aportem més diners les administracions i ho deixem a deure” és una barbaritat i una frivolitat. S'han de prendre decisions, i no tot és retallar. Com a Ajuntament, hem augmentat la nostra aportació un 6%, i el que no val és que la resta no ho faci. Si no volem augmentar preus, que jo crec que en una situació de crisi no ho hem de fer gaire, això vol dir que les administracions hem de posar més diners damunt la taula.
Els grans equipaments culturals també depenen molt d'aquestes aportacions. Si l'Ajuntament de Barcelona paga més, ha de tenir més pes en els consorcis que els gestionen?
Si l'Estat disminueix els diners, no pot ser que continuï tenint un terç de representació en segons quins òrgans. Si vostè no aporta, potser el que ha de fer és marxar. Perquè, a més, que costegi aquestes institucions és també la seva obligació. No volem barallar-nos, sinó aclarir la situació. El que no pot ser és que si jo decideixo aportar més en una determinada institució, l'altre decideixi posar-ne menys. Cal marcar les regles de joc.
Vostè al·ludia abans a la pujada fallida de tarifes del Bicing. L'any vinent ho tornaran a plantejar?
Darrere d'aquest plantejament, no hi ha posicions ideològiques ni res semblant del que s'ha dit. No. La gent ha de saber que si no toquem les tarifes, entre tots els ciutadans hem de pagar 15 milions d'euros al servei. I no és més lògic reduir aquesta suma, i que qui fa servir la bicicleta cada dia pagui 9 euros al mes? Qui diu que això és molt car, a mi em deixa sorprès, però en fi... Jo sóc un gran defensor del Bicing i les bicicletes, però les coses han d'estar ben fetes.
El Born ha de ser un projecte emblemàtic en una Barcelona que aspira a ser capital d'estat?
L'any vinent, i en pocs mesos, s'obrirà el Dhub, els Encants i el Born, que configuraran una unitat molt potent. El Born serà un gran equipament, i té un enorme simbolisme. Barcelona és la capital de Catalunya i de la catalanitat. I això no ho amaguem. Fem una aposta molt clara de no voler ser un govern alternatiu de la Generalitat, sinó al seu servei. La nostra ambició ha de ser màxima. Per què no hem d'aspirar al fet que Barcelona sigui un dia capital d'un estat propi? El que no és tolerable és el grau de dependència que té avui Catalunya. No pot ser que no puguis pagar ni les nòmines, i alhora hagis de complir amb la solidaritat. Cal un sistema de finançament adient.
Quin paper ha de jugar l'Ajuntament de Barcelona en la consulta?
El que ens demani la Generalitat. Hem de poder col·laborar perquè aquesta consulta es pugui fer ben feta i amb rigor. No hem de fer la competència a la Generalitat, ja que hi ha gent que voldria que nosaltres féssim un paper que no és el nostre. Serem al seu costat, per al que calgui.
I, si s'escau, el consistori faria campanya pel sí?
Dins l'Ajuntament hi ha diversos grups i sensibilitats. La suma de grups que voldrien una cosa o una altra no és exacta en la composició que tenim ara. Insisteixo. L'Ajuntament de Barcelona ha de tenir molt clar que hem de ser al costat de la Generalitat, i jo sé què he de fer com a Xavier Trias, però és evident que hi ha una correlació de forces que dóna per al que dóna.
Pel que fa als regidors d'Unió, té clar que donarien suport
al sí?
I tant que sí!
Duran i Lleida ha posat peròs a la qüestió...
Sobre la votació, no. Ell, després, pot ser partidari de votar una qüestió o una altra. En l'àmbit de CiU i del grup municipal hi ha una unanimitat al voltant d'aquesta qüestió. Si alguna cosa funciona realment bé, és l'entesa entre els regidors dels dos partits, que, a més, han creat uns vincles d'afecte i bona sintonia. Fins al punt que em costa saber quin és de Convergència i quin d'Unió. Vivim molt intensament en el nostre projecte, i per això no tenim problemes.
En l'àmbit nacional, però, no hi ha tan bon feeling entre CDC i UDC, no?
Jo sóc el secretari general adjunt de CiU, i crec que no tenim gaires problemes. Quan seiem i parlem, no n'hi ha. I això és així en qüestions importantíssimes i de fons. El programa electoral el vam fer junts i ens vam posar d'acord. I, si no ho tinc mal entès, el mateix ha passat a l'hora d'acordar què ha de fer el govern de la Generalitat. La relació personal entre els senyors Mas i Duran crec que és extraordinària; després tothom opina als diaris, però jo, que visc aquesta relació personal, puc dir que és exquisida i d'entesa. Hi pot haver moments de divergències, però caminen bastant a l'una.
Està satisfet del pacte a què han arribat CiU i ERC en clau de país?
És un bon acord. En la situació econòmica que hi ha, crec que el més desitjable hauria estat que altres formacions s'hi haguessin volgut afegir. Però això era molt difícil, pels mateixos resultats que es van donar en les eleccions. L'actitud d'ERC ha estat molt positiva, tot i que jo hauria preferit que entressin al govern, i responsable en un moment molt difícil. El més fàcil hauria estat fer l'orni, però involucrar-te en un moment com l'actual és una decisió difícil. De la mateixa manera que admiro els que han acceptat ser consellers.
Veu factible sumar més complicitats al voltant del dret a decidir?
El camí a recórrer per aconseguir el seu reconeixement és tan complex que, com més gent s'hi afegeixi, millor podrà ser.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.