Dret a decidir compartit
Un dels dubtes del procés català és saber com es veuran afectats els Països Catalans
Esquerra manté que el projecte continuarà intacte i que la independència de Catalunya beneficiarà el País Valencià i les Illes
El Parlament viurà aquest dimecres el primer pas d'un trajecte que es preveu llarg, tortuós i complicat, però que té en l'horitzó final la desitjada Ítaca. Els diputats han d'aprovar una declaració sobiranista que tindrà un caràcter més simbòlic que no pas pràctic, però que demostrarà a la resta de l'Estat espanyol i a la comunitat internacional que aquesta ha de ser la legislatura de la consulta.
Aquest vertiginós escenari obre moltíssims interrogants, que només el temps determinarà si tenen resposta. Un dels quals és la vertebració del concepte de Països Catalans. Com afectarà el camí d'autodeterminació del Principat les Illes i el País Valencià? Quedaran en un segon estadi o, per contra, els beneficiarà? ERC, que té implantació en tots aquests àmbits, ho té clar: el futur estat català crearà sinergies positives amb la resta dels territoris. “Serà un estímul”, vaticina el president dels republicans, Oriol Junqueras, que afegeix: “És obvi que en una Catalunya independent es viurà millor i la gent s'adonarà que dins l'Estat espanyol no hi ha futur. Hi haurà un efecte crida.”
Junqueras és conscient que els ritmes polítics a Catalunya, el País Valencià i les Illes són “diferents” i que ara és el moment d'aprofitar la conjuntura catalana per fer un pas endavant. “La nostra voluntat és no abandonar ningú, ni des d'un punt de vista social ni nacional, en tots els Països Catalans i per això continuarem intentant que trobin el seu camí cap a la independència i que decideixin la seva relació amb la república catalana.” Junqueras també subratlla que amb uns Països Catalans lliures el projecte del corredor mediterrani seria molt més viable.
En aquest mateix sentit, el regidor d'ERC a Binissalem (el Raiguer), Pere Pol, destaca que la independència de Catalunya pot generar “tendència” i, a més, “tindrem una veu internacional que defensarà la llengua i la cultura”.
El president d'ERC-Mallorca, Joan Lladó, manté que els queda molt camí per recórrer i que ara el gran repte és “treure l'independentisme de l'armari”. Recorda, però, que fa dos anys una enquesta situava en un 9% aquells ciutadans de les Balears que deien que no se sentien espanyols. “Si veiem la velocitat dels fets podem dir que potser estem a anys d'una consulta semblant a la catalana, però no a anys llum”, destaca.
La CUP considera que tot aquest debat s'ha de portar al Parlament de bon començament i així ho manifesta en la seva declaració de sobirania. “Instem el govern a iniciar un procés de diàleg amb els agents socials, econòmics i culturals dels Països Catalans per sondejar la seva voluntat d'afegir-se a un procés de sobirania més ampli”, relata el text.
Junqueras admet que no han pogut incloure una referència tan nítida perquè el document ha de ser el màxim de consensuat possible i aquest redactat “incomoda” els nacionalistes. “Però en cap cas nosaltres renunciem al conjunt de la nació, dels Països Catalans, sempre que aquesta sigui la voluntat dels ciutadans”, matisa.