Dos terços dels ajuntaments no pengen la ‘rojigualda'
Cap a 600 dels 947 municipis catalans incompleixen tradicionalment la llei que la delegada De Luna s'entesta a imposar, segons Decidim.cat
L'AMI busca arguments jurídics contra l'acció de l'Estat
Catalunya té 947 municipis. En principi, segons la llei de banderes, tots haurien de tenir la bandera espanyola penjant a la façana dels ajuntaments. Però la realitat és una altra. La gran majoria es limiten a tenir la senyera col·locada a la casa de la vila o, fins i tot, prescindeixen de tenir-hi símbols. L'organització de municipis sobiranistes Decidim.cat es va dedicar a comptar sobre el territori quants tenien la rojigualda onejant. I segons les seves dades, uns 600 consistoris no la hi tenen. És a dir, gairebé dos de cada tres. Tot plegat, coincidint amb l'ofensiva engegada per la delegació de l'Estat a catalunya, que està enviant requeriments a ajuntaments i consells comarcals que fan cas omís de l'obligatorietat per llei, i en alguns casos arriba a portar les corporacions davant dels tribunals. El cas més cridaner ha estat el de Corbera de Llobregat, on la delegada María de los Llanos de Luna ha requerit que es pengi la bandera espanyola en llocs com ara l'escola, la biblioteca o el pavelló. La setmana passada l'alcalde, Manel Ripoll, ja va avisar que no ho farà i demà al ple s'aprovarà una moció per rebutjar l'actuació de l'Estat.
Incompliment general
El percentatge d'ajuntaments que no compleixen la normativa és alt, reconeix un dels portaveus de Decidim.cat, Jordi Fàbrega, que ironitza dient que a De Luna “se li ha girat feina”. Una de les tàctiques que molts consistoris han portat a terme, explica Fàbrega, és que no col·loquen cap bandera i uns metres més enllà de l'Ajuntament hi posen la senyera o l'emblema local. Recorda que fa anys es va portar a terme la campanya Un país, una bandera, que justament el que pretenia era eliminar la rojigualda de les façanes dels edificis institucionals. En aquell moment, molts municipis s'hi van afegir i l'Estat no va moure fitxa. Per què? Perquè les necessitats són moltes altres i no es va generar cap mena de conflicte. Lluny del que ha passat ara. Fàbrega apunta que al llarg del temps hi ha hagut intents com les denúncies que va presentar la plataforma Convivència Cívica Catalana també fa temps per retornar la bandera espanyola a les façanes, però que es van perdre perquè de fet no hi havia cap acord de ple que acordés despenjar res. A més, recorda que en molts municipis no hi ha estat mai. Tot i que ara s'hagin accentuat les reclamacions de l'Estat, ja hi ha precedents de denúncies a ajuntaments que s'han acabat resolent a favor del denunciant. És a dir, que s'ha obligat el consistori a col·locar-la. Per exemple, a Torroella de Montgrí o Palafrugell
El president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Maria Vila d'Abadal, dóna validesa a les xifres de Decidim.cat. La seva entitat està integrada per més de 700 ajuntaments i consells comarcals. Si formen part de l'associació independentista, difícilment tindran la bandera onejant. “La majoria dels consistoris catalans no la hi tenen, és cert. Però és que aquest és un tema absurd, que busca un problema on no n'hi ha cap”, declara Vila d'Abadal. Segons el seu parer, l'ofensiva de la delegada sí que en genera un, perquè tem que si els ajuntaments la hi pengessin hi podria haver actes de vandalisme. Per exemple, a l'Ajuntament de Vic, que ell presideix, mai no hi ha sigut, i “no vull pensar què passaria si hi fos”, diu. L'AMI reunirà dimecres la seva junta directiva, i un dels punts que s'hi tractaran és plantejar una acció jurídica que serveixi per plantejar la defensa legal dels associats que puguin ser denunciats. De fet, del que es tracta és d'oferir assessorament legal i alhora buscar jurídicament una argumentació contra la imposició.
Una acció, la d'assessorament, que també ha ofert l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Ja ha rebut una desena de peticions d'ajuntaments i dues de consells comarcals. El president de l'entitat, Miquel Buch, s'ha afegit també a les crítiques a l'ofensiva, com també ho han fet dirigents de CiU o ERC.
Una obligació que només va en una direcció
d.b
La llei de banderes, la Llei 39/1981, de 28 de octubre, obliga les administracions públiques catalanes –Generalitat, ajuntaments, consells comarcals i diputacions– a tenir la bandera espanyola onejant a les seves façanes. A banda, en el cas dels municipis hi ha la senyera, la bandera local i la de la Unió Europea. Però la llei és clara: la rojigualda ha d'ocupar sempre “un lloc destacat, visible i d'honor”. Si està acompanyada d'altres, l'espanyola ha d'ocupar un lloc preeminent i la resta no poden ser més grans.
“En les comunitats autònomes amb bandera pròpia reconeguda, aquesta s'utilitzarà juntament amb l'espanyola en tots els edificis públics civils d'àmbit territorial”, remarca la llei. El mateix diu en el cas de diputacions i ajuntaments: la rojigualda ha de ser sempre al centre. Les altres han de tenir posicions secundàries.
No permet que als edificis de l'Estat hi hagi cap altra bandera que no sigui l'espanyola. És a dir, que està prohibit que hi hagi, per exemple, la senyera en seus d'organismes estatals encara que siguin en territori català. El mateix succeeix si són edificis públics militars, quarters o vehicles de les forces armades o dels cossos de seguretat de l'Estat.