Debats socialistes

La posició oficial del PSC és favorable al dret a decidir, però sempre després d'una negociació i un acord amb l'Estat. Per tant, la direcció considera que alguns punts de la declaració de sobirania pressuposen un suport a la independència. El portaveu del PSC, Jaume Collboni, convida Mas a prendre nota del que diu Unió i girar full a “propostes de màxims” que per ell dinamiten els ponts de diàleg. “És bastant evident que qui teledirigeix el procés és ERC, i demanem a Mas i a CiU que tinguin personalitat pròpia”, opina un Collboni que posa com a exemple el lehendakari, Iñigo Urkullu, del PNB.

Marina Geli

La diputada socialista gironina Marina Geli afirma: “Els que portàvem el dret a decidir en el programa electoral hauríem de posar-nos d'acord” i, per tant, caldria afegir-hi el PSC. “Hi ha un acord en el què i cal veure encara el com.” Geli, un dels referents del sector més catalanista, demana a tots els partits “posar al nord allò que ens uneix” i que tothom cedeixi. Però qui ha de cedir ara? D'una banda, Geli aposta per mantenir-se “dins de la legalitat” i no amagar que “cal negociar amb l'Estat”. D'altra banda, reconeix que “tots volem que Catalunya pugui tenir sobirania per fer un referèndum que sigui vinculant”. Tanmateix, l'important, per a ella, és quin marc legal s'utilitza per convocar la consulta.

Miquel Iceta

L'exportaveu del PSC, Miquel Iceta, està convençut que “una declaració unilateral de sobirania obstaculitza l'acord i, al final, fa impossible la consulta que tots voldríem”. Per tant, segons ell, “el que ha de fer el PSC és insistir a aprovar una declaració a favor del dret a decidir” i “deixar a banda una declaració de sobirania”. El diputat socialista creu que la paraula sobirania “va contra la Constitució i l'Estatut” i, a més, “prefigura el resultat”, ja que el que “s'ha de preguntar als catalans és si volen ser sobirans”. Catalunya, matisa Iceta, és un subjecte polític i jurídic però, si vol el dret a decidir, s'ha de fer de manera legal. “Si el Parlament ja ha declarat la sobirania, no cal preguntar als ciutadans. Ens hem de centrar a fer una consulta legal. I el PSC ha d'insistir en què no es barregi el dret a decidir amb una declaració unilateral de sobirania”, conclou.

Joaquim Nadal

L'expresident del grup socialista té una posició totalment contrària a la de l'actual direcció. “Tal com està ara mateix la declaració, hauria de ser inexcusable que el PSC la votés”. Segons ell, “ja s'ha fet el canvi que inicialment es demanava i no es tracta d'aigualir més els documents; el que cal ara és deixar clar si s'està o no pel dret a decidir”. El risc del PSC, en paraules de Nadal, és “quedar-se a mig camí de les coses i continuar enganxat a l'ambigüitat que li ha fet perdre la força que va tenir en el passat”. Nadal no veu cap problema en el terme sobirania, ja que “no té un valor jurídic”: “Si Catalunya és una nació, el poble català exerceix la seva sobirania en l'àmbit de la nació catalana, i ja està”, conclou l'exdirigent ara retirat de la política.

Pia Bosch

El socialisme gironí sembla apostar clarament pel dret a decidir sense gaires manies. La portaveu del PSC a l'Ajuntament de Girona, Pia Bosch, afirma que “ningú entendria que per la paraula sobirà el PSC es desvinculés després d'haver negociat i que es corregís la posició inicial massa descantada cap a l'independentisme”. Segons ella, al contrari del que diu Collboni o Iceta, “el context de la declaració de sobirania no pressuposa el resultat d'una hipotètica consulta”. Bosch afirma: “No fem res més que no hagin fet abans països com ara el Quebec o Escòcia”. Tanmateix, això no treu que “cal continuar negociant amb l'Estat” per aconseguir la consulta. A més, en conclusió, “el PSC ha de donar un missatge de radicalitat democràtica”.

Laia Bonet

L'exdiputada socialista Laia Bonet representa una posició intermèdia entre els dos principals sectors enfrontats per la qüestió del dret a decidir i la sobirania. Bonet defensa, com la direcció, el camí d'Escòcia d'una consulta a la ciutadania pactada i negociada. Però, alhora, demana a la direcció del PSC que “negociï amb CiU i ERC fins a l'últim moment i que estigui disposada a moure's: si algú no vol moure's, no cal ni seure's. Això va per a tothom”. Bonet, especialista en dret, aposta per utilitzar “les actuals regles de joc per carregar-nos de legitimitat”. El punt clau, però, segons ella, és el debat de la sobirania. “Si sobirania és igual a autogovern, no tinc cap problema. Si sobirania és un projecte per decidir sols, sense negociar amb l'Estat, això no té espai dins el marc jurídic”, es lamenta Bonet. La sortida de l'atzucac seria sotmetre's als instruments legals, com ara la llei de consultes del 2010.