Cita amb la història
CiU, ERC i ICV-EUiA aprovaran avui la declaració sobiranista, el primer pas en l'exercici del dret a decidir dels catalans
El PSC queda de moment fora de l'acord i insisteix que el text no és legal
La CUP se'n desmarca
El Parlament viurà avui un dia històric amb l'aprovació de la declaració de sobirania. El primer pas perquè els catalans puguin exercir el dret a decidir. El primer pas cap a una consulta d'autodeterminació. Es tracta d'un text amb una forta càrrega política i amb un missatge nítid cap a la resta de l'Estat i la comunitat internacional: Catalunya inicia el procés cap a l'estat propi.
CiU, Esquerra i ICV-EUiA avalaran el document que declara que el poble català té “caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà”. O sigui que pot decidir per si mateix el seu futur. A partir d'aquí s'especifica que aquest camí s'ha de fer amb “legitimitat democràtica”, “transparència”, “diàleg” amb l'Estat i les institucions europees, i “legalitat”, entre altres qüestions.
Les tres formacions van registrar ahir el text conjunt que han polit els últims dies, tot i que Iniciativa va evitar fer-se la foto amb Jordi Turull (CiU) i Marta Rovira (ERC). Els ecosocialistes van preferir no aparèixer al costat del “partit de les retallades”, CiU. Qüestió de simbologia política.
Al marge d'aquest gest, les tres forces es mostren unides i sense fissures amb la declaració després que nacionalistes i republicans hagin acceptat algunes de les demandes de la formació de Joan Herrera, com avançava ahir aquest diari. En concret, s'ha decidit potenciar el paper del Parlament i també el de la societat civil.
Tot plegat ha estat el resultat d'unes negociacions maratonianes en què s'han arribat a celebrar tres cimeres amb cinc organitzacions assegudes a la mateixa taula: CiU, ERC, ICV, el PSC i la CUP. S'ha buscat un consens de 107 diputats per tal de mostrar al món la força del dret a decidir, però no hi ha hagut entesa.
El principal escull ha estat el PSC, que no vol que Catalunya es declari “sobirana”, perquè aquesta posició, segons els seus arguments, va en contra de l'ordenament jurídic. Defensa que es pot celebrar una consulta sempre que sigui pactada amb el govern espanyol i dins del marc legal. Els de Pere Navarro han presentat una resolució pròpia, tot i que no descarten un pacte d'última hora.
Però CiU i ERC no rebaixaran els plantejaments i no pretenen supeditar la veu de Catalunya a l'Estat. “La sobirania rau en el poble i les lleis no poden segrestar la democràcia”, afirmava ahir la portaveu dels republicans, Marta Rovira, que redoblava la pressió sobre el PSC i els demanava un gir si són demòcrates. El mateix feia el portaveu de CiU, Jordi Turull: “Fins al darrer minut estarem disposats a arribar a un acord.” Els crítics del PSC, fins i tot, van demanar llibertat de vot per poder votar “sí”, fet que la direcció no accepta. Per la seva part, la CUP va confirmar a aquest diari que visualitzarà un “sí crític”: un diputat votarà a favor i els altres dos s'abstindran.
Avui l'Assemblea Nacional Catalana ha convocat concentracions de suport a la declaració i ha enviat dures cartes a la CUP i al PSC perquè la secundin. A la formació de David Fernàndez l'acusa de cometre un “frau sagnant a la nació”.
Les quatre raons del “sí crític” de la CUP
S.PLa CUP donarà un “sí crític” a la declaració de sobirania transformat simbòlicament en un vot afirmatiu i dues abstencions. “Un sí crític vol dir que no hi ha un suport incondicional a qualsevol sobirania que es pacti entre CiU i ERC”, argumenta el diputat Quim Arrufat. Alhora, matisa, la CUP està a favor de la sobirania i no vol situar-se al costat del PSC i el PP.
Les raons van més enllà de la declaració. Creuen que Catalunya viu un procés similar al
de la Transició, quan, segons ells, cap veu crítica va contradir la versió oficial d'un únic camí sense alternativa. El “sí crític” de la formació els permet, a més, marcar un perfil propi d'esquerres i independentista.
Els motius
Primer motiu: sentiment de marginació. La CUP protesta perquè sent que l'han deixat de banda a l'hora de negociar.
Segon: veu una estratègia de fons del govern a llarg termini, no confia que CiU mantingui la línia sobiranista fins al final i entén que se li dóna un paper “massa” rellevant en deixar
que el govern lideri les negociacions.
Tercer: la CUP protesta perquè el text reivindica els “principis fundacionals” comunitaris. Creu que negociar amb la Unió Europea vol dir fer-ho amb “els poders fàctics” dels estats poderosos i els mercats financers.
Quart: no es menciona els Països Catalans, perquè CiU s'hi ha negat, tot i que el text cita “l'itinerari històric” compartit amb “altres territoris que han configurat un espai comú lingüístic i cultural”.
