Mas tanca el 2012 amb un 2,3% de dèficit i en culpa l'Estat

Un 0,77% addicional

El conseller Mas-Colell, que acompanyava el president amb Francesc Homs, va desgranar els greuges de Madrid que han complicat el compliment del dèficit. Es tracta de les mesures aprovades per La Moncloa via decret per estalviar en salut, educació i benestar, que, a banda de trepitjar competències catalanes no han permès a l'executiu esgarrapar els milions esperats: s'han quedat 866 milions “curts” respecte a les previsions. Altres actuacions de l'Estat, com ara l'increment de l'IVA, que no ha beneficiat en cap cèntim la Generalitat, han incrementat la despesa en 138 milions. El govern espanyol també ha rebaixat 296 milions d'ingressos finalistes que l'executiu ha compensat i tampoc no ha pagat els 211 milions la liquidació del 2009 de la disposició addicional tercera de l'Estatut; un deute que havia de pagar l'any passat. En total, són 1.511 milions que equivalen a un 0,77% del PIB que, restat al 2,3% del dèficit, hauria deixat el llistó en un 1,53%. Dit d'una altra manera, si l'Estat hagués estat lleial amb Catalunya, el govern de Mas considera que hauria complert l'objectiu establert. El de l'1,5%, de fet, és un llindar que la Generalitat sempre ha qualificat d'excessivament sever perquè el govern espanyol no es va avenir a flexibilitzar-lo per a les autonomies quan Brussel·les sí que va ampliar els marges globals del dèficit espanyol. Considera que el més just és que l'hagués relaxat fins al 2%.

Ara el govern recela del 0,7% que el Consell de Política Fiscal i Financera va fixar pel 2013. Al·lega que la distribució del dèficit hauria de ser equitativa, com a mínim un terç de l'objectiu global, i espera que Madrid ampliï els marges si, com s'espera, Brussel·les és generosa amb els objectius espanyols. Mas va recordar que passar d'un 2,3% a un 0,7% obliga la Generalitat a fer en un any una tisorada equivalent a l'executada durant el 2011 i el 2012, en plena recessió econòmica. “Això és desproporcionat”, va denunciar, tot reiterant que al Palau de la Generalitat no donen “la batalla per perduda”. El govern de Rajoy, a més, ha provocat la suspensió de bona part de les mesures amb què els de Mas preveien engreixar el capítol dels ingressos d'aquest any: l'euro per recepta, les taxes judicials i l'impost sobre els dipòsits bancaris. “No fa ni deixa fer”, va insistir Mas, convençut que Madrid intenta asfixiar la Generalitat i no practica l'“amabilitat” que previsiblement sí que tindrà Brussel·les amb La Moncloa. La Comissió Europea, de fet, preveu que el govern espanyol no complirà el llindar del 6,3% i que el dèficit vorejarà el 8%. “No seria seriós que el govern de l'Estat actués amb un grau disciplinari superior del que actua Europa amb Espanya”, va reblar Mas-Colell.

Sense por a represàlies

És en aquest context que el govern no espera que Madrid respongui de manera irada a l'incompliment del dèficit. La llei d'estabilitat pressupostària i l'adhesió de Catalunya al fons de liquiditat requereixen un compliment estricte dels plans d'austeritat i dels objectius de dèficit i, en cas contrari, fixen els procediments d'intervenció de l'Estat als territoris, amb penalitzacions incloses, fins a establir el procediment de pràctica suspensió de l'autonomia. Fins ara, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, s'ha mostrat inflexible amb els objectius i el complement dels dèficits dels territoris i els ha amenaçat obertament amb l'enviament dels seus homes de negre. Quant al fons de liquiditat, que la Generalitat ha tornat a demanar per aquest any, Mas-Colell manté encara en secret la magnitud de la xifra demanada. Es manté en espera que es resolguin les incògnites sobre l'impossible 0,7%.