Oportunitat per a Escòcia
El possible referèndum proposat per Cameron sobre la UE altera el debat sobiranista
El primer ministre escocès creu que si són independents tenen més garantida la seva posició a Europa que no pas vinculats al Regne Unit
La promesa del primer ministre britànic, David Cameron, de convocar un referèndum el 2017 sobre la permanència o no del Regne Unit dins de la UE ha estat interpretat des del govern independentista escocès com a una oportunitat per refermar les seves aspiracions secessionistes en la consulta que tindrà lloc la tardor de l'any vinent, i en què es decidirà el futur constitucional d'Escòcia.
Fins ara, un dels grans arguments dels tres partits unionistes per oposar-se als plans dels independentistes havia estat el fet que la posició d'Escòcia com a membre de la UE es podria veure compromesa en cas que l'electorat donés suport els plans del SNP. Des d'aquest punt de vista, expressat també pel president de la Comissió, José Manuel Durão Barroso, una Escòcia independent hauria d'iniciar un procés de negociació amb Brussel·les per demanar-ne el reingrés.
Però Alex Salmond, primer ministre i líder del Partit Nacional Escocès (SNP), considera que les paraules del premier alteren “la naturalesa del debat”. “La fonamental revaloració que s'ha de fer és que l'afirmació dels unionistes que les nostres aspiracions posen en risc la posició d'Escòcia dins de la UE han quedat destruïdes. És obvi que una Escòcia independent tindrà garantida la seva posició a Europa abans que no pas una Escòcia vinculada a Londres”, en tant que el futur del Regne Unit com a membre la UE és ara incert atesa la possibilitat del referèndum.
Salmond, d'altra banda, no va estalviar crítiques a la proposta del primer ministre, crítiques prou generalitzades en el Regne Unit, tant des del laborisme com des dels seus propis companys de coalició, els liberaldemòcrates, així com, fins i tot, des d'algunes posicions minoritàries del Partit Conservador. “El discurs de Cameron va ser confús, mancat de detalls. D'una banda, pretén apaivagar els ànims dels euroescèptics del seu partit, i, de l'altra, intenta aparèixer com un reformador europeu. Tracta de cavalcar dos cavalls al mateix temps i
és inevitable que caigui abans d'hora. L'euroescepticisme tory amenaça la posició d'Escòcia dins de la UE, però ara la campanya del no té un forat sota la línia de flotació.”
Poc després del discurs de Cameron, durant la sessió de control del govern, altres de les contradiccions del premier amb relació a la posició escocesa les va posar de manifest als Comuns el diputat del SNP Mike Weir. Aquest va demanar a Cameron perquè pensava que els “dos anys en el procés de referèndum per a Escòcia són massa llargs i, en canvi, li sembla bé la marató de cinc” fins al possible referèndum sobre el tema europeu. Cameron no se'n va sortir amb la resposta.
La ironia de la situació, però, és que totes dues figures polítiques es mouen en terrenys semblants i prou incerts. David Cameron s'ha vist arrossegat a fer la promesa d'un referèndum que no anhelava a causa dels euroescèptics; Salmond, que veu com totes les enquestes apunten ara a un no majoritari, treu pit i destaca les incongruències del seu rival mentre camina cap a una consulta que és conseqüència
de la inesperada victòria electoral per majoria absoluta en les eleccions nacionals de 2011.
LES FRASES
La Comissió es nega a parlar
El baló d'oxigen que el primer ministre escocès, Alex Salmond, ha volgut veure en les paraules de David Cameron, i les incongruències evidents que s'amaguen al darrere, no va evitar que el govern escocès hagi hagut d'encaixar una altra mala notícia de Brussel·les, i que suposa un altre cop a la seva estratègia de vinculació europea.
El vicepresident de la Comissió, l'eslovac Maroš Šefcovic, encarregat de relacions interinstitucionals, va adreçar abans-d'ahir una carta a la viceprimera ministre del Partit Nacional Escocès (SNP), Nicola Sturgeon, en què refusava establir cap mena de converses amb
l'executiu de Salmond sobre el debatut afer de la pertinença o no a la Unió Europea d'una possible Escòcia independent. El 10 de desembre, Sturgeon s'havia adreçat a Durao Barroso per sol·licitar-li l'obertura d'aquests contactes. En la carta de resposta, Šefcovic reitera el criteri ja conegut de la Comissió: “La Comissió Europea sempre s'ha abstingut d'expressar un pronunciament sobre afers interns o relatius a l'ordenament constitucional d'estats membres… Sota les lleis de la Unió Europea, la Comissió només podrà expressar les seves opinions sobre conseqüències legals a petició d'un Estat membre que detalli un escenari concret. En aquest moment, i en absència d'aquest escenari concret, el president Barroso em demana que li transmeti que no està en condicions
de discutir profitosament aquest afer amb vostè.”