La llei de consultes comença dijous el camí al Parlament
CiU i ERC es van comprometre a iniciar, abans del 31 de gener, els tràmits per a la consulta i la creació del Consell de Transició Nacional
S'estudia que votin els majors de 16 anys i que no sigui vinculant
La nova llei de consultes té previst iniciar el seu procés parlamentari, a través d'una ponència conjunta, dijous vinent amb la vista posada en el 2014. Ho va anunciar ahir la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, en una entrevista a Catalunya Ràdio. La consulta, a grans trets, vol evitar l'obligació de demanar autorització a l'Estat per convocar consultes. No s'anomenarà referèndum, no serà vinculant i s'estudia no usar el cens electoral i ampliar el vot als majors de 16 anys. El camí de la llei de consultes, que es vol que sigui el més ràpid possible, haurà de passar per comissió i, posteriorment, ser aprovada al Parlament.
El cert és que el compromís del govern, fixat per escrit en l'acord de CiU i ERC, ja deia que la setmana vinent acaba el termini que s'havien donat ells mateixos per crear el Consell de Transició Nacional i iniciar els tràmits parlamentaris de la llei de consultes. Si no ho fan, CiU i ERC autoincompliran el seu propi compromís.
El govern va donar algun detall més sobre com seria la consulta del 2014. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va plantejar a RAC1 obertament que la consulta no seria jurídicament vinculant i la possibilitat que en aquesta es pugui votar a partir dels 16 anys amb un cens nou. Ara mateix, CiU i ERC n'estudien la viabilitat. Un dels principals entrebancs legals per convocar una consulta seria l'ús del cens electoral, que és ara competència només de l'Estat. Si no hi ha acord amb el govern espanyol, la Generalitat no podria fer servir el cens. El caràcter vinculant o no de la consulta és un altre cavall de batalla. Homs va admetre que “no seria vinculant des del punt de vista estrictament jurídic” però sí important des del punt de vista polític i simbòlic.
Mas desautoritzarà CDC de Barcelona
Artur Mas va assegurar ahir, per primer cop de manera taxativa, que desautoritzarà la declaració de Convergència Democràtica a Barcelona contra Josep Antoni Duran i Lleida aprofitant la pròxima reunió del comitè executiu de Convergència i Unió. Mas ratificarà Duran en la secretaria general de CiU i en la presidència de la part catalana de la comissió bilateral Estat-Generalitat. També Duran, des de Xile, va tornar a donar el conflicte per tancat. Ara, però, caldrà veure com evolucionen les relacions entre Unió i Convergència durant els pròxims mesos, sobretot entorn del debat sobiranista i el de la corrupció.