Catalunya sense exèrcit

Una Catalunya independent hauria de tenir exèrcit? Hauria d'integrar-se a l'OTAN? Hauria d'enviar soldats a l'Afganistan o l'Iraq? Un grup d'històrics del pacifisme català presentarà demà un manifest, signat per artistes com ara Lluís Llach, Jaume Cabré, Sergi López i Joel Joan, per demanar que en cas d'independència el futur estat català no creï un exèrcit propi. Primer, perquè, segons diuen, “Catalunya té una arrelada cultura a favor del diàleg i la cooperació entre els pobles”; i, a més a més, perquè, tal com argumenten, comportaria una despesa milionària i sempre insuficient.

El manifest Catalunya per la seguretat humana i la pau, impulsat pel Col·lectiu Pau i Treva, contradiu l'estesa idea que tot país independent té un exèrcit propi. Actualment una vintena de països al món no tenen exèrcit. Costa Rica, a l'Amèrica Central, és el més conegut, ja que la seva constitució prohibeix l'exèrcit; la resta de nacions no militars són illes del Carib o d'Oceania. Islàndia tampoc té forces armades permanents, però és un cas diferent: és membre de l'OTAN, disposa de forces de peacekeeping i té acords de defensa mútua firmats amb els Estats Units, Noruega i Dinamarca. Catalunya, en un hipotètic futur independent, podria aspirar a acords similars amb la UE. Els signants defensen que en la construcció d'un nou estat no caldria reproduir estructures que consideren “obsoletes i negatives”, com ho són els exèrcits, sense desprestigiar la idea de “seguretat humana”. El col·lectiu reivindica que Catalunya té una “arrelada cultura a favor del diàleg, el respecte i la cooperació entre pobles” i que “la cultura de pau és un tret identitari propi”.

L'escriptor Jaume Cabré; els cantants Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i Marina Rossell; els actors Sergi López i Joel Joan; la popular monja Teresa Forcades; el filòsof Josep Maria Terricabras i els veterans activistes per la pau Arcadi Oliveres i Alfons Banda són alguns dels centenars de signants del manifest pacifista. La majoria són declaradament independentistes. Tanmateix, no volen que un estat independent comporti més militarisme i més despesa en armament. Creuen que ja existeixen efectius per assumir els nous organismes que potser caldria crear (servei d'intel·ligència, control de fronteres i de l'espai aeri, etc.). Actualment a Catalunya hi ha, segons dades oficials, uns 38.000 efectius de forces de seguretat (Mossos d'Esquadra, Policía Nacional, Guàrdia Civil i policies locals). Una invasió és, en el context actual, molt improbable. Amb el manifest busquen enfrontar-se, en un debat públic, a veus com ara la de Miquel Sellarès, director del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya, partidàries de crear un exèrcit i integrar-se a l'OTAN per aliar-se amb les potències occidentals.