Estrangers d'estelada
Els immigrants consultats per El Punt Avui estan d'acord amb el procés sobiranista, i fins i tot el veuen necessari, sobretot els que tenen una parella catalana
En la majoria dels casos, consideren que el govern estatal no ha estat capaç de negociar amb Catalunya una sortida diferent, ja que no va voler obrir el debat del pacte fiscal
Les amenaces del govern estatal són vistes com a fruit de la por i d'una voluntat de domini i sotmetiment
Castelló d'Empúries és el municipi gironí amb el percentatge més elevat d'estrangers. La majoria
són europeus; són aquí des de fa diverses dècades i es concentren a la marina d'Empuriabrava. Però què pensa aquesta comunitat estrangera del procés sobiranista que ha iniciat Catalunya? Ulrike Martorell –és alemanya, però porta el cognom del seu marit, que és d'aquí– va arribar el 1973 perquè havia estudiat espanyol i volia practicar l'idioma. S'hi va quedar perquè va conèixer el que ara és el seu home, amb el qual ha tingut fills, i parla un català perfecte. La Ulrike es mostra favorable a la independència de Catalunya i és optimista sobre el resultat final. “A la llarga trobo que hi haurà un bon final per a Catalunya. Molta gent diu que és impossible. Però pràcticament tota la meva família és de l'antiga RDA i recordo que una vegada un cosí va comentar: «Quan Alemanya estigui reunificada...» Jo li vaig respondre: «Què dius! Això mai de la vida, abans es gelarà l'infern!» I al cap de quatre anys va passar. Tot és possible”, confia. Ulrike Martorell assegura que amb el paper que ha fet el govern espanyol “un dia havia de petar” i s'estranya que hagi trigat tant. Però la Ulrike admet que la majoria dels estrangers que viuen al municipi no estan interessats en aquest tema. “Passen o més aviat hi estan en contra. N'hi ha molts que van arribar quan oficialment es parlava castellà i quan això va canviar ja no hi estaven d'acord. La meva família política és catalana i això hi ajuda, però si en la parella són tots dos estrangers és més complicat”, diu. Coincideixen amb l'anàlisi Cristophe Lez i Volker Kerkhoff, també alemanys residents a Empuriabrava, els quals, tot fent un cafè, conversen sobre el procés que ha iniciat Catalunya: “És una llàstima, però els nostres veïns no són capaços de veure què representa aquest procés perquè creuen que no els afecta directament.” De fet, alguns d'aquests veïns que citen en Cris i en Volker no han volgut parlar amb aquest diari.
Cristophe Lenz recorda fins i tot el dia que va arribar, el 21 de febrer de 1986. “Quan era petit havia vingut amb els meus pares i em vaig dir que algun dia tornaria al balcó d'Europa, a l'Empordà.” En Cris explica que parla català perquè va viure un temps a Maià de Montcal, on va conèixer el polític Ernest Lluch, i li va recomanar: “Aprèn català, que t'obrirà portes.” “Tenia raó”, diu en Cris, que es mostra orgullós de parlar diversos idiomes –en domina sis– i, per això, no entén la posició del govern espanyol contra el català, per exemple amb la llei Wert. En Cris creu fermament que Catalunya funcionaria millor com a estat independent i fins i tot defensa que tindria un paper molt destacat dins la Unió Europea. No creu de cap manera que en quedés fora. “Si Catalunya fos independent, canviaria el passaport. Ara el tinc alemany, però portaria amb orgull el passaport català. Una Catalunya independent portarà valor afegit a la Unió Europea i Catalunya s'aprofitarà dels seus propis valors, no com ara, que se n'aprofita Espanya. Saben per què no volen una Catalunya lliure.”
Volker Kerkhoff va arribar el 1973 amb els seus pares, que van tenir la visió de muntar un negoci a Empuriabrava quan tot just s'estava construint, i hi van posar una botiga de cortines i coses de la llar. Té 43 anys i parla català i tres llengües més. Defensa el dret a decidir de Catalunya: “Qualsevol poble amb una cultura i una identitat pròpies té dret a decidir el seu destí. N'hi ha exemples en la història recent. És una realitat que a Catalunya no se li pot negar.” Quant als motius que han dut al procés, assegura: “Catalunya no hauria arribat a aquest punt si Espanya no hagués negligit les necessitats reals en infraestructures. És absurda la manera com s'ha tractat Catalunya. La reacció de l'Estat espanyol no és lícita, però l'entenc perquè hi té molt a perdre.”
Tant en Cris com en Volker coincideixen que “la misèria de Catalunya està provocada per la política de Madrid” i critiquen les decisions que s'estan prenent, com ara amb l'N-II, amb l'aeroport de Girona i amb el corredor mediterrani. “Ni els interessa ni saben com fer-ho per ignorància i per falta de voluntat”, sentencia en Volker. Creuen que a Alemanya la situació de Catalunya no es podria donar perquè no hi ha cap regió que tingui “un espoli com el d'aquí”, diuen. Els dos defensen la cultura del diàleg i la tolerància, que asseguren que està demostrant el poble català, envers les “amenaces” d'algunes veus de l'Estat espanyol. En Cris posa com a exemple les polèmiques declaracions d'Alejo Vidal-Quadras. “No vindran els tancs”, asseguren, i acusen el PP de ser “el país de l'etern ahir”.
Els nouvinguts de Blanes
A Blanes també hi ha molta població estrangera, tot i que no és un percentatge ni de bon tros comparable al de Castelló d'Empúries. Per al reportatge, hem parlat amb dos estrangeres que fa poc que viuen a la ciutat i amb un periodista –Udo Baumann– que ja fa molts anys que viu i treballa a Blanes, on té una revista, l'Actual. Baumann, nascut a Alemanya el 1952, es va instal·lar a les Canàries primer, però per qüestions sentimentals va marxar cap a Blanes (hi és des del 1993). Recorda que quan va deixar les Canàries només va sentir un comentari sobre Catalunya: “Aniràs bé a Catalunya; són els alemanys d'Espanya”, explica que li van dir. Després de buscar feina relacionada amb la seva professió de periodista, sense èxit, va muntar una revista, l'Actual.
Admet que quan va arribar a Blanes no sabia pràcticament res sobre Catalunya. Va comprovar que hi havia premsa en català, i aviat els seus lectors el van començar a burxar. Actual és en castellà, i li demanaven que escrivís en català. Ell, de fet, ni tan sols parla català, però diu que fa quatre anys va decidir dir públicament que volia parlar català. “Ja tenim l'alemany convençut”, diu que li deien alguns lectors. Baumann està convençut que els catalans en poc temps tindran un estat propi i, a més, ho veu necessari. “Conec catalans de diversos àmbits, i en el fons de la seva ànima tenen aquesta necessitat de ser reconeguts”, opina. Per aquest periodista alemany, la reacció de l'Estat és lògica: “Els espanyols tenen la seva cultura, d'expansió i dominació.”
Oana Tomoroga va néixer a Transilvània el 1981. Va venir a viure a Blanes el 2011 i el primer que va fer la seva germana, que ja era a Catalunya, va ser apuntar-la a classes de català. No segueix les notícies de política, però sabia que a Catalunya hi havia un sentiment independentista i li sembla bé que arribi a tenir un estat propi. “Ja té la seva llengua, el seu Parlament... Per què no?”, diu.
Doria Maciel Schmidt va néixer al Paraguai el 1975. Fa sis anys i mig que es va instal·lar a Blanes, i en fa un i mig que es va casar amb un català “independentista”, segons explica. La independència de Catalunya no és precisament un tema que els hagi separat. Des del principi es va sentir molt ben acollida a la ciutat, i està convençuda que el procés sobiranista serà bo tant per als catalans com per als nouvinguts. “El govern espanyol va ser molt miop negant-se a obrir el debat del pacte fiscal. Ara la situació és tot o res i, d'això, en són els principals responsables”, opina. “No fem demagògia: el procés sobiranista és inconstitucional a hores d'ara perquè la Constitució espanyola no permet que es porti a terme sense el permís de Madrid. No es tracta d'una proposta il·legal, és una proposta que Madrid té por de fer legal”, raona.