Margallo convida Mas a triar entre els ambulatoris o les oficines a l'exterior
El ministre admet que es vol unificar l'acció internacional però matisa que no faran tancar ‘ambaixades'
Insisteix que Catalunya usi les oficines espanyoles
Per l'executiu del PP, la gestió sanitària, el manteniment d'una televisió pública i la projecció internacional de Catalunya són tres accions de govern incompatibles. Artur Mas haurà de triar; tot no pot ser. Així ho va constatar ahir el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García Margallo, quan va convidar Artur Mas a escollir entre “tancar ambulatoris o bé tancar una televisió o les delegacions a l'exterior”. El PP, en tot cas, és partidari que es prioritzi la sanitat en lloc de mantenir les criticades ambaixades dels territoris, segons suggeria el seu dirigent com a rèplica a la “radical oposició” expressada pel diputat de CiU, Jordi Xuclà, a la futura llei d'acció exterior que prepara el ministeri i amb la qual es vol “coaccionar i limitar” la projecció de Catalunya arreu del món. També el portaveu d'ERC, Alfred Bosch, li va retreure les intencions recentralitzadores tot etzibant-li que “als catalans, per fer l'amor polític al món, ni un cèntim, se'ls nega tot; en canvi, vostès, per fer la guerra disposen d'un pou sense fons”.
Fidel a un estil que s'adiu poc amb el fet que sigui el cap de la diplomàcia espanyola –ell mateix ho reconeixia dient: “Entre les meves virtuts més acreditades no hi ha la de la contenció verbal”–, García Margallo va aprofitar un debat al Congrés per esplaiar-se sobre una llei de la qual ja s'han fet 25 esborranys, “i els que vindran”, puntualitzava. En tot cas, en la seva intervenció va voler deixar clar que la intenció de l'executiu no és “controlar o tutelar” l'acció de la Generalitat a l'exterior, sinó “ajudar-la”, coordinant i planificant “perquè l'actuació sigui ordenada”.
“Unir interessos”
Això no treu, però, que se li escapés que la futura norma suposarà una fiscalització de les visites de les institucions catalanes a l'exterior, amb el benentès que va avisar que l'objectiu principal és saber on van i per què “per unir interessos”. La seva dissertació fins i tot li va valdre una amonestació del president del Congrés, Jesús Posada, que li va recordar que el debat era sobre Mali, no sobre una llei que no acaba de posar d'acord els ministeris implicats.
La prova és que Margallo va acabar admetent que, encara que a ell li semblava sensat, finalment l'Estat no obligarà a tancar ni s'impedirà obrir més oficines a l'exterior als territoris que no compleixin l'objectiu de dèficit, segons es platejava en un anterior esborrany. Això sí, no va parar d'oferir al govern català la possibilitat de liquidar ambaixades i integrar-se a la xarxa diplomàtica espanyola, tal com ja han fet algunes autonomies.
Homs insisteix en la flexibilització del deute
El conseller de la Presidència i portaveu del govern, Francesc Homs, va reiterar ahir la petició del govern català a l'executiu espanyol en el sentit que es flexibilitzi l'objectiu de dèficit per aquest any. Ho va dir arran de la petició de 9.073 milions al fons de liquiditat autonòmica, que ell considera que és un procés “molt mecànic” per fer front als venciments financers i cobrir el dèficit autoritzat. “El govern del PP ja té marge avui; si vol, podria estalviar una part de les retallades a l'estat del benestar”, va dir, tot recordant que la Unió Europa ha donat flexibilitat pel 2013 i el 2014, però l'Estat no l'ha traslladada a les autonomies, sinó que “se l'han quedat ells”. Els diners bàsicament s'utilitzaran per fer front al pagament de nòmines de funcionaris i al venciment de crèdits, que Homs ha recordat que es van contraure fa temps.