Pressupost amb pla B
CiU i ERC treballen amb dues propostes de comptes públics, una que compleix l'objectiu de dèficit del 0,7% i una altra de més laxa
Confien que Europa suavitzi el topall per a l'Estat i que La Moncloa faci el mateix amb els territoris
El pressupost està resultant un autèntic maldecap per a la Generalitat, sobretot si ha de complir l'objectiu de dèficit del 0,7% del PIB que li imposa l'Estat. El sudoku que s'haurà de fer per quadrar els números –es calculen uns ajustos de 4.000 milions– implicarà dures retallades. “Terribles” o “durs” són alguns dels qualificatius que han utilitzat dirigents de CiU i ERC respecte als comptes públics que haurien d'arribar al Parlament entre el març i l'abril. Tot i això, el govern encara albira l'esperança que hi pugui haver una relaxació del dèficit després que Europa hagi insinuat que l'escenari es podria modificar.
Però els dies passen i la confecció del pressupost no es pot improvisar en poques setmanes. És per aquest motiu que el grup de treball de CiU i ERC que ha d'elaborar-los ja s'ha posat en marxa i està esbossant dues propostes, un pla A i un pla B. Una que compleixi o s'acosti al màxim al 0,7% i una altra més flexible i laxa amb un topall del dèficit més elevat. El problema és que tota aquesta incògnita no es resoldrà fins a finals del mes de febrer.
El dia 22 la Comissió Europea presentarà les previsions econòmiques del 2013 per a tots els països i és més que possible que flexibilitzi els objectius per als estats. I de retruc el govern espanyol podria fer el mateix amb les comunitats autònomes, tal com es reclama insistentment des de Catalunya. Però fins que no hi hagi res segur, s'haurà de continuar treballant amb les dues alternatives econòmiques.
Mesures difícils
Fonts d'aquest grup de treball de CiU i ERC reconeixen que és molt complicat trobar fórmules imaginatives i poc perjudicials per poder arribar al 0,7% i que, a més, es troben amb l'handicap que s'han anul·lat mesures com ara l'impost bancari o l'euro per recepta. Una de les possibilitats és reduir la partida de subvencions, intentant no afectar les entitats de caire social. Tampoc no es descarta crear alguna figura impositiva que ja funciona en altres països europeus. Són només un parell de les moltes retallades que s'haurien d'aplicar al pressupost.
El president d'Esquerra, Oriol Junqueras, admetia en una entrevista a aquest diari que les àrees de benestar social, ensenyament o sanitat resultarien greument afectades, perquè representen un 80% dels comptes públics i carregava totes les culpes d'aquest negre panorama a l'Estat. Assenyalava que una de les possibles solucions seria passar del 0,7% al 2,1% o 2,2%.
Per la seva part, el portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, també recordava aquest cap de setmana que qualsevol relaxació de l'objectiu seria benvinguda: “Cada dècima amunt o avall, són 200 milions d'euros.”
Un no amb matisos
Tothom té clar que aquesta batalla amb Madrid no serà gens fàcil. Precisament ahir Mariano Rajoy va assegurar que no es variarà el dèficit de les autonomies perquè “no seria un bon missatge ni per als mercats ni per a ningú al món”, encara que no hi va tancar del tot la porta: “Si les coses canvien, que de moment no han canviat, serà el moment de parlar perquè estarem en un escenari diferent”. El president de l'executiu espanyol va fer aquesta reflexió en la sessió de control del Congrés en resposta a una pregunta del diputat de CiU, Josep Sánchez Llibre. El socialcristià va retreure a La Moncloa que “asfixiï” els territoris i va subratllar que s'ha d'apostar pel camí del “seny i el diàleg”. També va exigir a Rajoy un canvi “d'actitud radical” per donar “oxigen” als territoris i que puguin prestar els serveis de sanitat, educació i serveis socials amb la “màxima qualitat i garantia”.
Els últims dies l'executiu espanyol ha anat repetint el mateix discurs amb més o menys modulació en funció de qui parlés. Dilluns, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va advocar per un “esforç equitatiu” entre l'administració estatal i les comunitats, però just l'endemà el seu homòleg d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va tirar aigua al vi i va deixar clar que tot plegat depèn de les imposicions de la Unió Europea.
Toc de l'eurocambra
Davant l'enrocament de l'Estat, la Generalitat pot tenir un aliat: l'eurocambra. El ple del Parlament Europeu va aprovar el 16 de gener un informe en què recomanava que Madrid comparteixi amb el govern català una part de la flexibilitat que Brussel·les li està donant per poder sanejar els comptes.
En aquest mateix sentit també assenyalava a Mariano Rajoy per on hauria de retallar per poder complir els seus números. Una de les propostes seria suprimir els ministeris de Sanitat, Educació i Cultura, que han transferit les seves competències a les autonomies.
Aquest estudi va ser aprovat amb el suport de populars i socialistes.
Rajoy manté que, de moment, no
hi haurà cap modificació
LES FRASES
LES XIFRES
Cimera anticrisi al març, abans de l'aprovació dels comptes
La cimera anticrisi que el PSC va demanar al president de la Generalitat Artur Mas en ple debat electoral el mes de novembre passat, es podria constituir al llarg de la primera quinzena de març. Després es portarien a aprovació els comptes, que, pels socialistes, hauran d'estar condicionats pels acords que s'hagin pres en la cimera. “No anirem a la trobada amb grans reivindicacions però sí amb les prioritats que han de quedar reflectides en el pressupost”, va insistir ahir el primer secretari del PSC, Pere Navarro, que va qualificar de “màxima urgència” la convocatòria d'aquest acte. En aquest sentit, el PSC ha dedicat els últims mesos a recollir propostes entre els sindicats, entitats del Tercer Sector i associacions veïnals, que traslladaran en les reunions prèvies a la cimera. “Volem que puguin ser assumibles per a la resta de partits, perquè, en cas contrari, la gent no ho entendria i generaríem més frustració”, remarcava Navarro després d'assegurar que aquest criteri també és compartit pel president de la Generalitat. No obstant això, el dirigent socialista va criticar el retard a aprovar un pressupost –Navarro ho va dir el mes d'abril– a conseqüència de la convocatòria d'unes eleccions que “no eren necessàries”, va reiterar. Després de reunir-se amb la Federació d'Associació de Veïns de Barcelona, (FAVB), Navarro va assenyalar que la “guerra de banderes” que comporta “el procés identitari” no ens ha de fer perdre el dia a dia dels problemes que afecten la gent”. Pel que fa a la crisi que viu el PSC, Navarro va assegurar que no creu que és qüestioni el seu lideratge. “Tinc l'autoritat democràtica que em va concedir haver guanyat al congrés i al consell nacional”, i considera que ell “ha afavorit el debat intern”.