La nova ICV proposarà un lideratge bicèfal per als pròxims quatre anys
La formació culmina el relleu de Saura amb la candidatura formada per Herrera i, probablement, Camats
S'aposta per una línia política més col·legiada
Iniciativa culminarà el relleu tranquil de Joan Saura en la presidència del partit durant la primavera amb una candidatura liderada per Joan Herrera i, previsiblement, Dolors Camats. ICV es refundarà, durant l'assemblea de l'abril, amb una nova estructura de direcció interna, guanyant presència en els moviments socials i buscant més pes electoral amb una nova coalició d'esquerres. La proposta de ponència política de la direcció, presentada ahir en el consell nacional d'ICV, proposa aprofundir en la nova línia política iniciada ja per Herrera el 2008. Una línia que “vol dir governar d'una altra manera i liderar d'una altra manera, una manera de decidir més col·legiada”, va defensar Herrera.
ICV va fer públic l'inici d'un procés de canvi en l'estructura de poder. Es preveu que Joan Saura, encara president, deixi el càrrec i, a més, que desaparegui el mateix càrrec, creat arran de l'arribada de Rafael Ribó al lideratge. En l'assemblea del 2008, a Sabadell, l'ara senador Saura ja va deixar pas al lideratge de la generació dels nascuts el 1971, com Herrera, Camats, Romeva i altres dirigents. La ponència política aposta perquè el poder estigui en mans d'una bicefàlia, que sempre haurà d'incloure una dona, i els integrants hauran de ser escollits en unes primàries en les setmanes prèvies a l'assemblea. Herrera es presentarà segur i, segons fonts d'ICV, la més propera a fer de tàndem, seria la diputada Dolors Camats, un dels valors emergents del partit des de fa anys. És altament improbable que es presenti un altre tàndem, home-dona, a les primàries per disputar-los el poder. En principi, Herrera i Camats compartiran la direcció amb el mateix nivell de poder.
Crisi de la política
La ponència política d'ICV reconeix la crisi i el desprestigi social dels partits polítics en l'actual context de “crisi de representació”. Però, com diuen, “ens sentim interpel·lats per la ciutadania que en critica el funcionament”. Per això volen posar nous motlles per al que anomenen una “nova política”, amb “més democràcia i més activisme” en un gest cap als “indignats” del 15-M i també cap a l'electorat perdut per l'esclat de la CUP. Herrera es compromet a fer una política de “transparència total”, fent públics els sous i l'agenda de reunions de tota la direcció. “Cal reivindicar la política i, simultàniament, reinventar-la”, conclou. Els ecosocialistes s'imposen el deure de tornar a l'activisme, als moviments socials i a “l'acció directa” al carrer, amb l'objectiu d'aconseguir nous suports de sectors esquerrans del PSC i ERC. La ponència no fa ni una sola crítica concreta a l'etapa d'ICV com a governant a la Generalitat.
Consulta als militants sobre la independència
Iniciativa té, diuen, una identitat “creuada” en la qüestió Catalunya-Espanya i una posició “complexa” pel que fa a la independència. La direcció, que vol ser “espai de trobada entre federalistes i independentistes”, no es vol definir encara sobre el sí o el no en una hipotètica futura consulta a Catalunya. La solució salomònica serà preguntar-ho als seus prop de 6.000 militants i simpatitzants actuals. Quan se sàpiga la pregunta de la consulta, la direcció d'ICV es compromet a fer un referèndum intern per definir la seva posició com a partit. Fins aleshores, res. El partit viu per dins un cert conflicte sobre la seva posició amb relació a la sobirania més enllà que pràcticament tothom està d'acord amb el dret a decidir. Hi ha qui, com l'eurodiputat Raül Romeva, estira en favor de l'independentisme i, en canvi, hi ha qui creu que ja s'ha anat massa lluny. La ponència política, pendent d'aprovar a l'assemblea, concreta en negre sobre blanc la posició actual: “Donarem suport a tota opció que garanteixi una nova relació d'igual a igual amb l'Estat. O dit en negatiu, rebutjarem el manteniment de la situació actual.” Això, segons fonts d'ICV, pot significar tant un estat federal com una independència total.