Unes parets de vidre
Els partits veuen la llei electoral i la de transparència com dos pilars fonamentals per poder lluitar contra la corrupció
Les ponències es posaran en marxa en breu
La norma electoral sempre ha estat una pedra a la sabata dels grups polítics, que mai s'han posat d'acord en la proporcionalitat i el pes dels territoris
La xacra de la corrupció ha esquitxat de ple el que fa uns anys es coneixia com l'oasi català. Ara els partits intenten reaccionar a corre-cuita per demostrar a la ciutadania que no tota la classe política és igual i ja han impulsat diverses mesures per lluitar contra aquesta problemàtica. Volen demostrar que la política pot tenir les parets de vidre i que la llei electoral i la de transparència i accés a la informació pública són, segons la seva opinió, dos dels pilars bàsics per a aquesta regeneració democràtica. Tots els grups, excepte la CUP, ja han presentat la petició perquè es constitueixin les ponències, que haurien de començar a caminar en breu.
Llei electoral
Aquesta norma és un dels reptes que té el Parlament des del restabliment de la democràcia. En les últimes dècades les formacions han estat incapaces de posar-se d'acord per fer una llei electoral catalana pròpia. El gran problema de fons sempre ha estat decidir com es reparteix la proporcionalitat i el pes de cada territori. Tot aquest conflicte ha provocat que a Catalunya encara regeixi un sistema de l'any 1979 i basat en l'espanyol.
El mes de novembre del 2009, el tripartit va intentar trobar el desllorigador a aquest cas i es va crear una ponència al Parlament. Tot es va accelerar arran del cas Pretòria i la intenció del govern era bastir aquesta llei per fer front a la desafecció política que hi havia en aquells moments i també per impulsar unes iniciatives de transparència. Tres mesos després, i en vista de la falta d'acord, es va decidir tancar la carpeta. En la passada legislatura, també va haver-hi contactes entre el PSC i CiU per provar de reactivar el procés, però les eleccions anticipades van estroncar les converses. Per tirar endavant el projecte es necessita una majoria de dos terços de la cambra: com a mínim 90 de 135 diputats.
A l'hora de formular la proposta sobre el repartiments dels vots hi havia dos grans blocs. CiU i Esquerra advocaven per un sistema que garantís la proporcionalitat dels territoris, encara que fossin poc poblats, mentre que el PSC i ICV-EUiA eren més partidaris d'un model igualitari i semblant al lema Una persona, un vot. La federació, per exemple, exigia que les demarcacions de Tarragona, Girona i Lleida mantinguessin els 18, 17 i 15 diputats actuals.
Però aquest projecte electoral no només aportava modificacions sobre un nou sistema de votacions, sinó que també incloïa mecanismes de control sobre les organitzacions que es presentaven als comicis. Un dels aspectes més destacats era la possible creació de la sindicatura electoral catalana, un nou òrgan regulador dels comicis –el PP era l'única força que s'hi oposava–. A partir d'aquí s'articulaven una sèrie de propostes que havien de servir per posar llum i taquígrafs a les despeses de les formacions. Concretament es parlava d'auditories i de presentar els pressupostos de campanya a la sindicatura electoral i de comptes. I aquestes dues entitats podrien intervenir sobre els comptes. També es preveia posar en marxa una comissió de sondejos electorals per garantir les bones pràctiques d'aquests estudis i es prohibia que les candidatures rebessin aportacions d'empreses públiques o privades que tinguessin contractes amb les administracions. En aquests àmbits tampoc hi havia unanimitat al cent per cent.
Un altre objectiu era optimitzar recursos econòmics i es plantejava fer una tramesa única; és a dir, l'enviament d'un sol sobre als ciutadans amb totes les candidatures electorals i els programes.
Arran de la impossibilitat d'arribar a un consens a l'hora de pactar el model de votació, alguns partits van demanar que la llei electoral es dividís en dues i que almenys s'aprovés la part referida a la transparència. Però aquesta proposta no va ser acceptada, perquè la majoria de grups van considerar que no es podia deslligar un aspecte de l'altre.
Enmig del bloqueig, l'any 2010 la plataforma maragallista Ciutadans pel Canvi va presentar una iniciativa legislativa popular (ILP) per impulsar la norma i va rebre el suport de 90.000 signatures. Va quedar en no res.
Transparència i informació
La llei de transparència i accés a la informació pública té una doble finalitat: l'obligació dels poders públics de difondre informació perquè estigui a l'abast de la societat i garantir que qualsevol persona pugui accedir-hi. Un dels principals objectius és que els ciutadans puguin saber com es gestiona el diner públic. Segons els grups parlamentaris que han signat la petició per reobrir la ponència, aquest tipus de normatives han estat “una de les mesures més efectives a l'hora de combatre la corrupció” i hi afegeixen que “es tracta d'un mecanisme de prevenció dins del sistema institucional i polític, que incrementa la rendició de comptes i, en definitiva, la democràcia”.
Els treballs es van iniciar l'abril del 2011 i els grups ja tenien un esquelet definit, però es van haver d'interrompre per les eleccions. Així, la ponència que ara començarà ja tindrà una bona base per anar elaborant el projecte.
