L'Estat amenaça de paralitzar tota l'acció de govern de Mas
El govern espanyol s'empara en un informe de l'Advocacia de l'Estat per intentar invalidar davant el TC la declaració sobiranista
Sáenz de Santamaría avisa que el seu executiu impugnarà tot el que no s'ajusti a la llei
Esmena a la totalitat a la declaració sobiranista del Parlament i a tota l'acció de govern que pugui venir al darrere. La màquina de fabricar recursos de La Moncloa no té aturador. I ara pretén que el Tribunal Constitucional invalidi el document del 23 de gener que donava el mandat al govern d'Artur Mas perquè prepari els mecanismes per impulsar una consulta i dissenyi l'arquitectura de l'estat propi. Després del menysteniment inicial –“la declaració no serveix per a res”, havia exclamat el president espanyol després d'aprovar-se el text–, Mariano Rajoy es va adonar que necessitava trobar algun ganxo per aturar les crítiques dels sectors més conservadors del partit i de la premsa madrilenya, que l'acusava d'immobilista. I l'informe de l'Advocacia General de l'Estat favorable a actuar contra el Parlament li ha aplanat el camí per al recurs. Ara només queda el formalisme de consultar el Consell d'Estat perquè Rajoy es pugui presentar davant la porta del TC amb la petició d'impugnació.
Sigui com sigui, ahir la vicepresidenta del govern del PP, Soraya Sáenz de Santamaría, no va voler respondre explícitament sobre si el Consell de Ministres ja ha pres la decisió definitiva d'anar al Constitucional. Però tampoc no calia: és evident que sí. “L'informe de l'Advocacia és un element molt determinant” per prendre la decisió, sentenciava després d'una llarga exposició per aclarir per què l'òrgan consultat considera que el text català té prou validesa jurídica per frenar-lo ara sense esperar que se'n desenvolupi el contingut. L'objectiu principal és que el TC ho admeti a tràmit i, consegüentment, declari la suspensió immediata de la resolució.
Segons els serveis jurídics estatals, el fet que es declari el poble català com a subjecte polític i jurídic sobirà i es proclami el seu dret a decidir és del tot inconstitucional perquè vulnera diversos articles de la carta magna, subratllant que l'alt tribunal ha diferenciat entre els conceptes autonomia i sobirania, atribuint aquest últim “al conjunt del poble espanyol, i no és divisible”.
No precipitar-se
Fins que no ha rebut aquesta anàlisi, el govern de Rajoy més aviat era del parer de deixar-ho córrer perquè tenia por d'actuar en calent i acabar rebent una patacada del TC, com ja havia passat a José María Aznar quan va intentar invalidar el pla Ibarretxe per aquesta via. La vicepresidenta, però, s'espolsava aquests temors exposant l'argumentari de l'Advocacia de l'Estat, pel qual es determina per què són assumptes diferents i que, en el cas català, sí que poden tenir possibilitats d'èxit si l'impugnen.
En el supòsit del lehendakari, el tribunal va entendre que s'estava davant l'inici d'un procediment legislatiu, “un acte de pur tràmit”, i que calia esperar fins al final del procés per demanar la intervenció del TC. En canvi, amb el document del Parlament es considera que s'està davant un procés molt més ampli que dóna per extingit l'actual marc estatal.
Més enllà dels arguments jurídics, des de fa mesos els governs català i espanyol mantenen un dur combat que Rajoy pretén guanyar utilitzant tots els ressorts de l'Estat. Les denúncies d'atacs a l'autogovern arriben des de tots els fronts: retallades competencials a través de lleis orgàniques, ofec econòmic per la via de la dràstica reducció del dèficit, boicot a l'agenda internacional... La reunió que han de mantenir Rajoy i Mas en els pròxims dies pot ser encara molt més tensa que les anteriors i, sobretot, encara menys fructífera, atès que fins ara la reacció del govern del PP a qualsevol moviment del català és automàtica. No hi ha negociació. “El govern compleix i fa complir la llei”, concloïa la vicepresidenta.
La reforma local, ajornada
Un altre ajornament. El Consell de Ministres ha deixat al congelador la reforma de l'administració local, una llei per la qual es pretén reordenar tot el quadre competencial, treure poder als governs autonòmics i municipals i controlar determinada gestió des del govern espanyol. La futura normativa s'havia de presentar la setmana passada, però la falta d'acord amb la resta d'institucions implicades i, sobretot, l'escàndol dels papers de Bárcenas, han deixat Rajoy en una situació delicada que li impedeix obrir un front de batalla amb el conjunt de governs territorials i municipals. El pretext oficial, repetit ahir, és que cal afinar més la llei perquè els diversos ministeris encara no s'han posat d'acord sobre qüestions competencials. La reforma inclourà una taula salarial per a alcaldes i regidors i alhora es potenciarà el paper de les diputacions.
