Bufetades a tort i a dret
La més que probable estocada a la declaració de sobirania suposa l'enèsima envestida del govern del PP a les aspiracions de Catalunya
En poc menys d'un any, l'executiu de l'Estat ha redactat lleis contràries a la legislació catalana, ha recorregut al Constitucional contra algunes normes i ha imposat la simbologia espanyola a tots els edificis públics
L'últim atacde Rajoy recorda els auguris d'Homs: “Un dia respirar en català serà inconstitucional”
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va aprofitar ahir el silenci que caracteritza el seu mandat per assajar un nou do de pit que únicament acostuma a llançar contra les aspiracions de Catalunya. Aquesta vegada la veu de l'executiu del PP ha carregat contra la declaració de sobirania que el 23 de gener va aprovar el Parlament de Catalunya i ha rebotat de ple contra un dels fonaments en què CiU basa aquesta legislatura.
El conseller de Presidència, Francesc Homs, ja advertia irònicament el 16 de gener que “algun dia serà inconstitucional respirar en català”. L'última envestida de Rajoy té alguna relació amb els auguris del conseller, que fa tres setmanes pronunciava aquesta frase en rebre la interposició de fins a tres recursos d'inconstitucionalitat, per part de l'Estat. El primer, contra l'euro per recepta; el segon, per l'impost de dipòsits bancaris, i finalment el tercer, contra les taxes judicials, mesures, totes, que el govern de CiU havia aprovat per augmentar els recursos de tresoreria.
L'ofensiva del PP, que té l'estimable ajuda d'una majoria absoluta al Congrés dels Diputats, es va desfermar amb l'anunci de la llei Wert, que atacava directament un dels pilars de consens de tots els governs del país: la normalització lingüística del català en l'ensenyament. Aquesta decisió dels populars apaivagava els habituals ensurts dels divendres, quan l'equip de Rajoy anunciava retallades a la llei de dependència i apareixien conflictes competencials com a conseqüència de l'aplicació de reformes en l'àmbit laboral, de la sanitat, les universitats i els ajuntaments. “Cada divendres tremolo”, reconeixia més d'un diputat.
Noves lleis
Aquesta primera ofensiva va obligar l'executiu català a personar-se davant del TC contra la impugnació i la suspensió de l'euro per recepta, les taxes judicials, i l'impost sobre els dipòsits bancaris. Amb un conflicte jurídic obert de bat a bat entre el govern de CiU i el del PP, aquest any l'ofensiva recentralitzadora de l'Estat s'emmarca en l'anunci de noves lleis que posen en risc les normes catalanes. És el cas de la llei d'acció i servei exterior anunciada quan el govern català s'havia fixat com un dels principals objectius intensificar la seva agenda exterior per donar a conèixer arreu del món els seus plans sobiranistes. L'executiu espanyol li responia amb una llei molt restrictiva amb què frustrava aquestes primeres aspiracions. Tot i tractar-se només d'un esborrany, la futura nova llei té per objectiu tutelar i controlar l'agenda del president Artur Mas i dels membres del govern.
“Aquesta és una norma de les que fan país”, proclamava satisfeta la vicepresidenta de l'executiu espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, el 26 de gener, per donar a conèixer un nou element de l'artilleria destinada a eliminar la proliferació de normatives autonòmiques, com la mà dreta de Rajoy no es va amagar de confirmar. S'imposa així la llicència única per comercialitzar béns i serveis a tot l'Estat, la llei de mercat únic.
I en un horitzó més pròxim, s'albira una nova llei que farà trontollar la prohibició de les curses de braus a tot Catalunya. En el ple del Congrés de dimarts que ve es prendrà en consideració la iniciativa legislativa popular que pretén declarar els toros com a bé d'interès cultural. Si s'aprovés, el PP ja va anunciar que podria entrar en vigor a final d'estiu. Permetria que es tornessin a fer curses de braus a Catalunya i deixaria tocada de mort la prohibició aprovada pel Parlament. Aquesta iniciativa té gairebé 600.000 firmes, de les quals 168.000 es van recollir a Catalunya.
Banderes, trens i ajuntaments
L'altre front de l'ofensiva ha estat protagonitzat darrerament per la delegada del govern a Catalunya, Llanos de Luna. Tan bon punt va prendre possessió del càrrec, la dirigent popular ja va advertir que volia que la presència de l'Estat es fes evident a Catalunya. La seva croada, que va començar amb la demanada als ajuntaments perquè pengessin la bandera espanyola a les façanes dels ajuntaments, va tenir un nou episodi a mitjan mes de gener, quan va fer extensiva la petició a tots els edificis públics. La dèria de la delegada ha arribat fins als jutjats. Les banderes, però, no han estat el seu únic objectiu. Les declaracions de municipis com a territoris catalans lliures i sobirans i el lloguer de trens per assistir a la manifestació multitudinària de l'Onze de Setembre de l'any passat omplen l'agenda d'activitats judicials i legislatives que els populars s'han afanyat a posar al dia.
