Londres s'hi torna
El govern britànic comença a publicar avui arguments a favor de la unitat de la Gran Bretanya
El ministre per a Escòcia, Michael Moore, acusa l'SNP de desviar l'atenció sobre els temes fonamentals amb argúcies formals
Al març entra al parlament d'Edimburg la llei del referèndum, que inclourà el dia de la consulta
“El Regne Unitmai
no bloquejaria l'ingrés d'Escòcia a la Unió si voten per la independència”
El temps dels preàmbuls s'ha tancat. Complertes totes les formalitats i resolta de manera democràticament exquisida la legalitat per fer possible un referèndum vinculant sobre la possible independència d'Escòcia, el veritable debat sobre el futur d'aquesta nació dins o fora del Regne Unit comença a dibuixar-se en el paisatge polític britànic. Tant a Londres com a Edimburg. En una trobada amb aquest corresponsal i altres representants de la premsa internacional, el ministre britànic per a Escòcia, el liberal demòcrata Michael Moore, va anunciar la setmana passada que l'executiu de coalició que presideix el conservador David Cameron iniciarà avui la publicació de diferents informes que, des del punt de vista unionista, han de subratllar el seu gran argument: “Escòcia està millor dins del Regne Unit que no pas fora, i el Regne Unit està també millor incloent-hi Escòcia”, tal com va afirmar Moore en la seva exposició. “I la prioritat del primer ministre, i la de tot el govern, així com un objectiu compartit pels tres principals partits polítics britànics és mantenir Escòcia a dins.”
La compareixença de Moore, dimecres passat, va tenir lloc un dia després que el govern que presideix Alex Salmond, primer ministre d'Escòcia i líder del Partit Nacional Escocès (SNP, en les sigles en anglès), fes públic un document en què anunciava en quina data el país podria fer efectiva la seva independència (març del 2016), si el resultat de la consulta de la tardor de l'any vinent fos afirmatiu. En el mateix document, Edimburg sol·licitava del govern Cameron l'obertura de negociacions formals per esbossar l'horitzó de l'hipotètic nou estat, abans fins i tot que el referèndum tingui lloc. Michael Moore, nascut el 1970 a Irlanda del Nord, “però orgullós de les meves arrels escoceses”, en va refusar la possibilitat de forma rotunda.
“L'actual govern britànic ho és de tot i per a tot el Regne Unit. No hi ha cap mandat constitucional ni electoral segons el qual el gabinet pugui negociar en nom d'Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord i en contra d'Escòcia. No hi haurà, doncs, cap mena de negociació prèvia”, va dir.
La publicació del document del govern escocès obeeix, estrictament, a parer de Moore, “a la necessitat de crear la màxima distracció en relació al veritable debat que s'ha d'esdevenir”.
Els punts bàsics
El ministre va posar l'accent en tres punts bàsics a partir dels quals s'ha de lliurar la batalla dels arguments. En primer lloc, sobre aquells temes que els britànics “podem determinar per nosaltres mateixos”, bàsicament qüestions constitucionals. El segon, sobre aquells que afecten i impliquen directament la resta de les nacions del Regne Unit. En aquest capítol, potser un dels més complexos de desenvolupar en cas d'independència, atesos els interessos econòmics en joc, hi ha la redistribució d'actius de pensions o dels vitals recursos naturals del mar del Nord, així com el repartiment del deute públic, entre altres. Finalment, el tercer punt és aquell que fa referència als compromisos internacionals del Regne Unit, la seva vinculació a entitats supraestatals i com una possible independència afectaria Escòcia en la seva relació amb l'OTAN o la Unió Europea, per exemple.
Sobre aquest tema, prou debatut i polèmic, Moore va fer una afirmació que, una altra vegada, suposa un exquisit respecte a la legalitat i el valor de les decisions preses democràticament. “El Regne Unit –va assegurar– mai no bloquejaria l'ingrés d'Escòcia a la Unió Europea si els escocesos s'inclinen a favor de la seva independència.” Sí que va recordar, però, les moltes declaracions que sobre aquest respecte han fet fins ara alts càrrecs de la Comissió, començant pel seu president, José Manuel Durão Barroso, en el sentit que “no hi ha dubte que Escòcia hauria d'obrir un nou procés de negociació amb Brussel·les per tornar a formar part de la UE”.
Moore, del partit més proeuropeu de la política britànica, va refusar que l'anunci fet recentment pel premier Cameron, sobre la possible convocatòria d'un referèndum quant a la pertinença britànica a la Unió el 2017, “no implica necessàriament una empenta pel sí” per a tots aquells que volen que Escòcia hi continuï. “La primera decisió que han de prendre els escocesos és sobre la relació amb la resta del Regne Unit i, fins ara, i així s'han mantingut històricament, les enquestes estan 2 a 1 a favor de la unió.”
Tot i que Londres ha començat el seu contraatac, malgrat que en els documents sobre les tres àrees exposades el govern britànic “subratllarà la dificultat del procés de transició”, Edimburg i l'SNP continuen endavant amb un calendari ben definit. En menys de cinquanta dies, de fet, el Parlament de Holyrood (la cambra escocesa) i tots els ciutadans britànics coneixeran el que fins ara és una dels grans secrets de tot el procés: la data concreta del referèndum. Durant el més de març, el Parlament d'Edimburg rebrà el projecte de llei que regularà legalment el procés, en què haurà de figurar, necessàriament, el dia. La tercera setmana d'octubre sembla la més probable.