Ombres en els comptes dels partits
La llei dificulta la fiscalització de les fundacions vinculades a les forces polítiques
Les donacions als partits no es fan públiques per a l'electorat
Els partits poden rebre aportacions d'empreses que treballen per a l'administració pública a través de les seves fundacions. Aquesta és una de les raons per les quals la llei de finançament de partits dificulta encara la fiscalització dels comptes de les forces polítiques i complica el fre normatiu a la corrupció. Els partits han acceptat ser sotmesos a un control més estricte durant els últims anys: el 2007 es van prohibir les donacions anònimes, la màxima fita aconseguida fins ara. L'última reforma de la llei, que va obtenir l'octubre de l'any passat el vistiplau del Senat, enduria les sancions i estrenyia el control del Tribunal de Comptes sobre els partits. Però la normativa deixa espais en la comptabilitat fora de fiscalització, especialment sobre les fundacions vinculades a les forces polítiques, i no compromet el Tribunal de Comptes a enllestir amb celeritat els seus informes tot i que les infraccions prescriuen als quatre anys de ser comeses. L'últim exercici dels partits revisat és el 2007.
en espècie
Els partits polítics poden rebre donacions de béns immobles sense límit de valor. Per justificar-les davant del Tribunal de Comptes han de presentar en un termini de tres mesos una certificació en què s'identifiqui el donant i un document autèntic que acrediti l'entrega del bé donat amb caràcter irrevocable. Aquestes donacions en espècie estan excloses del límit de 100.000 euros anuals que sí que afecta les donacions provinents d'una mateixa persona física o jurídica. Els partits no poden rebre donacions anònimes.
Les fundacions vinculades als partits han de justificar les donacions que reben al Tribunal de Comptes. Però estan sotmeses a un control més lax. A diferència dels partits, que ho tenen prohibit, les fundacions poden rebre aportacions d'empreses privades que prestin serveis o facin obres per a l'administració o organismes públics. Tampoc ni estan sotmeses al límit de les donacions de 100.000 euros. Quan superen els 120.000 euros han de formalitzar-ho en un document públic.
El Tribunal de Comptes ha de sancionar econòmicament els partits que incompleixin les condicions de finançament fixades. L'última reforma de la llei, però, va establir que les infraccions prescriuen als quatre anys de ser comeses i no força el Tribunal a accelerar la redacció dels informes. El darrer any fiscalitzat és el 2007: de manera que porta un retard de cinc anys. No obstant això, l'ens de control sembla decidit a escurçar el decalatge i en el programa de fiscalitzacions d'enguany preveu enllestir la revisió dels estats comptables dels partits fins al 2011: un esprint inèdit.
Els partits polítics poden arribar a acords sobre les condicions del deute que hagin contret. Les entitats de crèdit poden condemnar deutes per un màxim de 100.000 euros l'any.
La norma també obliga els partits a fer públics, preferentment a les seves pàgines web, els informes de fiscalització del Tribunal de Comptes. La majoria, però, no ho fa. Els ciutadans tampoc no tenen accés a la llista d'empreses que fan donacions als partits. Per bé que no són anònimes per a l'ens de control, no se'n difon la procedència.
Els membres del Tribunal de Comptes són elegits al Congrés i al Senat pels mateixos partits que després han de fiscalitzar.
La supervisió de les forces polítiques, “millorable”
El control dels partits és “millorable”. Ho admetia dimarts passat ni més ni menys que el president del Tribunal de Comptes, Ramón Álvarez de Miranda, que va reclamar que l'ens pugui accedir a la informació de l'Agència Tributària, que, en aquests moments, li està vetada.
El Tribunal de Comptes acumula un retard de cinc anys en el control dels números anuals de les formacions, però, en canvi, va més ràpid pel que fa als processos electorals. Un dels últims informes és el de la fiscalització de les despeses dels partits en l'última campanya per a les eleccions espanyoles, el 20 de novembre del 2011. I una de les conclusions és que el PP va gastar 54.000 euros més en publicitat del que li permetia la llei, cosa que li restarà més de 4.300 euros de subvenció electoral.
En l'estudi també es detecta que 27 empreses proveïdores de serveis als partits –entre elles 16 subministradores al PP i 7 a CiU– no van informar correctament el Tribunal de Comptes. Això provoca que hi hagi més d'un milió d'euros facturats a les formacions sobre els quals no hi ha les dades requerides.
