Londres admet que Escòcia podria seguir a la UE si fos independent
Un informe del govern britànic obre una escletxa en un dels arguments contra els independentistes
El text considera que “el més probable” és que el nou estat hagués de renegociar el seu estatus a l'ONU i la UE
La pertinença automàtica a la Unió Europea d'una hipotètica Escòcia independent “no seria pas inconcebible” si els Estats membres de la UE “estiguessin disposats a ajustar els requisits habituals en atenció a les circumstàncies escoceses”, això és, la proclamació de la seva independència i el fet clau que des que el Regne Unit s'hi va adherir, el territori escocès en forma part.
El significatiu reconeixement s'inclou en un informe pro unió encarregat pel govern del Regne Unit als juristes James Crawford, de la Universitat de Cambridge, i Alan Boyle, de la Universitat d'Edimburg, que va ser presentat ahir pel ministre britànic per Escòcia, Michael Moore. És, però, un afegit quasi a peu de pàgina, com una possibilitat jurídica més, dins d'un text de 68 pàgines que ve a glosar els “enormes” avantatges d'una Escòcia dins del Regne Unit i a subratllar els “desavantatges” d'una singladura escocesa com a estat independent.
Des d'aquest punt de vista, i sempre segons els punts principals del text, “el més probable” és que una Escòcia independent hagués de “renegociar de nou la seva admissió, tant a la UE com a les Nacions Unides (ONU), a més de tornar a subscriure milers de tractats internacionals. “Escòcia seria considerat un nou estat a tots els efectes, mentre que la unió d'Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord en recolliria la continuïtat històrica de l'actual Regne Unit”, en paraules del ministre per Escòcia, Michael Moore.
Quant a la integració al concert de les nacions, el que destaca el text dels juristes és quasi anecdòtic, ja que el mateix Crawford va admetre en declaracions a la BBC que “Escòcia seria admesa, tant a l'ONU com també a la UE, per bé que hi hauria una sèrie de temes per desenvolupar”. La traducció a llenguatge polític d'aquest galimaties jurídic és que una condició o una altra en dependria de la negociació política posterior al referèndum, sempre i quan el resultat fos afirmatiu. Crawford i Boyle consideren, però, que els divuit mesos que el govern d'Edimburg creu necessaris per lligar tots els caps i fer efectiva la independència, en cas de victòria en el referèndum, “no és realista”.
Però per sobre de complexes arguments legals, en la campanya que tàcitament s'ha obert potser pesarà molt més l'escenari i les fòbies i filies polítiques dels escocesos. Tot i la diferència actual en les enquestes a favor del no ( 2 a 1), no és menyspreable un vot afirmatiu majoritari si la tendència amb vista a les eleccions generals britàniques de 2015 és la d'una probable victòria de l'actual primer ministre, el conservador David Cameron. Ben coneguda és la prevenció dels escocesos a abraçar la causa conservadora i, abans que continuar amb un govern tory a Londres, els ciutadans escocesos podrien inclinar-se la tardor de l'any vinent per la independència. Aquesta és una de les moltes cartes a l'abast de l'SNP (Partit Nacional Escocès) en una pugna de resultat més incert del que sembla inicialment.