Política

Rajoy: “Podré mantenir Catalunya dins Espanya”

El president espanyol s'obre a la reforma de la Constitució i dóna per fet que retindrà els catalans perquè “ens uneix absolutament tot”

“L'únic que no se'm pot demanar és incomplir la llei”, avisa

Com a far del liberalisme londinenc, el setmanari The Economist vigila amb lupa l'agenda econòmica de Mariano Rajoy, però en l'última edició s'ha vist obligat per primer cop a explicar què és un chorizo –en castellà en l'original– arran del cas Bárcenas o a dirigir el periscopi cap a l'independentisme català. Els dards del setmanari britànic, però, van saltar de les pàgines i van cobrar veu ahir a l'hotel Palace, on The Economist va citar el president espanyol i el va desafiar a respondre la temuda pregunta. “Podrà mantenir Catalunya dins Espanya?”, li va etzibar el periodista Michael Reid. “Sí, sí, sí, no es preocupi vostè que sí!”, va dir Rajoy. “Ens uneix absolutament tot”, va reblar.

Noranta-sis hores després que la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, augurés que el viatge català al dret a decidir s'estimbarà a les portes del Constitucional, Rajoy aprofitava el seu pas pel fòrum The Economist per esbossar la primera imitació de la recent carta d'amor de David Cameron als escocesos, un joc que al Regne Unit no es dirimeix al TC sinó en el terreny de la seducció de l'electorat. “Amb Catalunya ens uneix tot: ens uneixen segles d'història, ens uneixen relacions comercials, ens uneixen relacions personals, ens uneix la quantitat de catalans que han vingut a viure a altres zones d'Espanya, ens uneix la quantitat de gallecs, extremenys i andalusos que han anat a viure allà. Ens uneix absolutament tot”, va recitar Rajoy en la seva primera gran apel·lació als sentiments en el litigi.

Simptomàticament, si Cameron apel·lava a la sang vessada per anglesos i escocesos en la mateixa trinxera de les guerres mundials –“els nostres avis van anar junts a la batalla”–, Rajoy va ometre qualsevol episodi bèl·lic en el seu repàs històric de l'enciclopèdia dels afectes. I va al·ludir al franquisme com un règim “autoritari”, l'adjectiu que ha recollit el controvertit Diccionario biográfico español.

“La nació més vella”

Conscient que parlava per a un auditori anglosaxó que assisteix a l'anhel d'Escòcia per divorciar-se de Londres mitjançant una consulta, Rajoy fugia de qualsevol paral·lelisme i mirava al passat. “Espanya és la nació més vella d'Europa, som el país d'Europa que fa més temps que vivim junts, amb les nostres dificultats i les nostres etapes millors i pitjors”, va relatar. I va fer un auguri demoscòpic: “Tinc l'absoluta convicció que la immensa majoria dels catalans volen que continuem com fins ara.”

Aparcada la batalla dels sentiments, Rajoy es va obrir a una reforma de la Constitució, mentre que es desmarcava tant dels que al PP animen a restar competències a les comunitats com del federalisme que abraça des de fa un mes el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba. “Jo mai em negaré a una reforma de la Constitució, perquè ja he participat en dues”, va dir invocant que el text del 1978 és “perfectament millorable i perfeccionable”. “Però la reforma de la Constitució no és com la baixada de la tarifa de l'IRPF, que es pot fer en 24 hores”, va posar d'exemple. Paradoxalment, va ser ell qui va relatar amb cruesa el precuinat de la reforma del 2011 per consagrar-hi el dèficit zero al dictat alemany. “Zapatero em va trucar el 2011 mentre jo era a casa, a Galícia, i em va dir que havia de reformar la Constitució; era raonable que jo li hagués dit que m'ho penso i et truco més tard, però li vaig dir de seguida que sí”, va manifestar.

Canviar l'article 1.2

Exposada la precocitat que exigia el dèficit zero, Rajoy va avisar que en el dret a decidir el camí seria més dilatat que la trucada telefònica: exigiria una reforma de la Constitució –almenys de l'article 1.2 que fixa la sobirania “en el poble espanyol”– aprovada per dos terços del Congrés, la convocatòria d'eleccions estatals, que el nou Congrés ratifiqués l'aprovació del canvi un altre cop per majoria de dos terços i, finalment, un referèndum a tot l'Estat. “Si algú vol canviar la Constitució o aquest article pot fer-ho i té el procediment per intentar-ho, el que necessita és tenir els vots suficients”, va desafiar. Rajoy no ignora que anima un repte impossible, perquè desafia els partidaris del dret a decidir a entrar al Congrés amb la majoria de dos terços que no té ara ni el PP amb la majoria absoluta més rotunda de 186 escons conquistats des de Finisterre fins a Tarifa.

Abans de rebre “aviat” Artur Mas a La Moncloa, Rajoy avisa: “Només hi ha una cosa que no se'm pot demanar: que incompleixi la llei.”

LA FRASE

Tinc l'absoluta convicció que la majoria de catalans volen que continuem com fins ara
Mariano Rajoy
president del govern espanyol

“No he complert el programa, però sí el meu deure”

Davant un auditori poblat per les plomes anglosaxones de The Economist, Rajoy no va ocultar que en anteriors cites del fòrum que convoca cada any a Madrid el setmanari britànic havia competit amb Rodríguez Zapatero en la promesa d'abaixar impostos. I va fer un acte de contrició en públic. “Jo m'he presentat a les últimes eleccions amb la promesa d'abaixar els impostos, i probablement no ho he complert”, va dir. I una rialla generalitzada el va obligar a reprendre la seva frase. “Bé, probablement no, en realitat no he complert les meves promeses electorals, però sí que he complert amb el meu deure”, va sentenciar Rajoy.

A les preguntes sobre l'allau de casos de corrupció, Rajoy no va excloure la reforma de la llei de finançament de partits, però va lloar que el model bipartidista espanyol ha impedit el brot de “partits estrafolaris”. Michael Reid, periodista de The Economist i moderador de l'acte, no es va estar d'acomiadar Rajoy amb afilat humor britànic. “Li he d'agrair que, havent acordat que vostè parlaria durant vint minuts, al final hagi parlat durant vint minuts britànics i no vint minuts espanyols.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.