La Moncloa es cola als ajuntaments
La llei d'administració local fiscalitza els comptes i fixa el sou límit de 100.000 euros a alcaldes
El 82% dels regidors no cobraran
Sanitat i educació, a les comunitats
“No traiem competències als ajuntaments, però és difícil expressar les idees en un Power Point”, es va disculpar ahir el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, en l'exposició de l'esquelet de la nova llei d'administració local. En la primera versió del projecte –ara viatjarà al Consell d'Estat abans de retornar al Consell de Ministres per a l'aprovació definitiva i el seu salt al Congrés–, La Moncloa es reserva un salconduit per colar-se als 8.116 ajuntaments de tot l'Estat i fiscalitzar-ne els comptes amb severitat, amb una imposició d'un salari màxim de 100.000 euros anuals bruts als alcaldes i l'obligació que el 82% dels regidors no cobrin un sou públic. Per descarregar els consistoris d'atencions socials que fan tot i que no els corresponen –les anomenades competències impròpies–, l'Estat obliga les comunitats a assumir els serveis socials en un any i l'atenció sanitària i l'educació en cinc anys.
Esperonat per l'eslògan “Una administració, una competència”, Montoro va esbossar ahir una de les grans lleis de les que aspiren a revolucionar la gestió de l'administració. Sabedor que l'agenda econòmica ha contradit les promeses electorals, ahir es va voler congratular d'haver recuperat la fidelitat a una pàgina del programa del PP. “Estem complint el programa”, va emfasitzar.
Si bé inicialment la llei pretenia estalviar 3.500 milions d'euros, fins i tot al preu de fusionar ajuntaments, l'estalvi ara ascendirà a 7.129 milions i finalment no desapareixerà ni un sol dels 8.116 consistoris. El gros de l'estalvi ve de l'eliminació de duplicitats (3.282 milions) i de la clarificació de competències (2.232 milions).
Amenaça d'intervenció
En el lot de sanejament, La Moncloa desplaçarà el seient del batlle i, des de la sala de comandaments, prohibirà la creació de nous ens locals i exigirà el sanejament o l'extinció dels ja existents. Alhora, amputa als municipis l'ús de les autoritzacions administratives per iniciar una activitat i hi encasta interventors locals més ben armats per vigilar el rigor pressupostari. I si tot i així un ajuntament no compleix? “Aleshores serà intervingut i se li buidaran les seves competències”, va amenaçar Montoro amb tota la solemnitat.
La determinació amb un vernís amenaçador de Montoro rau en el pastís del dèficit: dins l'objectiu global del 4,5% del 2013, l'Estat es reserva el 3,8% i les comunitats carreguen amb el 0,7%, però les corporacions locals estan obligades a tenir dèficit zero o equilibri aquest any, el 2014 i el 2015. I més cruel serà amb les 1.000 mancomunitats o entitats locals menors, que tindran tres mesos per retre comptes o bé seran fulminades. Per a la redistribució s'obre un període transitori: de cinc anys perquè la comunitat autònoma es faci càrrec de sanitat i educació i d'un any perquè assumeixi l'atenció de serveis socials. “Però això no vol dir que l'Ajuntament deixi d'atendre serveis socials, perquè segueix sent l'administració més pròxima al ciutadà”, matisava el ministre.
En l'exposició, Montoro es va detenir en els sous, el punt més calent en l'era de l'austeritat, i més des que, fa deu dies, a Madrid, l'alcalde barceloní, Xavier Trias, va qualificar d'“absolutament sorprenent” que la llei local espanyola li rebaixés la retribució anual de 140.000 euros. Després d'anunciar que el nou límit salarial serà de 100.000 euros, Montoro ironitzava –amb Trias en ment– que “per a algun alcalde de gran ciutat ja és una reducció important; tampoc no es tractava de reduir-li el sou a la meitat”. El nou sostre de 100.000 euros és el que cobra un secretari d'estat incloent-hi les dietes, perquè la retribució bàsica del president espanyol és menor: 78.000 euros. A partir dels 100.000 euros, l'escala salarial baixa en funció dels habitants fins al mínim de no cobrar res per als alcaldes de pobles de menys de 1.000 habitants.
La limitació de salaris afecta els regidors de base, perquè només el 18% dels 62.285 tindran dedicació exclusiva i cobraran un sou públic, mentre que el 82% restant no cobraran res. Si bé als grans ajuntaments tots els regidors hi tenen ara dedicació exclusiva i cobren, amb la nova llei ja no serà així. A Barcelona, dels 41 regidors n'hi haurà només 32 que cobraran. A Madrid, dels 57 edils, n'hi haurà 45 que cobraran. Els grans ajuntaments, a més, no podran tenir assessors que superin el 0,7% de la plantilla municipal.
Com que la llei envia molts regidors a buscar el sou fora de la política, en plena allau de corrupció la pregunta era inevitable: no afavoreix que ningú entri en política i que qui ho faci sigui més fàcil de temptar, per exemple, per una constructora? “El que fem és estimular la participació en la vida política com es ve fent fins ara; n'hi ha molts que no cobren i que ho fan per ideals”, va dir el titular d'Hisenda. “No és moda animar a participar en política, però s'ha d'afavorir i millor si és voluntàriament”, va afegir.
A l'hora de recol·lectar aliats, que la majoria absoluta del PP fa innecessaris, Montoro admetia que fins ara la negociació ha estat “exhaustiva, però no sempre afortunada”, i confiava a seduir el PSOE i la resta de grups durant el tràmit d'esmenes al Congrés.
Les diputacions en surten reforçades
Excepte les tres diputacions basques i la de Navarra, que fixen i recapten impostos en virtut del concert econòmic, la resta de diputacions eren candidates a la desaparició o a la racionalització. En la nova redistribució de les competències que dibuixa Montoro, però, no només no desapareixen, sinó que ara les diputacions provincials seran les encarregades d'assumir els serveis en competències mínimes en els municipis de menys de 20.000 habitants. “Efectivament, les diputacions en surten reforçades com a administració intermèdia”, declarava Montoro.
