Política

opinió

Una declaració que no és recurrible

El Parlament ha aprovat altres resolucions que topen amb l'article 1.2 i mai no han estat recorregudes

Com és sabut, el Parlament va aprovar el 23 de gener la Resolució 5/X, en la qual es fa una declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya. A propòsit d'aquesta resolució, l'Advocacia de l'Estat, a petició del govern central, ha fet un informe en el qual s'afirma que la Declaració és inconstitucional i que pot ser recorreguda davant el Tribunal Constitucional per la via de l'article 161.2 de la Constitució. Ara l'executiu estatal, abans de decidir si interposa el recurs, ha demanat el preceptiu parer no vinculant del Consell d'Estat, que serà emès en les properes setmanes.

Em mereix tot el respecte l'Advocacia de l'Estat, però no comparteixo el seu criteri aquesta vegada. Certament, el fet que la Resolució 5/X afirmi que el poble de Catalunya és un subjecte polític i jurídic sobirà comporta que la Declaració del Parlament de Catalunya entri en contradicció amb l'article 1.2 de la Constitució espanyola, on es reconeix el poble espanyol com a únic subjecte de la sobirania. Ara bé, aquesta constatació no significa que necessàriament la resolució sigui impugnable davant el Tribunal Constitucional. En realitat el Parlament ha aprovat al llarg dels anys altres resolucions contradictòries amb l'article 1.2 de la Constitució (per exemple, cada vegada que ha afirmat el dret de Catalunya a l'autodeterminació) i mai han estat recorregudes. Però, per defensar que la resolució no és recurrible, no només es poden invocar precedents històrics, sinó sobretot arguments jurídics.

Aquesta argumentació jurídica ha de partir del fonament normatiu mitjançant el qual es van presentar les propostes de resolució que van donar lloc finalment a la Resolució 5/X. Aquest fonament normatiu és l'article 145.1 del Reglament del Parlament de Catalunya, en virtut del qual es poden presentar i aprovar propostes de resolució a la Cambra catalana per tal d'“impulsar l'acció política i de govern”. És un precepte que regula un dels mecanismes que permeten al Parlament exercir una de les seves funcions específiques: la d'impuls polític, reconeguda expressament per l'Estatut (art. 55.2) de manera diferenciada a les altres funcions parlamentàries, com la legislativa i la de control. Aquesta funció parlamentària es concreta en l'aprovació de resolucions sense efectes jurídics que expressen la voluntat política del Parlament sobre un assumpte determinat i, si escau, tracten d'orientar l'acció del govern respecte al seu objecte. Així ho reconeix el Tribunal Constitucional quan subratlla que les resolucions parlamentàries en exercici de la funció d'impuls polític són “carentes de efectos jurídicos vinculantes” (entre altres, STC 40/2003).

Poden les resolucions parlamentàries sense efectes jurídics ser impugnades davant el Tribunal Constitucional per la via de l'article 161. 2 de la Constitució? El mateix Alt Tribunal ens dóna la resposta en sentit negatiu, ja que considera que només són recurribles les resolucions parlamentàries que produeixen “efectes jurídics ad extra concrets i reals” (SSTC16/1984 i 135/2004). En definitiva, l'entitat jurídica de la resolució és la condició de la seva impugnabilitat. Aquesta característica no es dóna en el cas de la Declaració del Parlament. En efecte, la Resolució 5/X no té efectes jurídics, ja que, com sosté el Tribunal Constitucional, per la seva pròpia naturalesa no en pot tenir en tractar-se d'un acte d'impuls parlamentari que comporta simplement una manifestació de voluntat política. A més, la lectura de la mateixa resolució permet constatar que no pretén per ella mateixa tenir cap efecte jurídic. En aquest sentit és revelador que la Resolució 5/X es limiti a fer uns pronunciaments polítics generals (“sobirania”, “dret a decidir”) i remeti l'aplicació pràctica d'aquests principis a la utilització posterior “de tots els marcs legals existents”. Per tant, per tots els motius exposats es pot concloure que no és recurrible davant el Tribunal Constitucional una resolució de naturalesa purament política i que remet la seva concreció pràctica al marc de la legalitat. Seran en tot cas els actes jurídics destinats a fer efectiva la Resolució 5/X (per exemple, la convocatòria d'un referèndum) els que, si no es fan amb respecte a la legalitat, sí que serien recurribles davant el Tribunal Constitucional.

Tindria alguna transcendència jurídica la impugnació de la Resolució 5/X i la seva eventual suspensió i anul·lació pel Tribunal Constitucional? Doncs no. Com es tracta d'una resolució merament política, el fet que sigui declarada inconstitucional no pot tenir conseqüències jurídiques i, per tant, les institucions catalanes continuaran estant en disposició d'intentar concretar jurídicament el seu contingut mitjançant el diàleg amb l'Estat central i els mecanismes oferts per la legalitat vigent.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.