Independència “irreversible”
L'ingrés a la Unió Europea esperona Prístina i Belgrad a acostar posicions
La situació dels serbis nord-kosovars i la crisi, maldecaps per al govern de Thaçi
Cent països ja reconeixen el nou estat
“La República de Kosova és una realitat irrefutable i irreversible.” La presidenta kosovar, Atifete Jahjaga, beneïa ahir amb aquesta afirmació el cinquè aniversari de la declaració unilateral d'independència de l'antiga província Sèrbia. Avui Kosova és reconeguda per un centenar d'estats d'arreu del món –els Estats Units inclosos–, però és a la cua esperant per ingressar a les principals organitzacions internacionals. Rússia, aliat tradicional de Sèrbia, veta el petit país balcànic a les Nacions Unides. D'altra banda, la Unió Europea treballa per a l'agermanament entre Belgrad i Prístina, les relacions dels quals actualment passen per un procés de desgel: tots dos volen entrar al club comunitari. “Esdevindrem membres de l'OTAN en un futur pròxim i estem en el bon camí per a l'adhesió a la UE”, va arengar ahir el primer ministre, Hashim Thaçi. L'Aliança Atlàntica manté una força de 6.000 efectius al país, d'1,7 milions d'habitants.
L'acostament ha inclòs quatre trobades entre els dos primers ministres des de l'octubre, en les quals van acordar, per exemple, la gestió comuna dels punts fronterers. Belgrad ha acceptat reconèixer les matrícules de vehicles i els diplomes universitaris kosovars.
Però Kosova s'enfronta avui a grans reptes. El més complex és la situació dels serbis del nord del seu territori, on són majoritaris. La zona escapa totalment del control de Prístina, incloent-hi escoles i tribunals. Sèrbia, que considera encara el veí del sud com una província meridional seva, desitja una major autonomia per als 40.000 serbis nord-kosovars, i no s'oblida dels 80.000 serbis més que viuen disseminats en diversos enclavaments a la resta de Kosova.
El cap de la diplomàcia kosovar, Enver Hoxhaj, va afirmar dissabte que és optimista en relació amb un acord sobre el desmantellament de les “institucions paral·leles sèrbies”, objecte de negociacions en marxa que pròximament es traslladaran a Brussel·les.
Atur i corrupció
Els kosovars no són immunes a la crisi econòmica, que complica encara més la situació. “És molt difícil trobar feina, els joves estan desmoralitzats, aquest és el gran problema d'aquest aniversari”, afirmava Arsim Musliu, estudiant d'econòmiques. Un terç de la població viu amb menys d'un dòlar al dia i l'atur arriba al 40%.
Amb tot, ahir hi havia coses a celebrar. Els carrers de la capital es van omplir per veure desfilar les forces de seguretat del país, rebudes amb banderes kosovars, albaneses, de la UE i dels EUA. Com a regal d'aniversari, la consellera presidencial d'assumptes polítics del president egipci, Pakinam Sharkaui, va anunciar des de Prístina que el Caire reconeixerà la sobirania de Kosova pròximament. La Xina, l'Índia i l'Estat espanyol continuen sense fer-ho.
El parlament kosovar va declarar la independència gairebé deu anys després de l'inici de la cruenta guerra de 1998-99, un conflicte que va acabar amb el bombardeig, per part de l'OTAN, de les forces sèrbies de Slobodan Milosevic.
Com a elements positius, en aquests cinc anys ha millorat la xarxa de carreteres, l'educació, el sou del personal sanitari i les pensions. Tot i això, la corrupció i el crim organitzat acaben d'arrodonir un panorama costerut i són un dels llastos més importants que detecta la UE al país. “Molts fracassos i pocs èxits”, resumia ahir el diari kosovar Zëri (‘la veu').